El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha admès a tràmit les demandes de Jordi Sànchez i Jordi Turull per vulneracions de drets quan se'ls va impedir assistir presencialment a les seves investidures respectives, l'any 2018. Estrasburg obre així un camí llarg en què l'Estat haurà de justificar la seva posició, i finalment emetrà una sentència que, tant Sànchez com Turull, confien que serà condemnatòria. A través de Twitter, tots dos han celebrat l'admissió a tràmit. "Combatrem l'activisme polític judicial de l'Estat contra l'independentisme on calgui", ha dit Turull.
Els dos dirigents independentistes han ressaltat la importància de la decisió del TEDH, que ja té sobre la taula totes les demandes dels presos polítics per la sentència de l'1-O del Tribunal Suprem. "Obligarà Espanya a explicar-se davant d'Estrasburg abans del proper 1 d'octubre", ha explicat Sànchez, que s'ha mostrat convençut que l'alt tribunal europeu condemnarà l'Estat per violació reiterada de drets polítics. "Sempre hem dit que Europa ens donaria la raó i el camí ha començat, no el desaprofitem", ha demanat l'expresident de l'ANC i exsecretari general de Junts.
En el cas de Sànchez, la seva demanda planteja cinc vulneracions de drets. Després de les eleccions del 21 de desembre de 2017 i de la investidura fallida de Carles Puigdemont, Junts va proposar el seu nom per a ser president, però el Tribunal Suprem no el va deixar ser diputat i, per tant, no va poder ser investit. Abans, ja no li havien deixat fer campanya electoral i més tard se'l va suspendre com a diputat amb l'aplicació de l'article 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal pel processament per rebel·lió, un delicte que finalment va decaure però que va servir per apartar del Parlament els presos i els exiliats.
Entre les preguntes que Estrasburg planteja a Espanya hi ha la possible vulneració de l'article 18 del Conveni Europeu de Drets Humans, sobre la restricció indeguda de drets, en aquest cas als independentistes. Aquest punt és clau en molts dels recursos dels presos polítics al TEDH i és rellevant perquè ha de permetre acreditar que es va fer una "limitació abusiva" de drets fonamentals per perseguir la dissidència política.
"Espanya no podrà amagar les seves reiterades violacions de drets polítics", ha assegurat Sànchez. La setmana passada, el Comitè de Drets Humans de l'ONU va donar la raó a Puigdemont i va constatar la vulneració de drets polítics de l'Estat contra el líder de Junts. Concretament, va dir que es va utilitzar el delicte de rebel·lió per suspendre'l com a diputat i impedir la seva investidura. Si el TEDH segueix aquest criteri -tot apunta que ho farà- d'aquí a uns mesos hi haurà una nova sentència condemnatòria contra l'Estat per la resposta al procés independentista.