ERC juga la fitxa Rufián a Nou Barris: «Colau és el mal menor del règim del 78»

Maragall acusa l'alcaldessa d'"abús de poder" i d'utilitzar les "eines" de l'Ajuntament per fer campanya; també demana als socialistes "genuïns" que deixin de considerar el PSC com la seva opció i els convida a sumar-se als republicans

Gabriel Rufián, durant l'acte a Nou Barris.
Gabriel Rufián, durant l'acte a Nou Barris. | Marc Puig / ERC
12 de maig del 2023
Actualitzat a les 21:18h
Després d'un míssil sense precedents d'ERC cap a Junts en l'acte d'inici de campanya de dijous, amb retrets sobre l'octubre del 2017, el primer dia de desplegament als districtes per part dels republicans ha situat l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, com la receptora de tots els retrets. I els dards no han vingut només del seu contrincant, el cap de llista Ernest Maragall, sinó també de Gabriel Rufián, que els d'Oriol Junqueras han situat en el primer acte a Nou Barris. En un discurs profundament social i reivindicant les seves arrels obreres, el cap de files d'ERC a Madrid ha carregat contra els vots de Manuel Valls que Ada Colau va acceptar per conquerir la ciutat l'any 2019, un moviment que ha titllat d'operació d'estat. "És una vergonya que Colau, que va ser l’esperança de moltíssima gent, acabés sent el mal menor del règim del 78, pactant amb un deportador de persones que es deia Valls”, ha afegit.

Nou Barris ha estat, tradicionalment, un feu socialista. Tot i això, la formació d'Ada Colau, des de la seva irrupció, també ha aconseguit uns bons resultats en un dels districtes més obrers de la ciutat. Per fer el contrapès a aquestes posicions, ERC ha volgut donar el tret de sortida als actes de districte en aquesta zona de Barcelona. Colau també ha estat a la diana del discurs de Maragall, i és que l'alcaldable l'ha acusat de fer "abús electoral" utilitzant "eines de l'Ajuntament" per fer campanya. Així ho ha dit després que el consistori barceloní hagi difós una nota de premsa sobre l'aprovació, en comissió de govern, tres projectes de pacificació a la ciutat que s'han aprovat. "És pur partidisme institucional, no tot s'hi val per mantenir l'alcaldia", ha afegit l'alcaldable. 

Però els retrets no s'han centrat només en Colau en aquest feu socialista. Rufián, de fet, més enllà de ser l'alcaldable de Santa Coloma de Gramenet per intentar restar força a la majoria absoluta de la socialista Núria Parlón, simbolitza la figura dels alcaldables metropolitans i del cinturó roig que volen projectar els de Junqueras. "Ens enfrontem a règims. Només pots arribar a governar 20, 30 o 40 anys si ets un règim que compra voluntats", ha dit en el transcurs del seu discurs. A banda de carregar contra el PSC, també ha apuntat contra Junts, i ha expressat que tan socialistes com juntaires s'han repartit el país arreu dels anys: "Sociovergència". 

El candidat colomenc, que ha estat el que més temps d'intervenció ha gastat, ha fet valdre el discurs obrer per sobre de l'independentista. Així, ha apuntat que molta gent de Nou Barris "no s'emociona" amb una estelada ni se sap 'Els Segadors', i que tampoc parla ni estima el català. Però ha reivindicat que a tota aquesta gent no se li poden "llençar" els símbols independentistes com si fossin "pedres", ni tampoc repartir "carnets de patriotes". "Són gent que vol canviar la nostra ciutat i els nostres barris com nosaltres", ha afegit. Per tot això, ha demanat omplir la "bandera" independentista de contingut per resoldre tres qüestions clau: que vagi bé l'escola, la família i el treball. "Ser independentista no et fa ni millor ni pitjor català", ha tancat.

Maragall també ha dedicat part del discurs del PSC. Com a exmilitant dels socialistes que és, ha animat als socialistes "genuïns" a deixar de considerar el PSC com a tal, i ha assegurat que el que representa Jaume Collboni ja no és "socialista ni catalanista". "Si hi ha socialistes genuïns, que sàpiguen que sí que hi ha un lloc: ERC". 

Si bé és cert que Nou Barris ha estat escenari de victòria per socialistes i comuns, ERC ha anat obtenint un millor resultat votació rere votació. L'any 2011, els republicans amb prou feines arreplegaven 2.000 -3,60%- vots d'un total de 57.519 votants, quedant en cinquena posició per darrere del PSC, PP, CiU i ICV. El 2015 el resultat es va doblar i els de Junqueras retenien 4.804 vots -7,23%-, si bé quedaven en aquesta ocasió com a cinquena força, superats per tots els partits anteriors i també per Cs. El 2019 el resultat, però, va ser històric, com també ho va ser a Barcelona, i els de Maragall es van situar com a tercera força per darrere dels de Jaume Collboni i Ada Colau. En les eleccions del 14-F, fins i tot van conquerir una segona posició.

El programa per preservar una tercera posició a Nou Barris

Mantenir aquesta tercera posició sense precedents a Nou Barris és clau per a uns republicans a qui, a hores d'ara, les enquestes situen en la quarta posició a Barcelona. La recepta en el programa electoral per aquest districte recull propostes com un pla d'impuls estratègic per l'equitat en educació, amb sobredotacions en mitjans i recursos humans per combatre l'abandonament i la segregació. També la transformació de l'Escola Mercè Rodoreda en un institut escola. En altres carpetes, prometen executar, amb el consens del veïnat, un pla de futur de Can Peguera, i també un pla integral de regeneració urbana de Trinitat Nova.

En l'acte també ha intervingut la número tres d'ERC, Ester Capella, que ha fet valdre les polítiques d'habitatge que incorporen al programa electoral. Principalment, el hit és la construcció de 5.000 nous habitatges cada any, arribant a 20.000 en un mandat. 8.000 de les quals, com a mínim, dedicant-les a lloguer social. També ha reivindicat la negociació d'ERC al Congrés per tirar endavant la llei que regula l'habitatge: "És el nostre compromís, sabem com fer-ho i ho farem". La també delegada del Govern a Madrid ha afegit que ERC vol erradicar la pobresa, i que per això es compromet a impulsar una pobra pilot de la Renda Bàsica Universal per garantir drets i empoderar la ciutadania. A l'acte també hi ha participat la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, que ha destacat que Maragall compta amb la cultura, i que l'alcaldable aposta per la "proximitat i l'empatia".