La "societat moderna ha apartat els humans del
patró del son pel qual estan programats genèticament: el son bifàsic, un període llarg a la nit i un de curt durant el dia", assegura el neurocientífic
Matthew Walker al seu llibre
Per què dormim. De fet, també exposa que tots els humans pateixen a mitja tarda "un declivi genèticament codificat del seu estat d'alerta" que té una resposta natural ben simple.
La
migdiada impacta en la
salut, per a bé i per a mal. I tot i que la comunitat científica no té clara la dimensió d'aquesta influència, les dades que s'extreuen de les investigacions mèdiques apunten en totes dues direccions.
El poc agrada, i el molt, emmalalteix.
Un estudi publicat a la revista
Obesity assenyala que el
risc d'obesitat augmenta un 23% quan les migdiades són
llargues. En canvi, les persones que dormen
poc durant el dia tenen
menys risc de patir
pressió arterial alta.
Hi ha un altre factor a tenir en compte: el
lloc on es fa la migdiada. I és que no és el mateix poca estona al
sofà que diverses hores de son a mitja tarda al
llit. Els investigadors van analitzar que si es fa al llit "hi ha una associació amb més
hipertensió que al sofà". Per què? Tot apunta als
canvis posturals, però no ho tenen clar.
Altres notícies que et poden interessar
Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.
Fes-te'n subscriptor
hola