Xavier Trias: «Si jo quedo segon, no seré alcalde»

Quan s'acosten les cinc de la tarda de divendres passat, esclata el xàfec a la Gran Via. Xavier Trias (Barcelona, 1943) ja és davant la seu de la candidatura, un antic gimnàs -a la planta de baix encara hi ha les dutxes-, però no pot sortir del cotxe perquè pedrega. El candidat de Junts, flegmàtic, no perd la paciència. És candidat perquè li van demanar els principals dirigents del partit -Carles Puigdemont, Jordi Turull i Laura Borràs-, i perquè els partidaris de fer fora Ada Colau de l'alcaldia el consideren el més genuí dels aspirants amb pedigrí de la ciutat.

En aquesta entrevista, l'exalcalde, que no es vol creure la punxada que li pronostica l'última enquesta del CIS, detalla l'estratègia, esmola els pactes, deixa clar que no es veu a Sant Jaume si queda segon i exhibeix independència respecte del partit. El segell Trias ho impregna tot.

- En el primer míting de campanya, tots els dirigents de Junts que van intervenir li van fer una petició: "Fes el favor de guanyar".

- Tots volen que guanyi. Seria molt greu que no volguessin, la catàstrofe total!

- Nota la pressió de Junts?

- No la de Junts, sinó la de tothom. A mi el que m'ha convençut no només és el meu partit, sinó altres formacions -com ara el PDECat o Demòcrates- i gent que al carrer m'ho demanava. Hi ha hagut moments que la gent m'imprecava. Encara ara em diuen que he de guanyar, i els dic que ja ho farem.

- En campanya recorda sovint que el 60% dels barcelonins vol canvi. Pot representar-lo algú que va arribar a l'ajuntament el 2003, va ser alcalde fins al 2015 i va perdre contra Colau?

- El que passa és que la gent em recorda bé. L'única que no em recorda bé és la senyora Colau, que és com si la culpa de tot a la vida l'hagués tinguda jo. La gent em diu que he estat un bon alcalde. Per això crec que volen que em presenti: el record de la gent és bo.

"La gent em diu que he estat un bon alcalde. Per això crec que volen que em presenti: el record de la gent és bo"

- Per què creu que l'alcaldessa genera aquest rebuig?

- Home, ho fa molt malament. No escolta ningú, va al seu aire, i això fa enfadar la gent. Quan no veus que en una cosa t'estàs equivocant, mantenir-te en els teus quinze... L'exemple més fort és el carril bici de Via Augusta: és una bogeria. Tots estem d'acord que, si es pot fer, un carril bici s'ha de fer. Però quan veus que genera aquests embussos, has de ser prou intel·ligent per dir que s'ha de fer diferent. 

- En els eixos de la campanya parla de tres aspectes: de percepció d'inseguretat, de neteja -la ciutat, diu vostè, està bruta. i la mobilitat. Què farà en els primers cent dies perquè es noti diferència, en cas que sigui alcalde?

- La mobilitat ha de servir perquè els ciutadans visquin millor. S'ha d'intentar pacificar el trànsit, però no contra els ciutadans. El primer que has de plantejar és això. S'ha de fer a favor dels ciutadans, parlar-hi, veure què volen, què desitgen. El que és evident és que hi ha coses que no van.  És sorprenent que la senyora Colau fa uns canvis —no sé si són de mobilitat o urbanístics— que no lliguen ni amb la filosofia d'ella. Convertir Consell de Cent en gairebé de vianants, amb el trànsit suprimit, generarà una situació d'augment dels preus dels pisos. Si ho hagués fet jo, el que m'haguessin dit hauria estat sorprenent. Fas carrers de primera i de segona, i això és una gran equivocació.
 
- Vostè parla de la comoditat de la gent i la qualitat de vida...

- Tot el que fem és per millorar la qualitat de vida dels ciutadans.

"Fer Consell de Cent per vianants generarà un augment dels preus dels pisos. Fas carrers de primera i de segona, i és una gran equivocació"

- Però ara també hi ha la sostenibilitat. Quina lògica té en un context de crisi climàtica carregar contra les superilles i l'arraconament del cotxe?

- La senyora Colau no ha inventat les superilles, ho va fer el senyor Rueda. Ella fa eixos verds, que no són ni eixos verds ni res de res. És fer carrers de vianants.

- Més ben executada o menys, hi ha una lògica de treure el cotxe de la ciutat.

- No és això. El cotxe no s'ha de treure de la ciutat, ha de ser elèctric. El que hem de fer és que el cotxe no contamini. La discussió, després, és dir quin espai ha d'ocupar. Això no té a veure amb la contaminació ni amb la crisi climàtica. Hem d'aconseguir que els cotxes no contaminin i ajudar a l'electrificació. Un exemple: la setmana passada es va presentar al saló de l'automòbil el Cupra Raval. Se'n faran 500.000 aquí, i es vendran al món. És elèctric. Ens conviden a tots. I qui no hi va? L'alcaldessa. És com si ens hagués tocat la loteria! Un alcalde ha de fer de líder. Quan fas el nou Consell de Cent i tens aturades les obres de cobertura de la Ronda de Dalt, estàs tocant el violí.

- Però el problema de la mobilitat no canviaria amb motors de combustió o elèctrics. No toca repensar-ho?

- Una cosa és anar contra la crisi climàtica, i l'altra és quin espai han d'ocupar els cotxes. Quan fas embussos, com la senyora Colau... Diu que han aconseguit que circulin menys cotxes per l'Eixample. Sí, n'hi ha menys, però estan parats. No s'han suprimit. Què ha aconseguit? Que venir de Sant Cugat a Barcelona pels Túnels de Vallvidrera, en lloc de trigar 25 minuts, en triguis 45 o una hora. És un merder monumental.

- Es podria argumentar que una persona que viu a Sant Cugat pot agafar els Ferrocarrils...

- Sí, sí. Nosaltres hem de convèncer la gent perquè agafi el transport públic, però no fent-los trastades. No tothom ve de Sant Cugat. Hi ha gent que ve de Manresa, que ve de Vic. Colau fa difícil la vida de la gent. La mobilitat ha d'ajudar els ciutadans. Quan tu crees aquesta situació d'uns contra els altres, contra els cotxes, contra les motos... Ja no diguem si portes al programa que a les Rondes hi faràs un carril bici. Això ja és de nota, d'excel·lent! A qui se li acut?

"El cotxe no s'ha de treure de la ciutat, ha de ser elèctric. El que hem de fer és que el cotxe no contamini"

- Hi ha un consens ampli en que Barcelona ha arribat o està a punt d'arribar al seu límit de capacitat turística. Què s'ha de fer?

- S'ha de fer diferent.
 
- Com es fa que el benefici econòmic que suposa el turisme per alguns sectors i empreses reverteixi en el conjunt de la ciutat?

- Liderant.

- Per què vostè no defensa posar límit als creuers?

- De cap de les maneres. L'únic límit que poso als creuers és als que estan només unes hores i se'n van. Això no ens és útil, no ens interessa. Només crea problemes, res de positiu. Que vingui gent aquests dies, com un conegut meu d'Israrel, s'està tres dies aquí i agafa un creuer, això ens interessa. És el que convé a la ciutat. Nosaltres, gràcies als creuers podem tenir la possibilitat de tenir més vols intercontinentals. I gràcies als congressos. Si no tinguéssim aquests creuers, segons quins congressos no podrien venir aquí, perquè no tindríem aquests vols. Tot això és una unitat de coses. El turisme ve, en part, perquè aquesta ciutat es va posar al món de manera evident amb els Jocs. Hem tingut turisme, molt turisme.

De cop, passa una cosa: s'acaba perquè ve la pandèmia. I hem estat dos anys sense. Colau devia ser feliç, però era un desastre. De cop, ha tornat el turisme. Ara ja no és culpa meva! Suposo que és culpa seva, el turisme que ve. I què passa? Si no lideres i no ets capaç d'explicar quin turisme vols, et ve un turisme que tu no vols. No és dir que no en vols, perquè et ve. Es tracta d'explicar quin turisme vols: cultural, familiar, de congressos. I has d'explicar molt clar quin no vols. No volem el turisme de la droga, ni el de la prostitució, ni dels comiats de solter. Si no ho expliques, segons quines empreses que porten turisme fan la seva vida.

- Això es pot limitar, des de l'Ajuntament?

- Limitar no, és molt difícil. Però pots incidir. Hem de fer campanyes al món trencant un esquema que es va produir un temps en el qual s'explicava que es podia venir perquè és una disbauxa. Això no ho ha d'explicar un alcalde. No volem ser la ciutat de la disbauxa, que aquí es pot beure arreu, que hi ha festa contínua. No, no, no. Hem d'explicar una història diferent.

"Hem de convèncer la gent perquè agafi el transport públic, però no fent-los trastades. No tothom pot agafar Ferrocarrils. La mobilitat ha d'ajudar"

 
- Captar turistes i treballadors estrangers, també qualificats, genera beneficis, però també inconvenients. Un d'ells és el descens de l'ús social del català. El 1991 era la llengua habitual del 50% dels barcelonins i ara del 37%. Què hi té a dir?

- Això té a veure amb l'educació, amb les escoles.

- I no amb el model econòmic que triem?

- Depèn de la nostra actitud. Qui sigui alcalde d'aquesta ciutat ha de tenir molt clar que és l'alcalde de la capital de Catalunya i que és alcalde de la capital de la catalanitat, i actuar amb coherència. Aquesta és una feina que hem de fer entre tots: ensenyament, ús social... Quan tu et trobes que fa un pregó de la Mercè —i no em refereixo a la senyora Colau— una persona que parla català i diu que parlarà en castellà perquè l'entengui tothom, vol dir que no s'ha entès el paper de l'Ajuntament. (18.20)
 
- Assumeix com un error, tornant al turisme, obrir la porta als pisos turístics? En el seu mandat vam passar de 2.680 a 9.606.

- Legalitzats, perquè d'il·legals n'hi havia molts. Vam fer un mecanisme per legalitzar-los. Colau parla de disbauxa, però jo dic que hi havia molts apartaments —i encara n'hi ha— il·legals, i el que vam fer és una normativa perquè es poguessin legalitzar. Va passar en 9.600 casos. Ara, amb la senyora Colau, en són 9.300. A més, com que apliquen malament les normatives, això permetrà que en els pròxims mesos se'n legalitzin uns quants més.

- Com al carrer Tarragona.

- No tenim un problema actual d'un gran excés d'apartaments turístics. No és veritat. Sí que és veritat que tenim uns apartaments turístics que no és com volem que funcionin, en alguns casos. Volem que estiguin en un edifici, no aïllats en comunitats. Això és el que hem de consensuar. I ara vindrà el problema dels lloguers temporals d'onze mesos, que serà una catàstrofe pel lloguer d'aquesta ciutat.

- Un dels eixos de la seva campanya és la seguretat...

- No és un dels meus eixos.

- Però hi és als seus discursos i propaganda.

- El meu eix no és aquest, són els de bona gestió o mala gestió. La seguretat és un exemple que no es gestionen bé les coses.

"No tenim un problema d'excés d'apartaments turístics. Sí que tenim uns apartaments turístics que no funcionen com volem"

- Les dades parlen d'un descens de la delinqüència a Barcelona del 17%, si ho comparem amb el 2019.

 - Va ser el pitjor any de tots.

- Pugen els delictes sexuals i la violència masclista, no els furts o els delictes de carrer. No s'està alimentant, entre tots, la percepció d'inseguretat?

- Quan vaig entrar a l'alcaldia hi havia un 19% de gent que creia que el principal problema de la ciutat era la seguretat. Quan me'n vaig anar, el 2015, era un 3%. Avui és un 22%. S'ha disparat, la percepció d'inseguretat, i això no s'ho inventa ningú. Aquí hi ha una realitat: la gent té una percepció d'inseguretat.
 
- Sí, però les dades no són tan dolentes.

- No sé si són tan dolentes. Aquí hi ha una gent que denuncia, una gent que no denuncia, que és el 80%. No sé quina és la percepció. Jo sé què passa al carrer on visc jo: en una setmana han atracat cinc pisos. És normal? No ho és.

- Això es combat només amb més policia?

- No, això es combat amb més coses. Primer, amb una cosa molt important: que l'alcalde estigui convençut que és el màxim responsable de la seguretat.

- Més policia apareix en el seu programa.

- L'alcalde, que és el president del consell de seguretat de la ciutat, ha de ser conscient d'això. I ha d'exercir. Si l'alcalde veu les forces de seguretat com forces de repressió, que és el que passa avui a l'Ajuntament, les coses no van bé. La policia no se sent acompanyada, i s'han suprimit coses que no s'havien de suprimir. Per exemple, les patrulles conjuntes de Mossos i Guàrdia Urbana al metro. No entenc per què ho fan, és un error. Evidentment, si ets la màxima autoritat, has de tenir un cap de la Guàrdia Urbana de la teva confiança i que apliqui els plantejaments que tu vols. Quan vaig entrar com a alcalde, vaig canviar-lo perquè el que hi havia no m'agradava. Has de demostrar autoritat. I donar suport total al cos.

- Fa dues setmanes va dir que amb 3.000 euros es podrien tenir problemes per sobreviure a Barcelona. Això el pot allunyar dels votants, especialment dels joves?

- Ha estat una mala utilització de les meves paraules. Ja vaig dir que no m'havia explicat bé. El que volia dir és que en una situació com la que hi ha actualment, amb empreses que fan molts diners i que veiem els diners que guanyen cadascun... El senyor del carrer, cobri el que vulgueu, es troba que de cop li puja la hipoteca —en pagava 300 i ara en paga 600 o 700—, que el gas passa de 150 a 300... Aquest senyor es troba en una situació que s'està empobrint. L'explicació és aquesta, i això és molt greu. Al costat de gent que fa molts diners hi ha gent que ho passa molt malament. És una situació molt negativa. En aquesta ciutat només hi ha una solució: no crear activitat econòmica low cost. Si som competitius perquè paguem baixos salaris, l'estem pifiant. Hem de fer una reflexió tots, el públic i el privat.

- Amb salaris baixos no es pot ni pagar el lloguer.

- Colau pot dir el que vulgui, però del 2011 al 2015, quan vaig ser alcalde, el lloguer va baixar un 8%. Ella diu que per la crisi econòmica. Ara ha pujat un 50%. Si ara no hi ha una crisi, que m'ho expliquin. Que jo sàpiga, la gent té una situació econòmica molt difícil. Més difícil que fa quatre anys.
 
- Passem a l'endemà del 28-M. La federació de Barcelona de Junts va aprovar una proposta de resolució en què deia que s'havien de prioritzar els pactes amb independentistes i que qualsevol acord havia de ser votat per la militància. Serà vinculant?

- No, és que això no pot ser vinculant. Això és el que em demana el meu partit. Està molt bé, però jo sóc una candidatura que no és la de Junts. Abasta més gent, i és meva. A més, és la condició que vaig posar per presentar-me. Està clar, això. Vol dir que no escoltaré la gent? No. Escoltaré la gent, i si volen votar, votaran. També han votat el programa, que no és el de Junts per Catalunya, és el de Trias per Barcelona. A vegades hi ha gent que no ho entén. Nosaltres hem d'intentar crear una candidatura que sigui pal de paller, en la qual jo sóc de Junts, i al meu voltant hi ha més gent.

"Hi ha posicions molt antagòniques entre Collboni i Maragall. Un diu que s'ha de fer la pista de l'aeroport, i l'altre diu que de cap manera. Doncs ho tenim complicat"

 
- Una enquesta recent deia que el 52% dels votants de Junts voldrien pactar amb ERC, un 9% amb la CUP i només un 7,2% amb el PSC. En canvi, situa Maragall i Collboni en pla d'igualtat.

- Perquè són els que poden treure un resultat bo. Qui pot treure'l? L'Ernest i el Jaume. M'he de procurar buscar un acord amb qui vulgui apropar-se d'aquests dos. Veurem què, perquè el tema bàsic és qui està d'acord en com ha de funcionar la ciutat. Hi ha posicions molt antagòniques, en alguns casos. No meves amb tercers, sinó entre Collboni i el senyor d'ERC: durant la campanya, tenen posicions antagòniques. Un diu que s'ha de fer la pista de l'aeroport, i l'altre diu que de cap manera. Doncs ho tenim complicat. L'endemà de les eleccions ens haurem d'asseure i haurem de buscar una solució. No és necessari buscar-la ara, ja veurem quin és el resultat.

- Vostè ha dit que està disposat a fer alcalde el senyor Collboni si serveix per desallotjar Colau.

- No he dit exactament això. No em feu dir coses que no dic. He dit que si guanya Collboni, o si guanya Maragall, estic disposat a fer-los alcaldes.

- En canvi, el senyor Collboni no ho diu.

- Ni el senyor Maragall. I no aclareixen una altra cosa, que per mi és més important, més inquietant: voleu governar amb la senyora Colau, sí o no? Jo sóc l'únic que he dit que no ho faré.

- Ja hi han governat de forma directa o indirecta.

- Hi governaran o no? La garantia que no governarà la senyora Colau es diu Xavier Trias.
 
- El que sí que diu Collboni és que en les seves tres condicions per arribar a un acord hi ha la lleialtat a l'Estat. Com pot encaixar això amb vostè, que és independentista?

- Ser independentista no vol dir que no apliquis les lleis. Entre altres coses, si no les apliques, et foten a la presó. Fins i tot hi ha vegades que et foten a la presó aplicant les lleis a la seva manera, que és un problema que tenim. Tu pots ser independentista, estar a favor que hi hagi un referèndum i que es faci ben fet.

"Maragall i Collboni no diuen que no governaran amb Colau. La garantia de no fer governar amb la senyora Colau es diu Xavier Trias"

- I, arribat el cas, acceptaria els vots de Daniel Sirera?

- És que no els necessito. Què em suma?

- Si vostè queda segon i el PSC i el PP li fan costat...

- Què vol dir? Si jo quedo segon, no seré alcalde.

- No intentarà sumar 21 regidors?

- Si quedo segon, vostès creuen que jo seré alcalde?

- Ho pot intentar.

- Però això és ciència-ficció. És com quan hi ha gent que diu que el 2015 vostè va tirar la tovallola. Vaig agafar el telèfon, vaig trucar qui havia de trucar, no sumava i a la vida, com deia Tarradellas, a la vida el que no s'ha de fer és el ridícul. No es poden fer coses impossibles, que no funcionen. Creu que si en trec 12 necessitaré els dos o tres del senyor Sirera?

- Si guanya les eleccions, és molt possible que no.

- Però si quedo segon, com vol que sumi 21 regidors? És impossible. Si sumo, he de sumar amb ERC i el PSC.

- Si fos alcalde amb els vots del PSC i del PP, tindria implicacions en clau de procés. No quedaria bé, sent vostè militant, dirigent i referent de Junts.

- No és un problema de quedar bé. És un problema en el qual hi ha coses impossibles.
 
- Si vostè queda segon, no es veu d'alcalde.

- No, clar que no.

"Si sóc un retorn de Convergència? En tot cas d'una Convergència diferent. Això no és Convergència"

- Si és alcalde, tindrà un impacte polític enorme, també dins del seu partit. Hi ha qui diu que això és un retorn a Convergència. Què els diria?

- Una Convergència diferent. Això no és Convergència.

- La idea, potser.

- És ser pal de paller. Hi ha diferents plantejaments. Un pot voler ser pal de paller, o la casa gran. Jo sóc més de pal de paller: s'ajunta molta gent, però no hi ha parets. I que estàs obert a la col·laboració de molta gent. La paraula 'Convergència' indicava això. Però creure's que torna la Convergència d'abans... La majoria ja no hi són, el món ha canviat.

- El febrer del 2023 vostè va ser que calia que Junts no fes "ximpleries" per guanyar a Barcelona. Feia mesos que ja s'havia deixat el Govern. Ha deixat de fer ximpleries, Junts?

- Sí, jo crec que estem fent les coses bé.

- En quins aspectes?

- En tot. Som coherents, fem les coses ben fetes, intentem posar ordre entre nosaltres. Tothom ajuda. He de reconèixer que gent que fins i tot no té les mateixes idees que les meves m'ajuden. Tenim una situació bona en el moment actual.

- Aurora Madaula, que és vicepresidenta de Junts, va criticar la seva llista dient que no representa el partit.

- És que no és una llista de Junts. Té raó, la senyora Madaula. És una llista de Trias. Si no els agrada, és molt fàcil: a mi m'han vingut a buscar. Jo no estic grimpant. A mi m'han vingut a buscar i m'han dit que faci la llista. Els màxims dirigents em diuen que vagi a guanyar i no a crear discussions o picabaralles. Si després pot servir perquè això ens doni força, magnífic. Si no, hauré fet la meva feina, que és guanyar l'Ajuntament i fer que vagi bé.

"Ser independentista no vol dir que no apliquis les lleis. Tu pots ser independentista, estar a favor que hi hagi un referèndum i que es faci ben fet"

- L'actualitat ha estat marcada per la condemna a Laura Borràs, que ha comportat la retirada de l'escó per part de la Junta Electoral Central (JEC). S'havia d'apartat abans?

- Ella es defensa, i fa bé. Un, quan se sent atacat, es defensa. Aquí hi ha un hàbit equivocat, que és que en lloc d'utilitzar-se la via administrativa, es fa servir la penal, i és un escàndol. Els mateixos que et fan la sentència et diuen que és tan exagerada que l'haurien d'indultar. Dono suport a la seva defensa.
 
- Havent-hi hagut presos polítics, havent-hi exiliats com Carles Puidgemont, està justificat dir que Borràs és una represaliada?

- No, és una persona que està perseguida per ser independentista. A mi també m'ha passat. L'Estat ha utilitzat eines que no tenen sentit. Utilitzar la via penal per apartar una persona de la política és un error. Si es cometen errors, que no sé si hi són, es poden resoldre per via administrativa. 

- En la campanya del 2015 es va utilitzar el compte fals a Suïssa. La senyora Colau el va atacar.

- I el senyor Pablo Iglesias.

- N'ha parlat, amb ella?

- Sempre diu que no va dir res contra mi, sinó contra el meu partit. Sempre té una excusa. No ens podem fixar en Colau, no és la culpable. Culpable és la gent que ha inventat aquestes coses i ha utilitzat eines i mètodes impresentables per destruir polítics que ells consideren que s'han de destruir. S'inventen que tinc 11 milions? És molt gros. Colau i Iglesias ho han utilitzat. En tots aquests anys, m'he trobat gent que defensava Iglesias per dir que les clavegueres l'atacaven. I contra mi no han anat? A vegades em sento utilitzat. No vull res amb Iglesias.

"Poso la mà al foc per Vives i Serrallonga [processats pel 3%]. Intenten portar per la via penal coses que són administratives"

- En el seu mandat, un dels seus tinents d'alcalde, Antoni Vives, va acabar a judici pel cas Barcelona Regional, i va acceptar una condemna.

- És el mateix. La va acceptar per poder-se guanyar la vida.

- I el seu gerent municipal, Constantí Serrallonga està processat, com Vives, per la causa del 3% de finançament irregular de Convergència pel sobrecost al túnel de les Glòries. Posa la mà al foc per ells?

- Absolutament. L'empresa de l'Ajuntament que fa les obres, Bimsa, demostra que no ha passat res de res a les auditories. Estem en el mateix: intentar portar per la via penal coses que són administratives és un error. I això no li perdonaré mai a l'alcaldessa. Mai. És un error monumental.