_(1).jpg)
.jpg)
_(1).jpg)
UN POP AL GARATGE
Les xarxes de Maragall: el somni humit d'un «jerki» i molt «cringe»
«M'agradaria llançar un missatge a l’aire que espero que tots els partits polítics atrapin al vol talment com si fos un ocell ferit: als joves no hi ha res que els generi més "cringe" que els adults que intenten crear continguts per a joves»
Ernest Maragall, a les seves xarxes socials | Instagram i TikTok
- Eleccions municipals 2023: últimes notícies
- Resultats eleccions municipals 28-M
- Quant en saps de la política del teu municipi? Posa't a prova
Deien els Mishima que no hi ha una sola manera de ser feliç. Possiblement tenien raó, però el que és segur és que cap d’aquestes maneres implicava invertir el matí d’un dissabte radiant analitzant les xarxes dels candidats a l’alcaldia de Barcelona. I jo ho he fet. No per gust, és clar, sinó per diners, que és gairebé més important. Amb aquest article, iniciem Un pop al garatge, una sèrie de quatre peces destinades a avaluar el contingut a internet d’Ada Colau, Jaume Collboni, Xavier Trias i Ernest Maragall. O més ben dit, dels equips que els el gestionen. M’agradaria ser més divertit a les festes, però aquesta és la meva trista realitat, suposo.
El feed d’Ernest Maragall
Amb l’Instagram d’Ernest Maragall passa com amb els trapers catalans que parlen de subfusells, traumes i assassinats bestials: el seu material és extremadament impostat. Com que un candidat de 80 anys té la batalla d’internet perduda des del minut zero, ERC ha optat per crear-li un feed sense cap mena d’ànima, farcit de fotografies institucionals, textos prefabricats i fragments de vídeo d’entrevistes i debats; tot plegat editat professionalment i amb subtítols ben grossos. Així doncs, es tracta d’un perfil que d’aquí a un parell d’anys algun jerki de Ciències Polítiques de la UPF glossarà al seu TFG mentre es masturba; però que, vist amb ulls neutrals, l’únic que aconsegueix és cridar-te a la cara que el pobre Ernest és un negat amb la tecnologia i que si prova de fer-se un selfie acabarà encenent la llanterna del mòbil.Per algun motiu, el pla de l’Ernest ballant zumba no l’han posat.
Convé destacar aquest vídeo de l’Ernest assistint a la Kings League mentre milers de nens emmascarats ballen una haka, l’equivalent a posar un pingüí al mig d’una plaça de Toros de Segòvia i intentar que moli. A tots dos llocs no encaixes i et miren malament per parlar públicament en català, però el pingüí almenys és una mica intel·ligent i ni hi va ni ho grava.
En teoria, però, el punt fort de l’estratègia a xarxes d’ERC és el número de telèfon que ha habilitat perquè els ciutadans puguin enviar les seves qüestions via whatsapp a Maragall. A mi per ara no m’ha respost; segurament perquè no soc un tuitaire d’aquests que vacil·len vagament al candidat, comparteixen la captura a internet i l’acompanyen amb termes com de-bojos-estic-xisclant, que és l’autèntic objectiu del número de telèfon, no pas contestar cap pregunta. L’altra tesi és que el jerki que s’encarrega de gestionar-li el whatsapp estigui ocupat comprant entrades pel Canet Rock o recollint gots en algun aplec popular de festes i cures del casal de la Punta del Cogombre. Jo per si un cas li he enviat un sticker d’una polla.
Cringe i més cringe
Intentar analitzar el contingut a Twitter de l’Ernest implica immolar-se amb un cinturó explosiu d’avorriment, tòpics de partit i RT’s de joves que aspiren a una cadira dels seus respectius ajuntaments, motiu pel qual que he preferit centrar-me en el perfil de Tiktok d’ERC, una part fosca d’internet que hauria d’estar enterrada a l’últim estrat dels continguts en línia, allà on reposen els webs de compravenda d'òrgans humans i els vídeos snuff d’en Luka Magnotta. Abans de dirigir-nos-hi, però, m’agradaria llançar un missatge a l’aire que espero que tots els partits polítics atrapin al vol talment com si fos un ocell ferit: als joves no hi ha res que els generi més cringe que els adults que intenten crear continguts per a joves. A mi mateix, sense anar més lluny, ja m’ha grinyolat el fet d’utilitzar el terme cringe a la frase anterior, i això que tinc 27 anys a les espatlles i molta vergonya. A ERC sembla que no en tenen.@esquerrarepublicana Som, som, som Catalunya Republicana 🎶✊💛#EsquerraRepublicana #ERC #28M #Fyp #ultimahora ♬ Som Catalunya Republicana - Esquerra Republicana
Un dels primers continguts que trobem en aquesta xarxa social és la cançó de campanya d’ERC, “Barcelona Republicana”. Deixant de banda que en plena eclosió de l’urban català hagin decidit fer una rumba que sona exactament com si fóssim al 2009, el més cridaner del tema és la seva lletra, una representació perfecta de la retòrica de paraules buides i (teòricament) maques tan típica de la política i d’aquest partit en particular. Podríem estar hores delectant-nos amb les seves rimes cursis, però per ara quedem-nos amb el vers “tant se val si ets de l’Ebre, com si ets del Llobregat, a la terra que més estimes, tothom hi és convidat”. I per quins set sous no hauria de ser benvinguda una persona de l’Ebre o del Llobregat a Barcelona, si és la capital del seu país, em pregunto jo. El següent cop potser convindria no parlar-ne com si fossin de Botswana.
@esquerrarepublicana Un Sant Jordi 360º amb Esquerra Republicana!💛🌹📚 #santjordi #santjordi2023 #barcelona #erc #esquerrarepublicana ♬ original sound - Esquerra Republicana
2017, entres a internet per informar-te del procés d’independència que tant anheles. 2023, et trobes això.
Si l’onada de mediocritat m’avorreix fins i tot a mi, que ho estic escrivint, no em vull ni imaginar que deu pensar el lector; però no voldria acomiadar-me sense compartir un dels últims vídeos del perfil de Tiktok. Aquest.
@esquerrarepublicana Què penses de #Rodalies #Renfe? Us escoltem! 🚆😠⚠️ @Albert Pagà Riera #tren #peratu #fyp #transport #esquerrarepublicana ♬ original sound - Esquerra Republicana
Sobre aquesta obra magna de l’audiovisual, dues reflexions: la primera, que un partit polític gravi tiktoks per queixar-se d’una infraestructura en lloc de fer política per millorar-la és, senzillament, el pinacle de la comèdia. Personalment, preferiria lligar-me la tita a la catenària de l’estació de Manlleu a tornar-ho a veure. La segona, dirigida als creadors de contingut nostrats. Per desgràcia, si voleu subsistir fent el vostre fato en català, probablement haureu de passar per la pedra dels mitjans. Per la dels partits, encara que paguin bé, voleu dir que cal?
Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.
Ara a portada
El més llegit