«Els seus adversaris diran que una persona de 80 anys és massa gran per governar Barcelona, però sembla que no té intenció de dissimular la seva edat a través de les seves opcions d'oci»
Ernest Maragall, en una entrevista amb Nació
|
Adrià Costa Rifà
Quan preguntes a algú que destaqui només un llibre, una pel·lícula, una sèrie, un el-que-sigui, sempre corres el risc que les respostes estiguin perfectament premeditades. Si la persona a qui li preguntes, a més, està intentant guanyar unes eleccions, el risc es multiplica. Perquè seria relativament fàcil manipular les respostes per fer-s’ho jugar a favor i, per exemple, compensar prejudicis que els seus possibles votants poden tenir. Amb la tria que ha fet Ernest Maragall, candidat a l’alcaldia de Barcelona per ERC, tinc la sensació que no li ha importat el més mínim allò que les seves apostes diguin d’ell. Els seus adversaris diran que una persona de vuitanta anys és massa gran per governar una capital, però sembla que no té cap intenció de dissimular la seva edat a través de les seves opcions d’oci. Coneguem-les.
Llibre
Un llibre, per a Ernest Maragall: Contra tota esperança, de Nadejda Mandelstam. Una traducció de Jaume Creus que va editar Quaderns crema el 2012. És un llibre de memòries però també és una història d’amor. D’aquest llibre, el poeta Joan Margarit havia dit que “és un dels quatre o cinc llibres imprescindibles del segle XX. Literàriament és una peça magistral”. Més de sis-centes pàgines de memòries de la vídua del poeta Óssip Mandelstam a la Unió Soviètica de Stalin. Per prendre-t’ho amb calma i gaudir del viatge.
El llibre «Contra tota esperança», de Nadejda Mandelstam Foto: Quaderns Crema
Sèrie
Una sèrie: Breaking Bad. Mira que hi ha sèries, mira que hi ha on triar i remenar. Sap greu i tot que hagi coincidit en la tria amb Anna Grau, de Ciutadans. Em pregunto què hauria passat si haguessin sabut un i altra que triaven la mateixa ficció per televisió, algun dels dos hauria canviat la seva tria? Sospito que sí. I tot i que no sabria dir quin dels dos té més ganes de no coincidir amb l’altre, sospito també que passaria amb la resta de candidats.
Cançó
Una cançó: Chanson pour l'auvergnat de Georges Brassens. L’alcaldable devia tenir uns tretze anys, si fa no fa, quan es va publicar aquesta cançó. Té bastant de sentit que ara, amb 80 anys, si ha de triar només una cançó sigui aquella que pels motius que siguin el va emocionar quan era adolescent. A mi em passa el mateix, quan tenia tretze o catorze anys tot just vaig descobrir Manel i encara ara em segueixen sortint any rere any als més escoltats del SpotifyWrapped. Passa que, clar, jo només fa quinze anys que tinc tretze anys.
Pel·lícula
Una pel·lícula: La soledad del corredor de fondo, de Tony Richardson. Un film del 1962 que explica la història d’un jove de classe obrera de la perifèria de Nottingham que, gràcies a les seves qualitats de corredor de fons, va guanyant poder al centre penitenciari on ha arribat per haver comès un robatori. Jo no l’he vista però amb el tràiler ja es veu que t’hi has de posar bé i es nota una mica l’olor de naftalina. En l’era del 4K, hi ha segons quines definicions que ja no estem acostumats a percebre.
Bar
I, per últim, un bar de Barcelona: Bar Haití. Si no coneixeu el Bar Haití, us convido a buscar a Google les imatges del local, de l’ambient i de l'oferta gastronòmica. Un dels clàssics del Gòtic, a tocar de Sant Jaume. Un bar de tota la vida, amb bon tracte, bon menjar i bé de preu. A més, està a tocar del Departament d’Exteriors i de l’Ajuntament de Barcelona. No el jutjo, a mi també em passa que una de les coses que valoro a l’hora d’acceptar o no una feina nova és veure quins bars per esmorzar i fer menús hi ha a la vora.
