24
de maig
del
2023
Actualitzat
a les
18:46h
Les històries de tupinades electorals per compra de vots podrien no ser records en blanc i negre de l'Espanya de fa un segle. I és que dos casos que han emergit aquesta setmana a Melilla i Almeria han esquitxat la campanya amb implicació dels dos grans partits estatals. Per una banda, la trama destapada aquest dilluns a la ciutat autònoma semblava que només apuntés a Coalició per Melilla, però ara s'ha sabut que dos dels detinguts presumptament oferien entre 50 i 150 euros per aconseguir vots per al PP. Per altra banda, aquest dimecres també han tingut lloc dues detencions de candidats del PSOE que intentaven comprar-ne a Mojácar (Almeria).
El primer dels casos, a més, té una certa ramificació catalana, ja que els implicats van intentar subornar un funcionari de correus a Barcelona, per intentar esquivar l'obligació de mostrar el DNI amb cada vot enviat per correu. Un cert bri de dignitat inexistent en els polítics corruptes que intenten mantenir el frau que, al voltant dels cacics i terratinents, campava gens indissimulat fa un temps a nombrosos racons de l'Estat. El cas de Mojácar també va esclatar arran d'una denúncia d'un ciutadà a qui van intentar comprar el vot. Encara rai.
El protagonista
La Junta Electoral està hiperactiva els darrers dies de campanya. Un dia després de sancionar Barcelona en Comú per demanar el vot 28 hores abans del que preveu la llei, l'organisme ha recriminat a Pere Aragonès un anunci sobre la renovació de la flota contra els incendis i també al conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, sobre l'increment dels recursos contra l'assetjament escolar, si bé no els ha sancionat com volia Junts. Fins i tot la Junta Electoral de la província de Barcelona ha ordenat la retirada d'una estelada situada al Parc Natural del Cadí-Moixeró, contradient la decisió inicial de la Junta de Berga, que ho va desestimar perquè la bandera es troba al mig del bosc i no a cap edifici o institució públics. Les constants promeses electorals de Pedro Sánchez, però, sembla que per ara no preocupen.
L'estirabot
Després de reconèixer que no permetrà un altre mandat d'Ada Colau, el cap de llista del PP, Daniel Sirera, ha marcat distàncies amb Xavier Trias. En una roda de premsa ha insistit -tal com va etzibar durant el debat de TV3- que l'alcaldable de Junts "representa el mateix que la CUP, però amb corbata", i per matisar la idea instal·lada conforme li regalarà els vots, si calgués per forçar un relleu a l'Ajuntament, ha avisat que el faria renunciar a la independència i incloure el bilingüisme al consistori. El cert, però, és que Trias no ha enarborat en cap moment la bandera independentista en campanya, malgrat que, fora de Barcelona, el seu partit sí que ho fa. Com aquest dimecres a Arenys de Munt, on els principals dirigents de Junts han reivindicat l'1-O.
La frase
"El discurs de Vox i Desokupa l'abonen i multipliquen des de Ciutadans, Valents i el PP, i aquest discurs és acceptat vergonyosament per Collboni quan abona el criteri que hem de dedicar una superatenció a les ocupacions". Ho ha denunciat el candidat d'ERC a Barcelona, Ernest Maragall, qui ha cridat a votar diumenge per evitar l'entrada a l'extrema dreta a l'Ajuntament, si bé també ha disparat contra el PSC per comprar part del marc discursiu de Vox.
La dada
La campanya d'aquestes eleccions municipals dista molt de ser de les que més atenció i interès generen, sobretot venint d'uns anys d'elevada politització. Això es pot constatar en el nivell de presència a molts actes, però també en l'audiència del debat de Barcelona que van retransmetre TV3 dimarts -i amb absències poc justificables com la de la CUP-: escassament 210.000 espectadors el va seguir, menys d'un terç dels 778.000 que van estar atents al debat local de la campanya del 2019 i quasi també dels 601.000 del de les eleccions catalanes del 2021. Fins i tot més gent va connectar-se a DAZN per veure un partit del Barça contra el Valladolid en què els blaugranes no es jugaven res.