17
de maig
del
2023
Actualitzat
a les
19:58h
La paritat obligatòria a les candidatures electorals va generar polèmica el 2007, i fins i tot el PP ho va recórrer al Tribunal Constitucional, però la sentència en va ser favorable i aquest equilibri s'ha acabat normalitzant. Fins al punt que pràcticament només algunes llistes de Vox han pretès esquivar-lo, i també de la CUP, tot i que, en aquest cas, en sentit contrari del que s'esperava, ja que van incloure un percentatge de dones superior al 60% a municipis com Moià, Valls o la Selva del Camp. El govern espanyol, de fet, ara pretén fer obligatòries les llistes cremallera, aquelles en què se succeeixen homes i dones alternativament.
Ara bé, la llei anterior va servir per impulsar efectivament la presència de les dones als ajuntaments? Una aproximació possible passa per observar l'evolució del percentatge de regidores als municipis afectats i aquells que no. La paritat va ser obligatòria el 2007 als municipis de més de 5.000 habitants i, a partir del 2011, també als de més de 3.000 habitants. Els pobles més petits, en canvi, encara ara n'estan exempts. El nombre de dones als plenaris locals, ha estat la següent, en funció de la mida del municipi.
Com ha evolucionat el percentatge de dones als ajuntaments?
L'avaluació de l'efectivitat no pot ser contundent. Si bé el percentatge de dones als consistoris va fer un salt de nou punts als municipis de més de 5.000 habitants l'any que hi va ser obligatòria la paritat a les candidatures, l'increment ja venia d'abans i, a més, en els següents dos comicis pràcticament no va augmentar-hi el pes de les regidores. De fet, la diferència en el percentatge de dones entre aquests municipis i els pobles més petits de 3.000 habitants (no afectats per la llei) era de vuit punts abans del 2007 i tornava a ser de vuit punts en les últimes eleccions. La llei d'igualtat hauria pogut avançar un temps una feminització que, gràcies a altres processos socials, ja estava en camí, essent efectiva sobretot a curt termini.
En canvi, pel que fa als municipis intermedis, d'entre 3.000 i 5.000 habitants, l'aplicació de la llei a partir del 2011 sí que va suposar un salt més consolidat. Fins aquell any, el percentatge de regidores que hi havia sempre estava, de mitjana, per sota que en els municipis més grans, però, a partir del 2011, s'hi va situar lleugerament al capdavant. I en el seu cas, amb un augment que els anys següents va mantenir-se a l'alça.
Sigui com sigui, el pes de les dones als ajuntaments també ha crescut molt notablement als pobles més petits, aquells no afectats per la llei d'igualtat. No es pot saber, però, si aquest augment s'hauria mantingut al mateix ritme sense la norma o el mirall dels municipis sí afectats va empènyer a l'alça. Tot i això, tal com ocorria abans de la llei, la paritat segueix sent clarament més baixa, amb un 37% de dones als ajuntaments després de les eleccions del 2019. De fet, mentre hi ha tan sols quatre consistoris amb un 100% de dones (el més gran dels quals, Belianes), n'hi ha 46 on no en va sortir escollida ni una.
Per altra banda, la paritat a les llistes no obliga a situar dones al capdavant. I en aquest sentit, la quantitat d'alcaldables dones segueix sent molt baixa a tots els trams de població, lluny de la paritat: només el 27% de caps de llista als pobles de menys de 3.000 habitants van ser dones el 2019, un percentatge que tan sols creix fins al 29% en els municipis d'entre 3.000 i 5.000 habitants, i escassament fins al 30% en els de més de 5.000 habitants. Igualment, elles tenen menys possibilitats de ser investides, ja que només el 23% de municipis va escollir una dona com a alcaldessa.
Aquestes dades s'han pogut extreure gràcies a Nació Polis, la major base de dades històrica de les eleccions municipals a Catalunya. En ella, s'hi poden trobar gràfics, mapes i taules interactives amb tota la informació d'aquests comicis, municipi a municipi i partit a partit. Entre d'altres, es pot consultar l'evolució del percentatge de regidores als ajuntaments a cada municipi i comarca, des del 1979.
Ara bé, la llei anterior va servir per impulsar efectivament la presència de les dones als ajuntaments? Una aproximació possible passa per observar l'evolució del percentatge de regidores als municipis afectats i aquells que no. La paritat va ser obligatòria el 2007 als municipis de més de 5.000 habitants i, a partir del 2011, també als de més de 3.000 habitants. Els pobles més petits, en canvi, encara ara n'estan exempts. El nombre de dones als plenaris locals, ha estat la següent, en funció de la mida del municipi.
Com ha evolucionat el percentatge de dones als ajuntaments?
L'avaluació de l'efectivitat no pot ser contundent. Si bé el percentatge de dones als consistoris va fer un salt de nou punts als municipis de més de 5.000 habitants l'any que hi va ser obligatòria la paritat a les candidatures, l'increment ja venia d'abans i, a més, en els següents dos comicis pràcticament no va augmentar-hi el pes de les regidores. De fet, la diferència en el percentatge de dones entre aquests municipis i els pobles més petits de 3.000 habitants (no afectats per la llei) era de vuit punts abans del 2007 i tornava a ser de vuit punts en les últimes eleccions. La llei d'igualtat hauria pogut avançar un temps una feminització que, gràcies a altres processos socials, ja estava en camí, essent efectiva sobretot a curt termini.
En canvi, pel que fa als municipis intermedis, d'entre 3.000 i 5.000 habitants, l'aplicació de la llei a partir del 2011 sí que va suposar un salt més consolidat. Fins aquell any, el percentatge de regidores que hi havia sempre estava, de mitjana, per sota que en els municipis més grans, però, a partir del 2011, s'hi va situar lleugerament al capdavant. I en el seu cas, amb un augment que els anys següents va mantenir-se a l'alça.
Sigui com sigui, el pes de les dones als ajuntaments també ha crescut molt notablement als pobles més petits, aquells no afectats per la llei d'igualtat. No es pot saber, però, si aquest augment s'hauria mantingut al mateix ritme sense la norma o el mirall dels municipis sí afectats va empènyer a l'alça. Tot i això, tal com ocorria abans de la llei, la paritat segueix sent clarament més baixa, amb un 37% de dones als ajuntaments després de les eleccions del 2019. De fet, mentre hi ha tan sols quatre consistoris amb un 100% de dones (el més gran dels quals, Belianes), n'hi ha 46 on no en va sortir escollida ni una.
Per altra banda, la paritat a les llistes no obliga a situar dones al capdavant. I en aquest sentit, la quantitat d'alcaldables dones segueix sent molt baixa a tots els trams de població, lluny de la paritat: només el 27% de caps de llista als pobles de menys de 3.000 habitants van ser dones el 2019, un percentatge que tan sols creix fins al 29% en els municipis d'entre 3.000 i 5.000 habitants, i escassament fins al 30% en els de més de 5.000 habitants. Igualment, elles tenen menys possibilitats de ser investides, ja que només el 23% de municipis va escollir una dona com a alcaldessa.
Aquestes dades s'han pogut extreure gràcies a Nació Polis, la major base de dades històrica de les eleccions municipals a Catalunya. En ella, s'hi poden trobar gràfics, mapes i taules interactives amb tota la informació d'aquests comicis, municipi a municipi i partit a partit. Entre d'altres, es pot consultar l'evolució del percentatge de regidores als ajuntaments a cada municipi i comarca, des del 1979.