18
de maig
del
2023
Actualitzat
a les
20:58h
Prop de 8.000 municipis, 12 comunitats autònomes i les ciutats de Ceuta i Melilla voten a l'estat espanyol el proper 28-M, en el que serà un indici de si s'està davant un canvi de cicle en favor d'una hipotètica majoria de dretes o si, pel contrari, Pedro Sánchez afronta els propers mesos com a favorit. El líder del PSOE va iniciar la campanya amb un as a la màniga: la fotografia amb Joe Biden a la Casa Blanca. Però en un ambient polític caldejat constantment, cada dia és una batalla. La darrera controvèrsia, entorn les llistes de Bildu, ha crispat més l'ambient. El PP ha espremut al màxim el guió rebregat d'ETA mentre Bildu, soci de Sánchez al Congrés, anunciava que els set condemnats per delictes de sang no prendrien possessió de ser elegits. El president espanyol, que aquesta setmana ha vist com el CIS deia que Alberto Núñez Feijóo li retallava distàncies, ha hagut de sortir a retreure als aliats abertzales la inclusió de condemnats per terrorisme.
La mirada final està posada en les eleccions espanyoles de finals d'any. A Espanya, la meta sempre és la Moncloa. La pregunta és si qui guanya les municipals guanya les espanyoles. Això és el que recorden aquests dies molts analistes, que esmenten com a excepció les eleccions del 2007, amb un PP primera força en nombre de regidors i que l'any següent va tornar a ser derrotat pel PSOE de José Luis Rodríguez Zapatero. Hi va haver el cas curiós de les dues eleccions del 1979, amb unes generals l'1 de març amb triomf de la centrista UCD i unes municipals el 3 d'abril, quan l'esquerra va conquerir les principals capitals, amb Barcelona i Madrid al davant. Però l'actual fragmentació del mapa polític fa invàlides moltes comparacions. Això és el que està en joc aquest 28-M a Espanya.
Un PSOE que surt a defensar
En aquests moments, el PSOE governa a la majoria d'autonomies que renoven els seus parlaments: Astúries, les Canàries, l'Aragó, les Illes Balears, Castella-la Manxa, el País Valencià, Extremadura, la Rioja, Navarra, Múrcia i Cantàbria. En tres ho fan en solitari: Astúries, Castella-la Manxa i Extremadura, mentre que en les altres sis governen en coalició. Val a dir que a Cantàbria són el soci menor, ja que la presidència és en mans de Miguel Ángel Revilla, del Partit Regionalista de Cantàbria. Dins d'aquest terreny, cal tenir en compte que hi ha uns feus del que es pot considerar "el PSOE no sanchista", on els barons socialistes han fet de la seva distància envers Sánchez cert senyal d'identitat: Javier Lambán a l'Aragó, Emiliano García Page a Castella-la Manxa i Guillermo Fernández Vara a Extremadura. Si aquests barons triomfessin i el PSOE patís en altres llocs, la posició de Sánchez podria afeblir-se. Però si un d'ells perdés el poder, des de la dreta s'atribuiria la derrota a Sánchez. En el terreny municipal, el PSOE vol mantenir Sevilla com a gran capital espanyola que governa. I intentar, si és factible, formar part d'una majoria d'esquerres a Madrid. En el cas de Catalunya, Barcelona apareix com una plaça a l'abast.
El que Feijóo necessita
Per a Alberto Núñez Feijóo, el 28-M també és decisiu. S'hi juga mantenir el seu discurs antisanchista i de canvi de cicle inevitable o haver de revisar-lo. Tot val per assolir l'objectiu, inclòs desenterrar el cadàver d'ETA. Isabel Díaz Ayuso també està insistint aquests dies amb el fantasma d'ETA. Génova necessita fer-se amb un premi important en aquestes eleccions. Si no ho aconsegueix i Ayuso arrasa a Madrid, la posició del polític gallec s'afeblirà.Ayuso és vista com la líder amb més futur per molts al PP, com Esperanza Aguirre. Feijóo va assumir el lideratge del PP el 2022 en olor de multituds. Però un any i escaig després, les expectatives s'han anat desinflant. La hiperactivitat de Sánchez, que governa com si estigués en campanya permanent, s'han combinat amb un discurs pobre del PP, incapaç de presentar fins ara un projecte alternatiu al marge de l'argumentari antisanchista i un Feijóo que després de molts encontres dialèctics amb el president socialista, perd tots els debats que fa al Senat. Dues batalles són decisives també per Feijóo el 28-M.