Trias es compromet a utilitzar només el català en tots els discursos de l'Ajuntament

El candidat de Junts situa Barcelona com a capital activa de la catalanitat i reclama que la cultura no es converteixi en una "maria" del futur govern municipal; l'emergència lingüística ocupa part de les primeres mesures de la candidatura

Xavier Trias, aquest divendres a l'Ideal.
Xavier Trias, aquest divendres a l'Ideal. | Junts
26 de maig del 2023
Actualitzat a les 12:27h

La situació d'emergència lingüística, especialment a Barcelona, és una de les preocupacions que sobrevolen la candidatura liderada per Xavier Trias. És per això que, en el paquet de mesures vinculades a la llengua i la cultura, la llista hi ha inclòs que es faci servir només el català en tots els discursos que facin tots els membres del govern municipal. Així consta en el programa desgranat aquest divendres en un acte de l'Ideal, una instal·lació pionera que amb el pas del temps s'ha anat convertint en referència a la ciutat. En els viatges a l'estranger, segons el programa, es "prioritzarà" el català, i es farà el mateix en l'acollida de nouvinguts.

"Moltes vegades la cultura es converteix en una maria, i això no ens ho podem permetre. Les ciutats són cultura, i no ho podem veure només com anar a un museu. La cultura comença a les escoles", ha remarcat Trias, que ha elogiat la tasca de Ferran Mascarell -present a l'acte- tant a l'Ajuntament com després a la conselleria de Cultura. A l'Ideal també s'hi ha acostat Jaume Ciurana, que va ser regidor en aquesta matèria amb Trias d'alcalde. "Qui lidera la ciutat s'ha de creure que està representant la capital de Catalunya i la catalanitat", ha remarcat. "Hem d'entendre que ser la capital vol dir fer costat a tots els pobles del país", ha indicat.

Ximena Gadea, nascuda a Montevideo, a l'Uruguai, i membre de la llista de Trias, ha estat l'encarregada de defensar que "val la pena" aprendre el català quan s'arriba al país. "Vaig arribar un dia de Sant Jordi a Barcelona, i em vaig trobar que es podia viure sense parlar català, sense participar de la cultura i de la llengua. I vaig pensar que això no podia ser", ha remarcat Gadea, que ha demanat "no canviar" al castellà quan es parla amb un nouvingut. Les dades són "alarmants", especialment en alguns barris de la ciutat, on les dades d'ús del català estan al voltant del 10%, com Nou Barris o Ciutat Vella, en el cas dels joves. Només un de cada quatre joves de la ciutat té el català com a llengua més habitual, quan el 2015 ho era en més del 35% dels casos. Per contra, el castellà és la llengua preferent de cada vegada més joves. Si fa set anys ho era en el 56% dels casos, ara ja ho és per a gairebé dos de cada tres enquestats.

"Tot el que fa l'Ajuntament ha de poder-se fer en català", ha apuntat Rodríguez. Una de les propostes que ha plantejat la candidatura és la de posar en marxa un comissionat per la llengua, juntament amb la creació de l'oficina del català, que hauria de dependre de la Casa de les Lletres. Trias insisteix amb la idea que la llengua ha de ser una "política transversal" a tot l'Ajuntament. En el transcurs de l'acte també ha parlat Iolanda Batallé, directora d'Ona Llibres i a qui Laura Borràs va proposar com a directora de l'Institut Ramon Llull quan era consellera. "Trias és l'alcalde de la cultura", ha resumit Batallé al final de la seva intervenció.