18
de maig
del
2023
Actualitzat
el
16
de juny
a les
12:18h
Les enquestes són un dels elements que generen més atracció gravitacional en tots els actors vinculats a la política. Poden arribar a generar una certa addicció, perquè no només retraten les projeccions de vots i escons, sinó que permeten calibrar la temperatura amb què la ciutadania rep les mesures adoptades per les institucions. Tot plegat s'analitza en el segon capítol de l'Snooker, el pòdcast de política hardcore de Nació. Conduït pel subdirector del diari, Ferran Casas, té com a convidada Àngels Pont, directora de Gesop, una de les empreses de referència del sector de les enquestes, amb dècades d'experiència. També hi participen Roger Tugas, responsable de dades i transparència de Nació, i Oriol March, cap de Política del diari. Es pot veure i escoltar a YouTube, a Spotify, a Google, i a Ivoox.
"Ara estan més obsessionats amb les enquestes els assessors que els polítics. Truquen cada dia tres vegades durant la campanya per veure com va", assenyala Pont, que tot i no posar exemples concrets indica que el nivell d'atenció a les projeccions "va amb el caràcter" de cada polític. Són fiables, els sondejos, en un moment en què se les ha posat en qüestió? "Les enquestes són fiables i útils si estan ben fetes", remarca la directora de Gesop, que atorga una importància rellevant a l'històric d'una població concreta. "Ens hem de fixar en on estem treballant i d'on venim. Coneixem tan bé els electors que ens permet entendre millor els moviments que hi ha", destaca sobre la utilitat sociològica dels estudis.
Pel que fa a Barcelona, amb l'enquesta del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) -que atorga la victòria a Ada Colau per davant de Jaume Collboni i un Xavier Trias més distanciat-, Pont insisteix que l'escenari és de triple empat. De fet, a la part final del programa, la directora de Gesop assenyala que els candidats dels comuns, del PSC i de Junts aconseguiran deu regidors cadascun, amb la incògnita de qui serà qui obtindrà més vots i, per tant, quedarà primer. Els periodistes de Nació també es mullen i pronostiquen els resultats de cada grup. Oriol March explica què deia l'enquesta de Junts que va portar Elsa Artadi a tirar la tovallola com a candidata.
En relació al perfil concret de l'alcaldessa, per exemple, Pont indica que contrarresta les crítiques a la seva gestió -almenys un 60% dels barcelonins suspèn la seva actuació- amb una bossa fidel de votants. "La gent a qui li agrada la Colau li agrada molt. Estan molt mobilitzats per anar a votar", assenyala la directora de Gesop, que acostuma a treballar pel diari El Periódico i que deixa clar que les enquestes també han de servir per "dirigir-se millor a la gent". En aquest sentit, manté que governar pensant en les enquestes pot acabar sent lesiu.
Algun cop ha rebut pressions per "afinar" alguna projecció en la línia dels interessos del client que l'encarregui? La resposta de Pont és negativa, tot i que en una ocasió es va posar en dubte una projecció d'escons al parlament basc en les eleccions del 2001, quan es pensava que el constitucionalisme -amb el PP de Jaime Mayor Oreja al capdavant i el PSE de Nicolás Redondo com a futur aliat- aconseguiria destronar el nacionalisme a Euskadi. "Només dues empreses vam dir que no sumarien majoria. El meu cap a Madrid em preguntar si teníem bé els números, i va resultar que sí", assenyala la directora de Gesop dues dècades després.