Què passa si dos candidats a l'alcaldia empaten a vots?

Un sorteig determina el guanyador de les eleccions en cas d'igualitat màxima; a Santa Fe del Penedès va passar fa quatre anys i es va llançar una moneda a l'aire

Una persona agafa una papereta durant les eleccions municipals de 2019
Una persona agafa una papereta durant les eleccions municipals de 2019 | Juanma Peláez
Lluís Girona
26 de maig del 2023
Actualitzat a les 12:28h

Un cop els ciutadans dels 947 municipis de Catalunya votin a les eleccions municipals del 28-M, arribarà l'hora de treure la calculadora i veure si els pactes estableixen un nou alcalde, o si bé no hi ha alternativa i govern la llista més votada. Però a tot això, especialment en pobles petits, hi pot haver un tercer escenari: què passa si dos candidats a l'alcaldia empaten a vots?

Doncs la solució és ben simple a la vegada que sorprenent: l'alcaldia es decideix per sorteig. Abans de tot, però, quan hi ha un empat la Junta Electoral fa un segon recompte de vots tres dies després dels comicis, per revisar especialment si hi ha algun vot nul o si algun dels que s'havien declarat així finalment té validesa. Un cop s'ha ratificat aquest escenari d'igualtat, es fia tot a l'atzar.

Si bé es pot fer el sorteig de moltes maneres, com per exemple posant dos papers amb els noms dels alcaldables i traient-ne un d'una bossa, a Catalunya hi ha un precedent fa només quatre anys, a les eleccions del 2019. A Santa Fe del Penedès (Alt Penedès), les candidatures de Junts i Alternativa Independent, les dues úniques que es presentaven, van empatar a 124 vots. Llavors, davant l'oposició de les dues formacions de cedir l'alcaldia a l'altra, la Junta Electoral va determinar que es decidís amb un sorteig.

Al consistori del poble es va llançar una moneda a l'aire que, a cara o creu, va determinar que el nou batlle del municipi fos el candidat de Junts, Jordi Bosch. Així doncs, també es desfeia l'empat a regidors: quatre per al nou govern municipal, i tres per a l'oposició. El resultat suposava també un canvi de lideratge, ja que en els comicis de 2015 va ser Alternativa independent qui es va imposar a Junts per quaranta vots de diferència.