El «somni» de Maragall per als marges de Barcelona

Ni roda de premsa ni míting sobre una tarima: l'alcaldable d'ERC projecta la ciutat que anhela en una ruta amb bus acompanyat de familiars, candidats i periodistes

Ernest Maragall, a l'autobús, aquest dissabte.
Ernest Maragall, a l'autobús, aquest dissabte. | Marc Puig / ERC
21 de maig del 2023
Actualitzat a les 20:10h

El bus turístic de Barcelona fa parada a la Sagrada Família, el Parc Güell, la Pedrera, el Camp Nou i la Rambla, entre altres molts indrets, més de 46, on sovint es fa difícil caminar amb tranquil·litat per les multituds de visitants. Cada autobús compta amb un sistema d'audioguia en 16 idiomes. Poc té a veure aquest itinerari amb la ruta escollida per Ernest Maragall per projectar alguns dels grans canvis que anhela per a la ciutat. Alguns dels indrets que té al cap, només els trepitgen les persones que hi viuen o hi van a treballar.

La majoria no són atractius per fer-hi una passejada, estan mal connectats, i oblidats del mapa de la ciutat. Són els límits, la perifèria, els marges en els quals supuren moltes ferides urbanístiques o socials obertes, que no es tanquen malgrat les promeses electorals. Aquest dissabte al vespre, l'alcaldable d'ERC ha volgut compartir amb membres de la seva candidatura i també amb la premsa el seu "somni". No ho ha fet en acte sobre una tarima, ni a una roda de premsa convencional. Ha obert les portes de l'autobús de campanya, s'ha posat dempeus a la primera fila, i micro en mà, com si fes de guia turístic, ha començat a relatar la Barcelona que vol construir
 

Desigualtats a l'Eix Besòs

"Quants dels que sou aquí heu passejat per aquí?", ha preguntat, tot resseguint la rambla de Prim, a l'Eix Besòs. Una zona de la ciutat marcada per la preeminència d'infrahabitatges, i tot un emblema de les desigualtats. Una zona on viuen moltes persones que es dediquen altop manta, una zona on també hi ha un dels índexs més gran d'adolescents embarassades. "Evidència l'expectativa i exigència que ens hem d'autoaplicar com a govern municipal", apunta Maragall, tot ressaltant la necessitat de transformar-lo de forma integral en un entorn urbà equitatiu i cohesionat, aplicant un pla de rehabilitació d'habitatges.

"El govern municipal ha abandonat transformacions socials en aquest barri", critica la seva número dos, Elisenda Alamany. Pròxima parada? A les abandonades obres de l'estació intermodal de la Sagrera. "Em recordo a mi mateix dient als veïns l'any 1998 que el 2004 la tindríem acabada", reconeix el cap de llista d'ERC, resumint que aquest és un "tros de ciutat que encara no és ciutat". Acabar les obres és un dels compromisos si arriba a l'alcaldia de la ciutat. "Ens hem negat el Besòs. Igual que vam guanyar el mar, hauríem de guanyar el riu", afegeix.

El bus posa rumb a la muntanya. Gemma Sendra, regidora del districte, assenyala Roquetes, a Nou Barris, com una de les zones de la ciutat on hi ha més desnonaments per setmana: "Aquí cal un 'Barcelona posa't guapa' estructural". El bus continua enfilant, i ho fa per assenyalar la voluntat de cobrir la ronda de Dalt. En parla Jordi Coronas, regidor d'ERC i candidat. "És una cicatriu que supura, i no és una reivindicació capritxosa. És un pols". Els republicans critiquen que Jaume Collboni i Xavier Trias prometin la seva cobertura per l'any 2050. ERC no vol parlar de concrecions i aposta per activar espais de coordinació amb el veïnat per fer una diagnosi real dels trams que es poden anar fent. "És inadmissible la frivolitat i subhasta d'anys". Maragall dona pas també a Oriol Clos, exarquitecte en cap de l'Ajuntament de Barcelona, que l'acompanya en tot el recorregut. 
 

La caserna del Bruc, per la ciutat

El bus continua i Maragall voldria fer moltes més parades. "Anirem de pressa, però, que segur que voleu marxar", diu conscient que és impossible, en dues hores, repassar tots els projectes que vol per a la ciutat. Passem per l'entorn de la Bonanova, on s'ha projectat el Caixa Research Institute, el primer centre d'investigació especialitzat en immunologia d'Espanya. "N'haurem de parlar, seguim, seguim, però recordem que hem d'obrir Barcelona a la muntanya. Ara ocuparem la caserna del Bruc", bromeja. És un quarter del ministeri de Defensa, ocupat per diverses unitats d'infanteria de l'exèrcit espanyol. Des del 2008, els governs municipals han demanat que se cedeixi a la ciutat per a usos socials. Són cinc hectàrees, on ERC voldia ubicar-hi el "Districte XII".
 

Ernest Maragall, al bus de campanya. Foto: Marc Puig (ERC)


Aquesta és una idea maragalliana, i és que el germà de l'alcaldable, Pasqual Maragall, quan Sarajevo vivia el conflicte bèl·lic, va anomenar la ciutat assetjada de forma simbòlica com el Districte XI. Va servir per promoure projectes de cooperació amb la capital bosniana. Partint d'aquella idea, el Bruc hauria de ser, pels republicans, un pol de referència per a la pau, la diplomàcia i les relacions internacionals. "Margarita Robles, t'ocuparem la caserna", comenta Ester Capella, número tres, quan l'autobús s'hi planta al davant. 

Maragall voldria passar també per l'entorn del campus universitari UB Clínic, per reivindicar la seva transformació urbanística. No hi ha gaire temps, però, per acostar-nos-hi. Menciona altres projectes, com la conversió de la Model en un espai verd i d'equipaments obert al barri, o la connexió de la Marina del Port i del Prat Vermell amb el mar, esdevenint un nou punt d'accés a la muntanya de Montjuïc. I per Montjuïc, la creació d'un gran node creatiu des de la fira de l'avinguda Maria Cristina al Castell. El tercer túnel de Rodalies entre el Morrot i l'Estació de França i la creació de corredors verds a les autopistes urbanes que són la Gran Via i el carrer Aragó, són altres de les projeccions anhelades. 
 

Més enllà d'un carrer concret

"Quantes vegades heu sentit a parlar de totes aquestes coses en els últims quatre anys o durant la campanya? Se'n parla poc. Se n'ha de parlar més. Són transformacions molt més importants que les que es poden impulsar en un carrer concret". Maragall voldria continuar muntat en l'autobús durant hores i hores. Demostra que es troba més a gust amb aquest format, que amb qualsevol míting on ha de concretar idees en cinc minuts.

A l'última fila hi és la seva filla, la Maria, i el seu net. Tots dos escolten la proposta de ciutat que té al cap el seu referent vital i alcaldable. És un somni? "Ens estem negant aquestes oportunitats. I amb aquest recorregut, la ciutat ens envia un missatge potentíssim que nosaltres estem disposats a tirar endavant amb una ambició concreta, amb la plasmació en inversió pública i amb l'estímul de la privada, aprofitant els fons de la Unió Europea". Així és el somni de Maragall per incorporar els marges a la ciutat. "Tot això és part d'un somni, d'un camí possible i efectiu", diu.
 

Ernest Maragall, a la Sagrera. Foto: Marc Puig / ERC