Intervencions sense mentides i amb VAR: així és el debat electoral contra les «fake news»

Deba-t i Verificat estrenen un format innovador basat en el contrast previ de les dades aportades pels partits polítics

El format de debat s'ha estrenat aquest matí a la Universitat Pompeu Fabra
El format de debat s'ha estrenat aquest matí a la Universitat Pompeu Fabra | Deba-t CEDIDA
Martí Oliver
10 de maig del 2023
Actualitzat a les 20:35h

Poder-se refiar del que diuen els candidats en un debat electoral. Aquesta és una de les preocupacions dels electors, però també dels mateixos partits polítics, cada cop que s’acosta una campanya electoral. Verificat i Deba-t proposen un mètode innovador per minimitzar la desinformació en contextos electorals. Fins ara, davant d’una dada falsa, la solució ha estat corregir-la. Les dues entitats proposen invertir-ho: fer un control previ de les dades que faran servir els candidats i limitar-ne l’ús a la versió contrastada. La proposta s’ha estrenat aquest matí en un debat organitzat a la Universitat Pompeu Fabra amb la presència dels partits amb representació a l'Ajuntament de Barcelona. 

"La desinformació és una amenaça per la democràcia, sobretot en campanyes electorals", ha manifestat la cofundadora de VerificatAlba Tobella. Segons l'organització, l'objectiu és canviar la lògica dels debats: "Encara que corregim una desinformació en temps real o posterior, les notícies falses ja tenen un impacte", ha emfatitzat Tobella. Els candidats que han participat en el debat han estat Ester Capella (ERC), Jordi Martí (Barcelona en Comú), Xavier Marcé (PSC), Victòria Alsina (Trias), Paula Añó (Valents), Tomás Ragué (PP) i Marina Bravo (Ciutadans). 

El mètode té una premissa clara: els partits es comprometen a cedir les dades, informes i estadístiques que han fet servir per preparar-se el debat. Amb això, un equip de Verificat les treballa i les torna contrastades. Durant l'acte, només es permeten fer servir les dades contrastades. Si no fos així, l'organització té preparat un servei de correcció, semblant al servei de videoarbitratge (VAR) que hi ha als partits de futbol. Després de cada intervenció, es fa referència a sí les dades han estat contrastades per Verificat i si cal esmenar alguna errada.

A la pràctica, l'acte fet a la UPF per estrenar el format s'ha desenvolupat en dues parts i ha comptat amb la presència de tots els partits polítics amb representació. Hi ha hagut un primer bloc rígid de preguntes i resposta on cada candidat tenia cinc minuts per fer una intervenció i una rèplica. Han sortit temes vinculats amb el partit. Als comuns se'ls hi ha demanat per la col·laboració publicoprivada, a ERC per la relació entre Madrid i Barcelona, per exemple.

En la majoria d'intervencions les dades eren les contrastades i només s'ha intervingut des de la taula per recollir elements que no tenien clar si eren certs o falsos i que es verificarien després del debat. La segona part partia de les preguntes del públic. S'ha fet esment a temàtiques més àmplies com la inseguretat o les diferències de renda entre barris. En aquest bloc sí que s'ha fet servir el servei de verificació, rectificant les dades en directe.
 

Diferències a l'hora d'aportar les dades

Verificat considera que la resposta dels polítics ha estat positiva. Tots els grups han aportat dades i s'han pogut contrastar, però amb matisos: Mentre Esquerra i Barcelona en Comú van entregar les dades fa una setmana, Trias per Barcelona, Ciutadans i Valents les han enviat més tard i d’una manera més eixuta. No tothom ha enviat el mateix volum de documentació: el PSC tan sols ha compartit informació oficial, però no les dades estratègiques, mentre que el PP no va entregar cap document fins a darrera hora i amb un volum magre, comparat amb altres partits.