22
de maig
del
2023
Actualitzat
a les
18:59h
Ho ha explicat tantes vegades que ja sembla més un acudit intern que un posicionament polític, però Xavier Trias sempre recorda que Carles Puigdemont li va dir que fes el que li "donés la gana" per guanyar a Barcelona. La frase és simptomàtica, i apareix de manera cíclica en la campanya de l'exalcalde. Aquest dilluns, per exemple, l'acord entre Trias i Puigdemont ha sobrevolat la roda de premsa del candidat a l'Agència EFE, durant la qual ha deixat clar que serà ell, que és qui "comanda" la llista, qui decidirà sobre els acords postelectorals. "Aviam si ens entenem: la candidatura és Trias per Barcelona", ha ressaltat el cap de cartell. Fins i tot ha admès, amb l'estil característic de qui està de tornada de tot, que si es consulten els pactes a la militància de Junts és possible que el resultat sigui contrari al que ell defensi -sobretot si l'aliança es fa amb el PSC-, però que serà ell qui tingui l'última paraula. Ningú podrà dir que no ha avisat.
Els pactes, però, es poden afrontar des de la primera posició -còmoda-, des de la segona -circumstància que pot permetre desbancar el guanyador amb aliances després del 28-M- o des de la tercera, més complicada i que només permet fer de crossa. Trias sosté que, si venç, no descarta governar en solitari, però tot dependrà de què passi el 28-M. Jaume Collboni, que intenta projectar la imatge de favorit indiscutible, ja no només dona per fet que guanyarà, sinó que reclama una majoria suficient per "no dependre de ningú". Un context -el dels pactes- que complica la supervivència d'Ada Colau com a alcaldessa, perquè de els múltiples combinacions existents n'hi ha unes quantes que la desplacen, sobretot si Collboni és alcalde. A Barcelona hi confluiran dinàmiques diverses, també la relació entre els socis que governen la Moncloa. On es decidiran els acords? A l'Ajuntament, a nivell nacional o a Madrid? La resposta, el dia 29.
El protagonista
Aquest dilluns ha estat impossible escoltar una tertúlia en la qual no hi sortís el nom de Vinícius Jr., extrem brasiler del Reial Madrid que diumenge va ser expulsat al camp del València enmig d'una gran polèmica, perquè abans s'havien escoltat crits racistes contra ell. L'episodi, que ha motivat una operació mediàtica amb Florentino Pérez al capdavant -la reunió entre el jugador i el president madridista s'ha desenvolupat en termes estrictament propagandístics, com la difusió que se n'ha fet pels canals habituals del que Pep Guardiola anomenava la central lechera-, ha estat objecte de comentaris per part de tot l'espectre polític. El PSOE ha lamentat que el partit no s'aturés, el PP ha indicat que el racisme "no té cabuda" a Espanya i Vox, en un atac de victimisme, ha assegurat que Vinícius rep "violència verbal", però que ells pateixen "atacs físics". Així ho ha dit, per exemple, Iván Espinosa de los Monteros. Una altra dirigent de l'extrema dreta, Rocío Monasterio, ha posat l'accent en l'educació per evitar episodis així. Bona lliçó.
La proposta
La mobilitat és un dels debats estrella d'aquestes eleccions a Barcelona. És un terreny en el qual Colau se sent segura, perquè els rivals van a remolc seu -les superilles, amb Consell de Cent al centre, sempre acaben monopolitzant els debats televisius- i perquè té al cap culminar el canvi de model en el proper mandat. És en aquest sentit que cal interpretar que l'alcaldessa hagi plantejat un any de Bicing gratuït per als joves d'entre 16 i 20 anys, perquè s'acostumin a desplaçar-se amb bicicleta. El pressupost destinat a la mesura seria de 5,7 milions d'euros. Davant de candidats que reneguen de desplaçar el cotxe o de plantejaments -com el d'Eva Parera, de Valents- de fer autopistes ràpides per moure's de punta a punta, Colau aposta per continuar endavant amb el canvi de mentalitat. Només faltarà que els joves s'hi apuntin.
L'estirabot
Ciutadans, com passa a aquells cantants que ja no omplen grans estadis i van justos de repertori nou, porta tota la campanya traient pols als vells hits. Aquest dimarts, per exemple, Carlos Carrizosa, líder de la formació a Catalunya, ha demanat al delegat del govern espanyol, Carlos Prieto, que investigui si hi ha ajuntaments que accepten l'identificador personal del Consell per la República per fer tràmits municipals. "Seria un atac sense precedents a l'atac democràtic i de dret", assegura Carrizosa en la carta enviada a Prieto. Curiós viatge, el de Ciutadans: han passat de treure 36 escons al Parlament a estar prop de la desparició, i han passat de combatre la declaració d'independència del 2017 a buscar qualsevol excusa vinculada al procés per remuntar -o, almenys, intentar-ho-. Tot un exemple de processisme.
La frase
"Convergència està morta des de fa temps". La frase és de Xavier Trias, i l'ha pronunciada com a resposta al candidat d'ERC, Ernest Maragall, que l'havia acusat de voler ressuscitar la "CDC del 3%". També li ha demanat mirar al futur i no tant al passat. Un passat recent que ha estat protagonitzat per les discrepàncies entre ERC i Junts pel pedigrí independentista i l'1-O, un referèndum de pèssima digestió per als qui el van impulsar. Els republicans sostenen que els pertanyen els "drets d'autor" de l'1-O, mentre que els de Puigdemont insisteixen que només ells són la "garantia" per mantenir-ne viu l'esperit. I Trias, què hi diu? Que el referèndum va ser "molt important", però que ara toca mirar al futur. Quin és el seu? Només Barcelona. Indicatiu.