Amb l'agenda no n'hi ha prou

Rep el butlletí cada matí al teu correu

Ada Colau i Barcelona en Comú van programar el primer acte electoral de la campanya del 2015 a la Barceloneta. Aquella tria tenia missatge: combatre el desgovern en la carpeta del turisme que atribuïen a Xavier Trias, alcalde amb les sigles de CiU que aspirava a un segon mandat. La denúncia de l'impacte del turisme massiu en els barris més tensats de la capital figurava en el cor de l'agenda política dels comuns, que fa vuit anys van irrompre a l'escena municipal amb una proposta ancorada en l'activisme en la qual va trobar acollida una Iniciativa amb senyals d'esgotament. Colau parlava de la mercantilització de la ciutat, de les desigualtats creixents, de les dificultats en l'accés a l'habitatge, de canvis en la mobilitat per combatre l'emergència climàtica o de la remunicipalització de serveis. Una agenda política encara perifèrica que va trobar centralitat mentre el debat independentista a Catalunya era ben viu.    

Prou centralitat, de fet, per convertir-se en alcaldessa de Barcelona. Els comuns plantejaven una transformació de màxims de la ciutat que incorporava un asterisc que es va fer visible de seguida: l'ambició política topava amb el realisme de les majories municipals. Colau i els seus regidors van encetar trajecte amb un govern en solitari que més tard incorporaria una societat amb el PSC, company de viatge prioritari. Els comuns van patir per implementar una agenda de canvi -des de la regulació dels allotjaments turístics fins a la batalla per la gestió de l'aigua- i també per aprovar pressupostos, alguns salvats amb el tràngol de la qüestió de confiança a l'alcaldessa.

En la primera revàlida a les urnes, en un 2019 en què el debat social a Catalunya patia les turbulències de la judicialització del procés, els comuns van veure com el seu projecte podia quedar minimitzat a un parèntesi de quatre anys. ERC, amb Ernest Maragall de candidat, va imposar-se a les eleccions però els vots decisius de Manuel Valls -en una aliança teixida per Jaume Collboni i un PSC interessat en no perdre poder i barrar el pas a l'independentisme- van concedir a Colau quatre anys més de recorregut. Un mandat també turbulent -no pel procés sinó pels estralls de la pandèmia de Covid-, en què els comuns han plantat llavors amb recorregut, com els agrada repetir.

El pla de Colau, certament, és nítid. Li reconeixen fins i tot els adversaris, que podrien discutir-ne els resultats. Per exemple, amb l'augment del preu de l'habitatge, un encariment que no és atribuïble a l'alcaldessa però que genera frustració en l'electorat, perquè ni l'activista més compromesa hi ha pogut posar fre. O en les externalitats negatives del turisme a la ciutat, que no han minvat en el regnat dels comuns malgrat la determinació per contenir el creixement d'hotels i ordenar el formigueig de pisos turístics.  
    
Vuit anys després, el principal èxit de l'alcaldessa és que la seva agenda domina el debat públic. Té sentit ambicionar canvis profunds en la mobilitat que limitin l'ús del cotxe en plena emergència climàtica, resulta lògic desplegar la regulació pública del lloguer quan la ciutat expulsa veïns que viuen amb impotència el decalatge entre sous i preus, i és normal obrir el debat dels creuers quan Barcelona ofereix símptomes de digestió pesada del turisme. L'auditoria dels dos mandats amb la líder dels comuns a l'alcaldia hauria d'incorporar el rendiment de les decisions preses i advertir de la centrifugació de les responsabilitats a altres administració. Però a l'alcaldessa no se li pot negar que el rumb fixat té coherència amb els reptes que afronta Barcelona. Curiosa paradoxa la que es pot viure el 28-M: just quan Colau controla del tot l'agenda, guanyant no té garantida l'alcaldia, perquè pactes postelectorals en poden amenaçar la reelecció. Amb l'agenda no n'hi ha prou, alcaldessa, deu pensar Jaume Collboni. La resolució, diumenge a la nit.    
 

---

Avui no et perdis

»Junts s'aferra al 28-M per emergir com a alternativa a la "resignació" d'ERC; per Oriol March.

» Collboni vol que Barcelona aculli cada any «un gran esdeveniment esportiu»; per Bernat Surroca.

» Maragall convocarà una cimera per impulsar una «fàbrica d'habitatge» els 100 primers dies de mandat; per Carme Rocamora.

»La CUP s'erigeix en el vot útil per frenar Vox i la sociovergència; per Carme Rocamora.

» El ball de les capitals; per Ferran Casas.

»La campanya electoral de Barcelona passa a Nació: recupera les entrevistes als candidats.

» Entrevista a Miquel Pueyo: «Aïllar les controvèrsies nacionals ha estat clau perquè el govern amb Junts funcionés»; per Àlvar Llobet.

» Next: Les xarxes d'Ada Colau: ironia per a covards, un pòdcast i absurditat estudiada; per Pau Cusí.

» Què hi ha en joc a les principals ciutats de Catalunya?; per Anna Mira.

» El veredicte d'Europa sobre la immunitat de Puigdemont es comunicarà el 5 de juliol.

» Les irregularitats per presumpte frau electoral embruten la recta final del 28-M a l'Estat; per Maria Rabella Ytarte.

» El 98% de les ocupacions són a pisos buits i les del 2% restant es desallotgen immediatament; per David Cobo.

» Sardines als trens: així ha estat la surrealista protesta contra Rodalies.

» Acusen un segon sacerdot dels Jesuïtes de Casp per abusos sexuals.

» Impacte: Unió de Pagesos fa una crida a evitar una «guerra per l'aigua» entre territoris.

» El Barça fa marxa enrere i rebaixa al 50% els abonaments per a l'Estadi Olímpic.

» El temps d'aquest divendres: el dia de la marmota amb més perill per pluja.
 

---

 El passadís

L'escriptor i periodista Miqui Otero, veí de Barcelona, no té un vincle directe amb la política municipal, però el seu nom uneix dos dels principals candidats a l'alcaldia de la capital catalana. Otero ha aparegut en el llistat de suports a la candidatura d'Ada Colau que Barcelona en Comú ha fet públic aquesta setmana. Unes preferències electorals de l'autor barceloní que Jaume Collboni (PSC) no devia conèixer quan el 10 de març va regalar el llibre Simón -l'obra més exitosa de l'escriptor- a Pedro Sánchez, aprofitant un passeig amb el president espanyol pel barri de Canyelles, al districte de Nou Barris, pensat per impulsar la candidatura de l'alcaldable socialista. Otero, punt de connexió entre Colau i Collboni, ara que estan més distanciats que mai. 

Vist i llegit

Tina Turner va morir dimecres als 83 anys a Suïssa -on residia des de feia dècades-, després de patir una llarga malaltia. Els obituaris publicats en les últimes hores recorden la carrera longeva i exitosa de l'artista, i també les dificultats vitals que va haver de superar, des de relacions marcades per la violència fins a la pèrdua de fills. Però per endinsar-se en la dimensió musical i el periple vital de Turner val la pena recuperar el text firmat per Diego A. Manrique a les pàgines d'El País. L'autor del text relata la naturalesa "supervivent" de l'artista nord-americana, a qui defineix com a reina del directe després d'evolucionar des del soul fins al rock, amb gran connexió amb el públic. A Nació també us oferim una peça amb algunes de les seves cançons més icòniques.
 

 El nom propi

Ron DeSantis ja és candidat a les primàries republicanes i, per tant, el principal maldecap per a Donald Trump en el trajecte per aspirar a un retorn a la Casa Blanca. Tot i que l'anunci del salt a l'arena presidencial no va funcionar com el governador de Florida hauria desitjat -la conversa retransmesa a Twitter amb Elon Musk per fer-ho oficial va patir repetits problemes tècnics, que van derivar en bromes a les xarxes-, DeSantis és un seriós aspirant a desbancar Trump. Entre d'altre motius, perquè aplica la mateixa plantilla política que el seu adversari republicà sense l'historial negatiu de l'expresident i projectant un to més amable. En els darrers temps, els ciutadans de Florida han vist com es prohibia l'avortament després de les sis setmanes de gestació, s'alteraven els currículums escolars per obviar l'educació sexual o es limitaven tractaments mèdics a les persones trans. Trumpisme sense Trump.   

 Els imperdibles

Aquest cap de setmana es tanca la 26a edició del DocsBarcelona, el festival de referència per als amants del cinema documental. Després de l'homenatge a la trajectòria de la cineasta txeca Helena Třeštíková, el certamen completa el cicle de projeccions en un cap de setmana preelectoral en què el temps convida a aixoplugar-se a les sales del Cinema Aribau, la Filmoteca de Catalunya i el CCCB. Gaudiu-ne. Bon cap de setmana! 

 ​