El cop d’estat militar es va imposar a Mallorca el 19 de juliol de 1936 i, des d’aquella data, el règim franquista hi va cometre tota mena d’atrocitats, liderat pel feixista italià Arconovaldo Bonaccorsi, que es feia dir "comte Rossi", responsable d’afusellaments, violacions i tota mena de malvestats. El responsable d’aquella repressió ferotge i venjativa seria homenatjat pel general Franco, a Madrid, el 1957. Molts mallorquins, des de Palma, Porto Colom (Felanitx) o Cala Rajada (Capdepera), aconseguiren de fugir amb embarcacions de tota mena cap a Menorca, fidel a la República, Barcelona o la costa algeriana. Cal tenir present que des de Cala Rajada fins a Menorca hi ha tan sols una cinquantena de quilòmetres. D’altres ja feia temps que residien fora de l’illa, per motius polítics o professionals, com Antoni M. Sbert, diputat d’ERC a Madrid i conseller de la Generalitat, Baltasar Samper, músic, els quals coincidiran en el seu exili futur a Mèxic, o Maria Mayol, professora de francès i membre d’ERB.
L’inici de la guerra coincidí amb la data prevista per a les Olimpíades Populars que havien de tenir lloc a Barcelona, amb Lluís Companys com a president d’honor, en tant que alternativa antifeixista als jocs oficials de Berlín amb els nazis i Hitler ja al poder. Per tal d’assistir-hi, vora 600 passatgers van salpar de Palma amb el vaixell Ciudad de Barcelona, entre els quals els germans d’Aurora Picornell, Joan i Llibertat, i la mateixa Aurora era previst que hi viatgés, tot i que optà, finalment, per quedar-se a l’illa per fer front a l’aixecament militar. En aquelles circumstàncies, no sols els esportistes, sinó també bona part dels passatgers, tenien alguna mena de vincle amb les organitzacions polítiques i sindicals de caràcter progressista o també mallorquinista. El vaixell, propietat del franquista Joan March, fou confiscat pel govern republicà i el 30 de maig de 1937 va ser enfonsat davant Malgrat de Mar per un submarí franquista comandat per un feixista italià i causà prop de 150 baixes.
Tenint en compte el nombre destacat de mallorquins refugiats a Catalunya, una part d’ells foren acollits i reunits a Vic i d’altres, els que es trobaven en edat militar, anaren al front de guerra a combatre-hi. Barcelona va esdevenir, alhora, la seu de diverses entitats que s’hi crearen de bell nou, a conseqüència d’aquell èxode forçat. Així, van néixer l’Agrupació de Socialistes Balears a Catalunya, la Joventut Socialista Unificada, la Joventut Democràtica Federal, el Socors Roig Internacional Grup Mallorca, el Socors Roig Internacional Grup Alexandre Jaume i el Secretariat Antifeixista a Catalunya. Els socialistes mallorquins, a més, van publicar a la capital catalana el suplement del periòdic El Obrero Balear, òrgan de la Federació Socialista Balear. A tall individual, els noms més notables de polítics establerts a Barcelona a causa de la revolta militar són el socialista Ignasi Ferretjans, batlle accidental de Palma en el moment del cop militar i que havia fugit amb barca amb el diputat Marià Rubió i Tudurí fins a Barcelona, i el republicà catalanista i batlle de Felanitx Pere Oliver i Domenge, autor de La catalanitat de les Mallorques, que s’havia escapat amb un llaüt cap a Menorca i d’allà a Barcelona.
Però, sense cap mena de dubte, la iniciativa més important de tot el col·lectiu de refugiats polítics mallorquins va ser Mallorca Nova, revista l’ànima de la qual era Francesc de Sales Aguiló, el qual mereix un article a banda per la seva significació, promotor, director i redactor principal d’aquest butlletí informatiu. El periòdic va aparèixer el primer de juny de 1937 i el darrer el gener de 1938 i, amb una periodicitat irregular, n’arribaren a editar-se dotze números. Tot i que acollia informacions relatives a altres sensibilitats ideològiques, Mallorca Nova era, de fet, l’òrgan oficiós d’Esquerra Republicana Balear (ERB), que, a partir del juliol de 1937, va ser presidida per Aguiló. Tenia la redacció a la Diagonal, llavors avinguda del 14 d’abril, 442, bis de Barcelona. Ja en el primer número, en una nota titulada “Adhesió”, talment un manifest, es podia llegir: “MALLORCA NOVA sap que la Generalitat de Catalunya representa la continuïtat de Catalunya, i, per tant, que estar al costat del president i del Govern de la Generalitat, és estar amb Catalunya, la nostra germana major”.
A més de l’apartat “Noticiari”, la revista tenia altres seccions fixes com ara “Els nostres màrtirs”, on es recordava la figura d’algunes de les víctimes més destacades de la repressió, amb una nota biogràfica, com ara el batlle de Palma Emili Darder i el diputat socialista Alexandre Jaume, o bé “Mallorca endolada”, amb la relació nominal dels mallorquins afusellats o assassinats, a mesura que els n’anaven arribant les notícies. Tant Mallorca Nova a Catalunya-ERB, com el Secretariat Antifeixista de Mallorca a Catalunya, com el Socors Roig Internacional-Grup Mallorca, tenien la seu al passeig de Gràcia, llavors Pi i Margall, 64, principal. L’Agrupació de Socialistes de Balears a Catalunya, s’ubicava al carrer Fontanella, 18, 1r, igual com el Socors Roig Internacional-Grup Alexandre Jaume, mentre que la Joventut Democràtica Federal s’estava a la plaça Universitat, núm. 1.
A banda de les notícies relatives als joves que anaren al front, la revista informa que han acabat la seva formació, a l’Escola Popular de Guerra de la Generalitat, quatre tinents i un sergent d’ERB o bé fa la crònica de la visita d’una delegació d’ERB (F. de S. Aguiló, P. Oliver i Domenge i Catalanina Palmer) a Madrid, la tardor de 1937, on s’entrevisten amb el batlle de la ciutat i el president de la Diputació per expressar-los el suport i la solidaritat dels republicans mallorquins. La colònia mallorquina a Barcelona organitzava actes com el comiat dels oficials que sortien cap al front o un homenatge a Mallorca, amb la participació del músic Baltasar Samper o el tenor Emili Vendrell. Els estralls a tots els nivells de la guerra, l’escassetat de paper i tot de circumstàncies personals van fer que l’aventura de Mallorca Nova s’acabés el gener de 1938, però el patriotisme i l’antifeixisme que contenen cadascuna de les planes de la publicació mereixen formar part de la nostra memòria nacional.
Per a saber-ne més: Mallorca Nova, introducció d’Antoni Marimon Riutort, Ajuntament de Palma, 2023.