22
de maig
del
2023
Actualitzat
a les
21:09h
El Banc Central Europeu (BCE) farà "el que calgui" perquè la inflació retorni al 2% a mig termini i que s'hi mantingui durant força temps. Ho ha afirmat Pablo Hernández de Cos, governador del Banc d’Espanya i membre del consell de govern del BCE, en una nova trobada del Cercle Financer, que presideix Isidre Fainé i que està promogut per la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País (SEBAP). El directiu financer ha intervingut sobre La situació econòmica i la política monetària a Europa.
Hernández de Cos ha considerat que ha arribat el moment perquè Espanya adopti un pla de consolidació fiscal, en un moment en què es disposa dels fons Next Generation, que són un estri compensador del cost que pot suposar l'ajust fiscal. El governador ha explicat les grans línies de la política del Banc Central Europeu (BCE), que ha apostat per l'increment dels tipus d'interès amb l'objectiu de mantenir l'estabilitat de preus i reduir la inflació al 2%. Ha exposat que les darreres previsions macroeconòmiques del BCE, del març passat, anticipen una desacceleració acusada que deixaria el creixement econòmic en un 1%, 2,6 punts menys que el 2022. Però amb una recuperació gradual a partir de finals d'any que situaria les previsions de creixement en un 1,5% per als anys 2024 i 2025.
El governador ha considerat que ja s'ha superat el pic inflacionari, i que a l'abril s'ha produït, per primer cop des de setembre del 2021, una reculada dels preus alimentaris, una dada rellevant, però que no es pot donar per permanent. Un fet com la sequera pot tenir un cost en aquest sentit, amb una reducció de l'oferta. Ha previst una reducció de la inflació del 8,4% -la mitjana del 2022 a la zona euro- fins al 5,9% aquest any, per continuar baixant i culminar el 2025 en el 2% previst.
Ha definit quatre elements d'incertesa que perviuen en l'actual context: els dubtes sobre la resiliència de l'economia de l'euro; una economia global que ha sorprès a l'alça però encara amb dubtes geopolítics seriosos i l'interrogant sobre l'economia nord-americana i l'evolució de l'obertura xinesa després de la política de Covid zero; els nous brots d'inestabilitat financera que s'han vist a l'abril, i la política pressupostària, amb una línia expansiva a la zona euro que pot incrementar la inflació el 2024. Hernández de Cos ha assenyalat la pressió encara consistent de la inflació subjacent, el que implica la necessitat de mantenir una política monetària dura i l'increment de tipus d'interès, que "continuaran sent alts" durant un temps prolongat.
Isidre Fainé, president del Cercle Financer, ha lloat la trajectòria del governador, un home d'"eficàcia silenciosa i admirable", que sap escoltar i a qui ha qualificat d'un dels millors economistes de l'estat espanyol. Gonzalo Gortázar, conseller delegat de CaixaBank, ha presentat el governador com una "figura capital" per a l'enfortiment del sector financer espanyol.
De 52 anys, doctor en Ciències Econòmiques, Hernández de Cos és membre del consell de govern del Banc Central Europeu. Amb més de 25 anys vinculat al Banc d'Espanya, va ser designat pel govern de Mariano Rajoy, però quan estava convocat el ple de la moció de censura contra l'executiu. Quan va prendre possessió, Pedro Sánchez ja era president. Però el nou govern mai va qüestionar un nomenament -a proposta del ministre Román Escolano- que es va fer prioritzant el seu perfil tècnic. El seu mandat arriba fins al juny del 2024.
Hernández de Cos ha considerat que ha arribat el moment perquè Espanya adopti un pla de consolidació fiscal, en un moment en què es disposa dels fons Next Generation, que són un estri compensador del cost que pot suposar l'ajust fiscal. El governador ha explicat les grans línies de la política del Banc Central Europeu (BCE), que ha apostat per l'increment dels tipus d'interès amb l'objectiu de mantenir l'estabilitat de preus i reduir la inflació al 2%. Ha exposat que les darreres previsions macroeconòmiques del BCE, del març passat, anticipen una desacceleració acusada que deixaria el creixement econòmic en un 1%, 2,6 punts menys que el 2022. Però amb una recuperació gradual a partir de finals d'any que situaria les previsions de creixement en un 1,5% per als anys 2024 i 2025.
El governador ha considerat que ja s'ha superat el pic inflacionari, i que a l'abril s'ha produït, per primer cop des de setembre del 2021, una reculada dels preus alimentaris, una dada rellevant, però que no es pot donar per permanent. Un fet com la sequera pot tenir un cost en aquest sentit, amb una reducció de l'oferta. Ha previst una reducció de la inflació del 8,4% -la mitjana del 2022 a la zona euro- fins al 5,9% aquest any, per continuar baixant i culminar el 2025 en el 2% previst.
Ha definit quatre elements d'incertesa que perviuen en l'actual context: els dubtes sobre la resiliència de l'economia de l'euro; una economia global que ha sorprès a l'alça però encara amb dubtes geopolítics seriosos i l'interrogant sobre l'economia nord-americana i l'evolució de l'obertura xinesa després de la política de Covid zero; els nous brots d'inestabilitat financera que s'han vist a l'abril, i la política pressupostària, amb una línia expansiva a la zona euro que pot incrementar la inflació el 2024. Hernández de Cos ha assenyalat la pressió encara consistent de la inflació subjacent, el que implica la necessitat de mantenir una política monetària dura i l'increment de tipus d'interès, que "continuaran sent alts" durant un temps prolongat.
Una "eficàcia silenciosa"
Isidre Fainé, president del Cercle Financer, ha lloat la trajectòria del governador, un home d'"eficàcia silenciosa i admirable", que sap escoltar i a qui ha qualificat d'un dels millors economistes de l'estat espanyol. Gonzalo Gortázar, conseller delegat de CaixaBank, ha presentat el governador com una "figura capital" per a l'enfortiment del sector financer espanyol. De 52 anys, doctor en Ciències Econòmiques, Hernández de Cos és membre del consell de govern del Banc Central Europeu. Amb més de 25 anys vinculat al Banc d'Espanya, va ser designat pel govern de Mariano Rajoy, però quan estava convocat el ple de la moció de censura contra l'executiu. Quan va prendre possessió, Pedro Sánchez ja era president. Però el nou govern mai va qüestionar un nomenament -a proposta del ministre Román Escolano- que es va fer prioritzant el seu perfil tècnic. El seu mandat arriba fins al juny del 2024.