El 28-M als Països Catalans: què hi ha en joc a les Illes Balears?

Les eleccions del 28-M són una data clau als Països Catalans. A banda que es triaran els alcaldes dels 947 municipis de Catalunya, més enllà d'aquestes fronteres s'elegirà qui serà el president o la presidenta de les Illes Balears per als pròxims quatre anys, a més dels alcaldes i alcaldesses del municipis de les quatre illes. Els comicis posaran a prova el govern presidit per la socialista FrancinaArmengol davant una dreta que es veu amb possibilitats de recuperar un poder que va perdre per primer cop el 2015 i que des de llavors ha hagut de conviure a l'oposició.
 

Qui és la presidenta de les Illes Balears i com aspira a ser reelegida?

Armengol és la presidenta de les Illes Balears des del 2015 gràcies a l'acord de govern entre les esquerres (Partit Socialista de les Illes Balears i Unides Podem) i el partit ecosobiranista d'àmbit balear Més per Mallorca, a més rebre el suport de Més per Menorca i Gent per Formentera, que van donar-li els vots per a la investidura. La dirigent socialista mira d'explotar la seva obra de govern durant els últims vuit anys per tornar a guanyar-se la confiança de la ciutadania, a més de la seva capacitat per assolir pactes amb les forces d'àmbit balear.
 

Quins són els principals aspirants a rellevar Armengol?

La popular Marga Prohens és la principal aspirant a rellevar Armengol. Fa quatre anys, la fragmentació del vot de la dreta va fer perdre suports al PP en benefici de Ciutadans i Vox, però els tres partits van quedar-se molt lluny d'arribar a sumar majoria. Ara, però, les enquestes apunten a un creixement dels populars que es troben a poques dècimes d'aconseguir sumar amb l'extrema dreta. Els partits d'àmbit balear, hereus del PSM-EN i amb suports del moviment ecologista i de la federació illenca d'Esquerra, poden tornar a ser claus per determinar de quin costat cau la presidència.

 

Quins seran els grans debats en la campanya a les Illes Balears?

En una de les zones més visitades d'Europa, el turisme serà un dels grans debats de la campanya. El port de Palma va convertir-se l'any passat en el primer de l'Estat i en el segon d'Europa que limitava l'arribada de creuers, una problemàtica que cada cop està més d'actualitat, sense anar més lluny, a Barcelona. Precisament en part davant l'arribada massiva de turisme —els estrangers ja compren el 30% dels pisos a les Balears—, un altre punt calent dels comicis balears serà el dret a l'habitatge, la gentrificació i l'escalada de preus en ple context de l'aprovació de la nova llei estatal. A tot aquest entramat cal afegir-li una tercera pota: l'emergència climàtica en una zona que diàriament veu arribar avions pel cel i vaixells per mar i que no s'escapa de l'escenari de sequera que afectat tot l'Estat.

Finalment, la llengua, que va generar greus conflictes durant el govern de José Ramón Bauzá, del PP, també marca els debats. L'afer més polèmic d'aquesta legislatura en aquest aspecte es va produir a principis d'aquest any, quan Armengol va anunciar que eliminaria el requisit de coneixement de llengua catalana en el procés d'estabilització de metgesses i infermeres interines. Dos dies després, i entre retrets de Més per Mallorca —membre del govern— i Més per Menorca, l'executiu balear acabaria rectificant i finalment va exigir acreditar el català en 34 de les 49 categories de personal sanitari.

 

Quins pactes hi poden haver després del 28-M?

L'ordre de pactes del 28-M dependrà de quin dels dos blocs pugui sumar. Si les esquerres són majoria, la porta està clarament oberta per reeditar la fórmula que va fer Armengol presidenta i que es va mantenir el 2019. Per contra, si les dretes sumen és de preveure que el PP pugui tornar a la presidència balear amb el suport de Vox, que podria fins i tot duplicar representació i trencar amb la dinàmica a la baixa que li marquen les enquestes estatals. Quedarà per veure també si, en el cas que es produís aquest segon escenari, l'extrema dreta tindria funcions de govern o només donaria suport a la investidura popular.