La campanya que voldríem

El trajecte cap al 28-M hauria de prioritzar el debat climàtic i les seves derivades, les solucions en habitatge més que les polèmiques inflades sobre ocupacions i escoltar el conjunt del país. També són notícia Mercè Rodoreda i la Bonanova, els reportatges amb els alcaldables a Betevé, la ministra Raquel Sánchez i Sergio Busquets

12 de maig del 2023
Actualitzat a les 8:38h
1200_1683868820Base_La_brixola
1200_1683868820Base_La_brixola

Rep el butlletí cada matí al teu correu

Ara que ja tenim programes presentats, lemes decidits i cartells confeccionats —amb sigles o sense i amb més o menys maquillatge digital—; ara que els candidats ja s'han ensumat flaqueses en els primers debats per preparar futures invectives, com si fossin púgils al ring superant assalts; i ara que els mitjans ja han enfilat les primeres entrevistes d'alcaldables orientant relats, deixem enrere la precampanya i encetem la campanya de leseleccions municipals. Aquesta matinada ha començat l'esprint de la primera de les dues cites amb les urnes del 2023, perquè l'any s'acabarà amb comicis espanyols. A l'Estat, els del desembre tindran com a entremès els 12 duels autonòmics d'aquest 28-M.

La tongada electoral d'aquesta primavera ve precedida per l'enquesta del CIS, que a Barcelona planteja un duel ajustat entre Ada Colau i Jaume Collboni —les dues principals cares del govern municipal fins fa uns mesos—, amb Xavier Trias i Ernest Maragall més allunyats de la primera posició. El desenllaç a la capital, que no serà fiable fins que hi intervingui el VAR dels pactes postelectorals, ajudarà a determinar vencedors i vençuts de les municipals. Però no tota la partida es jugarà a Barcelona, on per fi es debat sobre la ciutat, com explica Ferran Casas en aquesta crònica.

A l'àrea metropolitana, la batalla entre el PSC i ERC serà calenta, com s'ha comprovat en les últimes setmanes amb els retrets creuats per la gestió de Rodalies i les oposicions d'estabilització d'interins. Els socialistes aspiren a consolidar majories mentre els republicans volen continuar queixalant en terreny roig, com ja van fer el 2019, per bé que van començar la cursa amb retrets durs d'Oriol Junqueras a Junts. Precisament, el tercer gran partit amb un ampli repertori d'alcaldes i aspirants en capitals de comarca, confia en l'efecte Trias per repensar el seu futur institucional i es juga el pa a Girona. A Tarragona i Lleida, on fa quatre anys va haver-hi un tomb al poder socialista, l'escenari també és obert. Estan en joc no només ajuntaments sinó també majories a les diputacions, de tribut suculent per als partits.

Aquest és el terreny de joc a Catalunya. Ara, cal omplir de contingut la campanya. I quina campanya voldríem? Primer de tot, una que no prioritzés irritar més del compte l'elector, com intentava explicar en aquest article de dimecres. En les últimes setmanes, d'avantsala de la cursa electoral, hi ha hagut un fil conductor del debat públic: la cocció del malestar. Es persegueix el vot del català emprenyat quan el que caldria és alimentar les solucions per no frustrar el ciutadà. A Barcelona, aquesta recerca del votant enfadat té com a icona el pes decreixent del cotxe i les seves derivades, que ens transporta a la impossibilitat d'ajornar el debat de l'emergència climàtica.                

Perquè la campanya que voldríem hauria de tenir candidats que es mullessin amb una proposta de mobilitat que fos compatible amb els compromisos internacionals de reducció d'emissions i que concretessin un urbanisme conseqüentment alineat amb aquest objectiu. La campanya que voldríem hauria d'allunyar-se de la subhasta de xifres dels pisos de lloguer social que es construiran i aterrar els plans a la capacitat dels ajuntaments mentre es combat l'alça incessant del preu de l'habitatge.

La campanya que voldríem hauria d'explicar com es fa assumible viure la ciutat en lloc d'inflar polèmiques amb ocupacions que no alteren la convivència veïnal. La campanya que voldríem hauria de fugir de la mirada estrictament urbana per passar a la perspectiva metropolitana, incomprensible com seria que a Barcelona el transport públic no mirés més enllà dels seus barris. I la campanya que voldríem hauria de parlar del país en la seva extensió, perquè els reptes globals s'afronten a escala local. La sequera ara n'és el millor exemple.

A Nació intentarem explicar-vos, amb tots els detalls i mirada analítica, el que ens espera fins al 28 de maig. Us oferirem un ampli desplegament, que inclou Barcelona i les nostres 17 edicions locals. Estrenarem seccions de col·laboradors, podreu consultar la base de dades més exhaustiva de la història de les municipals, tindreu a l'abast noves edicions de l'Snooker —el pòdcast de política del diari— i podreu llegir i veure les entrevistes als candidats de la capital catalana, així com el seguiment informatiu de l'actualitat diària dels partits arreu del país. Feu-nos confiança!    
 

Avui no et perdis

»Aquesta campanya sí que va de Barcelona; per Ferran Casas.

» Els comuns ho fien tot a l'exhibició del llegat i el magnetisme de Colau; per David Cobo.

» Junts examina el futur del projecte amb Trias com a estendard; per Oriol March.

» ERC arrenca la campanya amb un míssil contra Junts: «El 2017 van abandonar el Govern i el poble»; per Carme Rocamora.

» El PSC, cara a cara amb l'oportunitat de recuperar Barcelona; per Bernat Surroca.

» El PP s'entrega a Sirera per guanyar centralitat a la política catalana; per Pep Martí.

» La CUP se la juga al tot o res a Barcelona; per Bernat Surroca.

»Ada Colau guanyaria les eleccions a Barcelona en un duel ajustat amb Jaume Collboni; per Bernat Surroca.

»Així es va anul·lar el debat electoral del moviment veïnal històric de Barcelona; per David Cobo.

»Quin és el secret d'una campanya guanyadora?; per Carme Rocamora.

»La UB dobla en un any els estudiants de fora que es matriculen en cursos de català; per Pep Martí.

» Inquietud a Blanquerna per les denúncies a un professor acusat d'assetjament sexual; per Maria Rabella i Irene Montagut.

» Vandalitzen locals de Veritas arreu del país per acomiadar una treballadora per parlar català.

» Opinió: «Defensar la Bonanova»; per Jonathan Martínez.

» Opinió: «Migracions: passat, present i futur d’Europa»; per Viviane Ogou.

» S'eleven a 22 les comarques en alerta per la intensitat de la pluja: el temps d'aquest divendres.
 

 El passadís

Dos edificis ocupats a la Bonanova -El Kubo i la Ruïna- han tingut protagonisme en les hores prèvies a l'inici de la campanya electoral, tot i que ni la seva situació és nova ni el suposat conflicte veïnal se situa al centre de les preocupacions ciutadanes. Però el soroll que han perseguit Ciutadans, Valents i Vox -en alguns casos, amb concentracions davant dels edificis- han fet que aquesta carpeta hagi aparegut en els primers debats de candidats a Barcelona, com el de TVE. El que no és tan conegut per al gran públic és que La Ruïna -abans una torre modernista- havia sigut propietat de Jordi Gurguí, l'únic fill de Mercè Rodoreda. L'escriptora, natural de Sant Gervasi, s'hi havia estat quan encara mantenia vincle amb el fill, una relació que després es va deteriorar.    

Vist i llegit

Les campanyes electorals permeten acostar-se als candidats i conèixer-ne el vessant més humà; a vegades, descobrint interioritats de la seva vida quotidiana. Hi juguen els mitjans, que persegueixen continguts originals, i també ho desitgen els alcaldables, que volen arribar al màxim nombre d'electors de la manera més natural i menys encarcarada possible. Una sèrie de reportatges que val la pena recuperar és el que emet aquests dies el programa Bàsics de betevé. El periodista Francis Manzano acompanya els alcaldables de Barcelona en la part de la jornada no dedicada a les obligacions polítiques. L'últim que s'ha emès és el de l'alcaldessa i candidata de Barcelona en Comú, Ada Colau. Aquí en teniu el reportatge sencer.   

 El nom propi

Raquel Sánchez és a l'ull de l'huracà per la gestió de Rodalies, després que les incidències de les últimes setmanes hagin convertit les alteracions a la xarxa en un dels temes centrals de la precampanya electoral. A Nació explicàvem aquest dimecres, prenent perspectiva, que Protecció Civil ha hagut d'activar el Pla d'emergències en transport de viatgers per ferrocarril (Ferrocat) fins a 107 dies en els últims 13 mesos per afectacions detectades en línies operades per Renfe o vinculades a l'activitat d'Adif.

El desori acumulat i la proximitat amb el 28-M han fet que la ministra de Transports hagi pagat el desgast en forma de reprovacions: dimecres va ser al Senat —a partir d'una iniciativa d'ERC i Bildu, validada amb els vots de la dreta— i aquest dijous, al Congrés, a partir d'una moció del PP vinculada a l'habitatge. Sánchez, que va ser alcaldessa de Gavà durant gairebé dos mandats —la ciutat on es va produir l'avaria que ha generat alteracions rellevants a l'R2 sud—, ha completat una mala setmana.  

 Els imperdibles

Sergio Busquets ha anunciat aquesta setmana que deixarà el Barça a finals de temporada, després de 15 cursos al Camp Nou com a titular indiscutible i peça icònica d'una de les etapes més brillants del club blaugrana, per la suma de títols —33 quan l'equip alci el títol de Lliga, tal vegada aquest diumenge contra l'Espanyol— i el futbol desplegat. Busquets és el jugador que ha sublimat la figura del mig centre, una posició que va dibuixar Cruyff com a punt de partida del joc ofensiu. Si voleu entendre la seva mirada sobre el futbol i recuperar alguns dels seus millors moments, us proposo que recupereu la conversa que el 5 del Barça va mantenir amb Jorge Valdano al programa Universo Valdano. Bon cap de setmana!

 
Joan Serra Carné
redactor en cap de NacióDigital

Vols rebre els butlletins de Nació cada matí al teu correu electrònic?