Fins a 107 dies en un any amb el pla d'emergències ferroviari activat: el caos a la xarxa de trens

Protecció Civil ha hagut de posar en marxa el pla Ferrocat fins a 148 cops en els últims 13 mesos per incidències detectades en línies operades per Renfe o vinculades a l'activitat d'Adif

Usuaris de la xarxa de Rodalies, esperant un tren.
Usuaris de la xarxa de Rodalies, esperant un tren. | Gemma Sánchez / ACN
10 de maig del 2023
Actualitzat el 11 de maig a les 19:01h

Les incidències a Rodalies s'han convertit en una de les carpetes centrals de les eleccions municipals. Les afectacions a l'R2 sud -amb demora en les solucions i picabaralla política afegida- han situat l'estat de la xarxa ferroviària a primera línia del debat públic. I les dades demostren que les afectacions a la xarxa ferroviària catalana -i especialment a Rodalies- són continuades: Protecció Civil ha hagut d'activar el Pla d'emergències en transport de viatgers per ferrocarril (Ferrocat) fins a 107 dies en els últims 13 mesos -ja sigui en fase d'alerta o en prealerta- per incidències detectades en línies operades per Renfe o vinculades a l'activitat d'Adif.

Segons el recull al qual ha tingut accés Nació, el pla d'emergències s'ha posat en marxa fins a 148 cops des del 10 d'abril del 2022 fins aquest dimarts, quan es va produir un incendi a la catenària de l'estació de Manlleu que va provocar talls a l'R3. En algunes jornades, per tant, Protecció Civil ha desplegat el seu protocol més d'una vegada. Es tracta d'un pla que s'activa en els casos que són o poden ser potencialment greus i no només en retards, molts més comuns en el servei ferroviari.

Quins dies s'ha activat el pla d'emergències ferroviàries vinculat a la xarxa d'Adif i Renfe a Catalunya, entre abril de 2022 i maig de 2023?
Clicant o passant el cursor per damunt de cada dia, apareixen els detalls de la incidència que ha motivat el protocol


Les incidències comptabilitzades per la Generalitat en aquests 107 dies del darrer any inclouen tant les alteracions al servei de Rodalies com a la xarxa de mitja i llarga distància i l'alta velocitat al seu pas per Catalunya. El pla d'emergències se situa en fase de prealerta quan es detecta una incidència sense afectació directa per a la integritat dels usuaris o la infraestructura, com avaries en combois o talls de circulació de trens. La fase d'alerta s'activa quan la incidència pot afectar la integritat dels passatgers o suposa una alteració greu de la xarxa, ja sigui una col·lisió entre trens o un incendi que repercuteixi en el funcionament de la línia i la circulació dels trens.   

En el còmput fet per Protecció Civil en el transcurs de l'últim any s'ha activat el pla d'emergències per una tipologia àmplia de successos. Segurament, la jornada que sintetitza de manera més clara l'estat perfectible del servei ferroviari a Catalunya va ser la del 9 de setembre del 2022, quan la caiguda del sistema de comunicacions d'Adif va interrompre la circulació de trens a tot Catalunya. Aquella jornada negra -sense explicacions del motiu de l'avaria en les primeres hores d'afectacions a la xarxa- va aturar completament el servei i va reactivar la demanda catalana del traspàs integral de Rodalies, que continua frenat tot i la voluntat del Govern de la Generalitat de desencallar-lo.

En aquest sentit, els retards o interrupcions del servei han estat molt més habituals i no tots han comportat l'aplicació del pla Ferrocat. Com va explicar aquest diari, en els sis mesos posteriors a l'avaria general del 9 de setembre, Rodalies va acumular 115 dies amb incidències imputables a Renfe i Adif, amb un mínim de 16 dies per mes amb retards atribuïbles a la gestió de les companyies estatals.

Escollint exemples mensuals d'incidències en els últims 13 mesos, apareix aquesta fotografia del degoteig incessant d'alteracions a la xarxa: talls a l'R13 i l'R14 per avaria d'una locomotora (11 de maig de 2022), avaria a l'R1 entre Arenys i Canet de Mar (31 de maig de 2022), col·lisió d'una locomotora amb un tren regional amb passatgers a Vila-seca (12 de juny de 2022), tren avariat dins d'un túnel amb afectacions a l'R4, l'R7 i l'R12 (7 de juliol de 2022), descarrilament d'un tren Incercity de llarga distància (22 d'agost de 2022), avaria a la catenària de l'R4 (15 de setembre de 2022), avaria a la catenària entre Mataró i Blanes amb afectació a l'R1 (1 d'octubre de 2022), circulació interrompuda per l'avaria d'un tren a l'R8 i l'R4 sud (10 de novembre del 2022) o trens avariats dins un túnel a l'R15 (13 de desembre de 2022).

El pla d'emergències es va continuar aplicant periòdicament amb el canvi d'any. Més exemples: línies R7 i R8 aturades per problemes al sistema de senyalització (1 febrer de 2023), manca de tensió a la catenària entre l'Hospitalet de l'Infant i l'Ametlla de Mar (1 març de de 2023), línies R1 i R4 afectades per problemes a la catenària entre Molins de Rei i Castellbisbal (21 d'abril de 2023) o tren Euromed avariat amb 299 persones a bord (5 d'abril de 2023).

El pla Ferrocat s'activa quan hi ha una incidència rellevant a la xarxa ferroviària i això inclou també les afectacions en l'activitat dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC). En el període que va del 10 d'abril de 2022 fins aquest dimarts, es comptabilitzen mitja dotzena d'ocasions en què es posa en marxa el protocol de Protecció Civil per incidències a les línies de FGC. La magnitud de la xarxa és diferent a la que és responsabilitat de Renfe i Adif. En tot cas, Ferrocarrils té 286 quilòmetres de vies i 105 estacions mentre que, només a Rodalies, les companyies estatals han d'atendre la gestió diària de 1.119 quilòmetres de vies i 200 estacions, amb un volum molt major de passatgers.
 

El Govern i l'expedient sancionador a Renfe 

El desori a Rodalies ha empeltat la precampanya de les eleccions municipals i la disputa política que s'ha desencadenat tindrà protagonisme en l'esprint electoral que s'enceta aquest dijous a la nit. En els últims dies s'ha endurit la pugna entre el ERC i el PSC, que té com a rerefons la disputa pel vot a l'àrea metropolitana de Barcelona, on els socialistes aspiren a consolidar majories mentre els republicans es presenten com a principals competidors, com ja van demostrar en els comicis del 2019.

És en aquest marc que cal situar els moviments dels darrers dies del Govern i d'ERC, amb la intenció de fer evident el vincle directe del govern espanyol i la gestió deficient de Rodalies. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va denunciar dilluns des de Gavà la falta d'inversions de l'Estat i el president d'ERC, Oriol Junqueras, va completar dimarts un trajecte per l'R4 -amb alcaldables republicans- per reblar el missatge que és un govern socialista qui no garanteix un servei eficient de la xarxa ferroviària de proximitat. Junqueras va instar l'electorat metropolità a utilitzar el vot per "exigir responsabilitats" per la gestió de Rodalies.

Les principals veus d'ERC han demanat la dimissió de la ministra de Transports, Raquel Sánchez, que aquest dimecres ha patit la reprovació del Senat després d'una iniciativa dels republicans i Bildu. I el Govern ha fet un pas més amb l'anunci d'un expedient sancionador a Renfe per les incidències a l'R2 sud, verbalitzat pel conseller de Territori, Juli Fernándezen una entrevista al programa Els Matins de TV3. Els socialistes defineixen els moviments de l'executiu d'Aragonès i d'ERC com a "electoralistes" i retreuen als republicans que vulguin amagar el caos a les oposicions de la Generalitat amb la cortina de Rodalies.