22
de maig
del
2023
Madrid serà la gran batalla d'aquestes eleccions del 28-M en l'àmbit espanyol. A la Comunitat se celebren comicis a l'Assemblea autonòmica i a l'Ajuntament. Dues eleccions en una que tindran impacte en la política espanyola i en el front intern de la dreta. Està en qüestió l'abast de l'hegemonia d'Isabel Díaz Ayuso al capdavant del govern de la Comunitat i alhora un possible gir a l'esquerra, difícil però possible segons algunes enquestes, a l'Ajuntament, el que seria un èxit per al bloc progressista.
A la Comunitat s'elegeixen 135 diputats i la xifra màgica és 68, que dona la majoria absoluta. Aquest és el gran objectiu d'Ayuso, que ha mantingut algunes tensions amb Vox i mira d'ocupar-ne l'espai. Cap enquesta assenyala la possibilitat d'una majoria d'esquerres, però si Ayuso queda clarament per sota dels 68 escons, el seu pes en la política espanyola es veurà afeblit. Aquestes són algunes de les claus en joc.
1. Una esquerra dividida i un PSOE com a tercera força
La fotografia que el mapa polític madrileny dona de l'esquerra és un camp fragmentat. A l'Assemblea de la Comunitat, Més Madrid (24 escons) va quedar com a força líder de l'oposició a Ayuso. Per poc, el PSOE (també amb 24 escons) va quedar tercer i Podem quart amb 10. Ara, els de Pablo Iglesias concorren amb IU i el grup ecologista Aliança Verda. El seu primer objectiu és aconseguir entrar a l'Assemblea. Yolanda Díaz, amb el projecte Sumar en marxa, fa campanya alhora per Més Madrid, aliats seus, i per Podem. Potser serà més fàcil encaixar Sumar i Podem si els d'Iglesias no queden fora de joc.Per Pedro Sánchez, el paper encara és més complicat. Madrid havia estat un dels seus feus i fa dècades que no aixequen els braços al territori. El PSOE presenta un (altre) nou líder a la Comunitat, Juan Lobato, que ha posat humor a la situació, recorrent a un lema que diu: "Diuen que no em coneixen ni a casa meva". Seria mala sort que les urnes li donessin la raó. De moment ha optat per assumir alguns postulats de la dreta, com ara les rebaixes fiscals. És clar que a l'Ajuntament la situació és pitjor: el 2019, el PSOE va quedar quart, superat per Ciutadans. Ara les coses aniran diferent.
2. El pols Ayuso-Sánchez
"Espanya o Sánchez". Així van resumir els principals oradors del PP la campanya de Madrid en el míting d'inici. Ayuso, sempre enderiada a buscar el cos a cos amb el president espanyol, ha presentat la cursa de Madrid com la batalla que determinarà els resultats de les eleccions espanyoles. L'objectiu és mobilitzar al màxim els seus, però alhora la presidenta es posiciona de cara al futur. En el míting inicial de campanya, Ayuso va oferir a Alberto Núñez Feijóo el seu possible triomf a Madrid. És clar que això ja ho va dir fa dos anys adreçant-se a un altre líder del PP estatal: Pablo Casado. Pel dirigent gallec, el que obtingui Ayuso pot tenir diverses lectures.
3. L'impacte dins del PP: paradoxes Feijóo
Una victòria nítida d'Ayuso seria un èxit per al PP. Però com sol passar en política, un mateix resultat pot tenir un sentit diferent en funció d'altres factors imprevistos. Si Ayuso arrasa (amb 68 o més escons), Alberto Núñez Feijóo guanya... si el seu partit guanya a altres llocs i es pot endur algun dels premis grossos en joc. Per exemple, el País Valencià. Aleshores, Génova podria parlar d'onada blava i nodrir el seu discurs de fi de cicle. Però si el PP fa curt en general, amb un Ximo Puig vencedor i uns bons resultats socialistes a Andalusia (molta atenció al que passi a l'Ajuntament de Sevilla), serà Ayuso la gran vencedora. Per altra banda, si el PP fa curt i Ayuso no pot governar sola, serà tot el PP el que patirà.
4.- El termòmetre de la crisi sanitària
Els resultats electorals a Madrid també assenyalaran l'impacte causat per les massives mobilitzacions produïdes a la Comunitat en defensa de la sanitat pública i en contra de la política de salut del govern d'Ayuso. La manca de recursos i la difícil situació dels centres d'urgència, així com les retallades a l'atenció primària, van provocar una reacció dels sindicats en el que va ser entomat per Ayuso com un pols. Del novembre del 2022 al febrer d'aquest any s'han viscut manifestacions gegantines. Una vaga de quatre mesos dels metges de família i els pediatres va paralitzar la sanitat i va concloure el març passat —a les portes de la campanya— amb un acord que inclou un increment salarial i canvis en l'atenció als malalts. Però la mobilització ha deixat empremta. Les urnes també diran fins a on.
5.- L'Ajuntament, l'esperança de l'esquerra
Si les eleccions a la Comunitat de Madrid ofereixen com a única incògnita —de partida— saber si Ayuso arrasa o "només" guanya clarament, a l'Ajuntament les coses són diferents. El desgast d'una gestió que ha generat un dèficit de 357 milions d'euros pesa sobre l'alcalde José Luis Martínez-Almeida, un home que intenta emular el carisma d'Ayuso sense prou èxit. De fet, sobre l'alcalde pesa el seu suport inicial a Pablo Casado quan el PP va esclatar a Madrid l'any passat. Com a la Comunitat, el PP pugna sobretot amb Més Madrid, que presenta Rita Maestre. Els socialistes intenten aixecar el cap amb l'exministra Reyes Maroto. La majoria de les enquestes —no només el CIS, cada cop més qüestionat— assenyala que Almeida arribarà primer, però sense assolir els 29 regidors que donen la majoria, i la foto final dependrà de si Ciutadans, amb Begoña Villacís, entra al consistori (cosa incerta) i si ho fa també Podem, com sembla més probable. L'esquerra ja va governar la ciutat de Madrid entre el 2015 i el 2019, amb Manuela Carmena —que ara dona suport a Maestre—. Ara es veurà si la ciutat esdevé una pica d'esquerres en el feu d'Ayuso. És clar que quan tot parteix d'un escenari molt negatiu, pot haver-hi un element esperançador: tota reculada inesperada de la dreta a Madrid donarà oxigen polític a un Sánchez que no dona mai res per perdut.