La CUP de Barcelona no està per rues

A la plaça de la Virreina de Gràcia hi sonen The Tyets i Antònia Font. L'actor David Bagés fa una cigarreta mentre espera que toquin les set de la tarda. Anna Gabriel fa tertúlia amb amigues, conegudes i saludades. I Basha Changue, aïllada i concentrada, repassa les targetes de la seva intervenció i les recita en veu alta, emulant l'acting que reproduirà sobre l'escenari.

Gràcia és una vila amable per la CUP, però això avui costarà molt d'omplir. A les set en punt, tot just una vintena de persones ocupen (Anna Grau intensifies) les cadires. Gent que lluiti, és el que cal. Sí, d'acord, però el que cal ara mateix en aquesta plaça és gent, gent en general. Qui sigui! Val a dir que, quan finalment la cosa es posa en marxa, la platea ja fa més goig, però tot plegat no deixa de ser una gran trobada d'amics, que no quedarà vistosa fins molt més tard, quan Anna Gabriel i companyia trepitgin l'escenari.

"Bueno, bona tarda a tothom". El discurs de presentació de la candidata de llista Clara Camps, llegit des d'una monotonia granítica, queda barrejat amb la remor de les terrasses del voltant, plenes de vida i buides de política. Un servidor només n'ha retingut el "Gràcies, gràcies, moltes gràcies" literal amb què ha agraït a Anna Gabriel la seva presència a l'acte mentre, de retruc, ha homenatjat Jordi Basté, propietari i autor intel·lectual d'aquesta frase EGM rere EGM.

Sobre els nostres caps se sent un helicòpter persistent i pesat. Sembla que vulgui seguir de prop els moviments de l'esquerra problemàtica. Però no, no cal patir, ni som al 2017 ni el tsunami que ens té submergits és democràtic. La feina que té avui l'helicòpter és controlar la rua del Barça, que pot acabar esdevenint molt més complicada que no pas aquesta xocolatada independentista plena de joves tranquils, pares i mares amb nadons arrapats al pit, i avis que espavilarien ràpid a uns i altres.

Passa molta gent per l'escenari. Molts companys, la majoria desconeguts per un públic diguem-ne que generalista. Podríem dir que, mentre a pocs quilòmetres de distància la cercavila barcelonista avança victoriosa, aquí, a la Virreina, la CUP està fent jugar als joves de la seva particular Masia. Se'ls noten les moltes ganes i les poques hores de vol (només Adriana Llena destaca una mica entre tanta tebior). Els discursos, llegits en alguns casos com si fossin versets de Nadal, només poden aplaudir-se des de la militància més absoluta o des de l'empatia personal.
 
Anna Gabriel, però, és una altra cosa. Diu el mateix però d'una altra manera. Mira als ulls de la gent i els mira molt més somrient que fa sis o set anys. Un somriure que no és per a tothom, és clar. Quan parla del poder i dels lobbies, la cara torna a ser la de la política en actiu: "Els hi posarem difícil, serem un malson permanent". Tot i així, es nota i molt que el tema nacional també ha estat i és un malson per a l'emblema cupaire, perquè sobre l'autodeterminació i la taula de diàleg adopta un perfil baix, molt baix, baixíssim. Obvia pràcticament la qüestió i la deixa en mans dels seus companys, que acaben sent els encarregats de llençar les proclames que li escoltàvem a ella durant el procés.

Finalment, arriba Changue, la número 1. No sé com hauria anat la cosa sense la repassada prèvia del discurs, però el cas és que la candidata no arrenca un aplaudiment del públic fins que no han passat ben bé vuit o nou minuts; probablement som davant d'un rècord històric en un míting electoral. A la gent li ha costat arrencar-se. En defensa de l'audiència cal dir, però, que ha de costar molt arrencar-te quan veus que la referència política que tens al davant no proclama, sinó que llegeix, una frase com "Som la gent que lluita".

Aquesta campanya la CUP l'haurà de lluitar força. La potència municipal (si més no, a Barcelona) és la que és. El planter no està per rues. El clima a l'estadi és fred, el terreny de joc no va sobrat de talent, i les jugades no surten de memòria. Pinta que encara caldran anys de paciència, entrenaments i fitxatges per tornar a celebrar un títol a Barcelona.