El fantasma de la Moncloa

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Por. És la paraula que, a hores d'ara, s'ha instal·lat al Palau de la Moncloa. Les eleccions del 28 de maig no arriben en un context bo per als socialistes, i Pedro Sánchez i el seu equip estan preocupats. Pels passadissos del recinte governamental fa dies que hi campa el fantasma de les municipals i les autonòmiques de 1995.

Ara el PSOE està castigat pels problemes amb els seus socis de coalició i per com la dreta ha aconseguit demonitzar els seus pactes, així com algunes de les seves polítiques. En aquelles autonòmiques i municipals, els socialistes estaven ferits per la crisi econòmica de la ressaca del post-92, pels escàndols de corrupció que corsecaven el partit i l'administració, i pel desgast dels tretze anys de l'exercici del poder de Felipe González. Els socialistes van perdre el País Valencià i Madrid d'un sol cop. Joan Lerma i Joaquín Leguina van ser desallotjats del poder per Eduardo Zaplana i Alberto Ruíz Gallardón i, menys d'un any després, el març de 1996, José María Aznar va guanyar-li unes eleccions avançades a González. Va ser president gràcies a un pacte amb CiU, el del Majestic, que va passar de sostenir l'executiu del PSOE a fer el mateix amb el del PP, que s'estaria vuit anys al poder deixant una forta petja.

Aquelles eleccions de 1995 van instal·lar de forma definitiva la percepció de final de cicle. Fa cinc anys que Sánchez governa a empentes i rodolons i, ara, amb la imminent presidència espanyola de torn de la UE i quan queden només set mesos de les eleccions generals, ha d'evitar que això passi en aquesta mena de primera volta que serà el 28-M. Pel que representa i també perquè el PSOE es quedaria pràcticament sense palanques de poder territorial. És molt difícil guanyar unes generals quan no es governa Catalunya, Andalusia, el País Valencià i Madrid, els territoris més poblats i influents de l'Estats.

Hi ha preocupació pel País Valencià, pel resultat a les Corts i també pel que pugui passar a l'Ajuntament. Que Podem obtingui o no representació pot decantar la balança entre el bloc de dretes i el d'esquerres. I els socialistes tampoc les tenen totes a l'Aragó, on l'àmplia oferta de formacions regionalistes els pot debilitar més i donar el triomf al PP. Si hi ha un dirigent del PSOE que ha comprat el discurs i el marc de la dreta espanyolista és Javier Lambán, i ara això el pot devorar.

Per això és tan important Barcelona per al PSOE. Sánchez s'abocarà en la campanya a la capital catalana perquè és l'únic guany que pot tenir la nit del 28. La resta de satisfaccions consistirien a no perdre el que ja té. Per això tancarà la campanya a Barcelona i aquesta setmana ja va investir Collboni en l'ambaixador de les seves polítiques. Vol projectar la idea que votar Collboni és avalar-lo a ell. El PSOE s'arrisca a perdre diverses autonomies i l'alcaldia de Sevilla, però no té a l'abast cap altra gran ciutat. Madrid està fora del seu radar, i a Bilbao i a València només aspira a seguir exercint de soci.

La ciutat comtal és, en canvi, cobejada encara que, en aquest cas, la seva victòria no castigaria al PP, el rival a abatre. Sánchez somia en Barcelona, i per això hauria preferit un candidat amb més atractiu que Collboni, que compta amb la lleialtat d'Illa entre els seus actius. Ara el president espanyol està obligat a ajudar-lo tant com pugui; la sort d'un va vinculada a la de l'altre.

Els socialistes creuen que Trias va tenir una irrupció forta, però que el seu efecte s'ha apagat ràpidament, que Colau té un sostre molt clar i que ERC no té opcions reals encara que el seu terra electoral sigui suficient per desbancar a Junts. I estan segurs que l'independentisme votarà menys que fa quatre anys i que ells estan millor posicionats que Trias i el PP o Vox per endur-se la principal porció de la bossa electoral de sis regidors que Manuel Valls va aconseguir el 2019.

Ara no anirà del procés ni de prometre el Senat a Barcelona o una cocapitalitat que, vista l'embranzida de Madrid i el palanquejament de recursos dels darrers anys a costa de l'anomenada Espanya buidada, sonaria com una broma venint d'un president espanyol. Aquest cop, i més enllà del necessari debat sobre el model de ciutat que Collboni no defuig, Barcelona serà presentada com el dic de contenció contra la dreta a Espanya, com el revulsiu per allunyar el fantasma de l'any 95 de la Moncloa.

» Per cert, dijous passat vam emetre el primer episodi d'Snooker, el pòdcast de política de Nació. Vam analitzar fins a quin punt és cert que està tornant políticament Convergència i estem molt satisfets de l'acollida que ha tingut. Intentarem mantenir el to i l'interès. Ja us puc avançar que el proper, que emetrem la setmana que ve, ja en plena campanya electoral, serà sobre les enquestes, els seus secrets i la seva funció. De capítols, doncs, en vindran més, i també de pòdcast. Ampliarem la família, com ja hem fet amb els canals (segur que heu entrat a consultar i jugar a NacióPolis) i amb els butlletins (el darrer és Sopa de dades, de Roger Tugas Vilardell).  
 

---

Avui no et perdis

»L'1x1 de la batalla de Barcelona: tots contra Colau en l'esprint de la campanya; per Oriol March i Joan Serra Carné.

» Jo competeixo: Ada Colau posa massa sucre al cafè; per Modernet.

» Opinió: «Especialista i generalista»; per Eduard Voltas.

» Alcaldes històrics (i VI): Pasqual Maragall, la història més brillant de Barcelona; per Pep Martí.

» Opinió: «Magma ideològic»; per Montserrat Tura.

» Entrevista a Esperanza Aguirre: «L'error del PP a Catalunya ha estat fer desaparèixer l'Estat»; per Pep Martí.

» Opinió: «L'autodeterminació nacional i la doble hegemonia»; per Enric Marín i Otto.

» Perfil: Laura Borràs, la musa sense escó del «no surrender» que aspira a pilotar el seu relleu; per Oriol March.

» «De petita feia campanya amb el iaio»: l'alcaldessa de Tàrrega conversa amb el seu avi, exregidor que tanca la seva llista; per Àlvar Llobet. 

» Així s'ha gestat el primer triomf de Junts a l'oposició amb la sequera; per Oriol March.

»Interconnexió de xarxes: torna el transvasament encobert de l'Ebre?; per Arnau Urgell Vidal.

» Opinió: «El còctel imprescindible»; per David Garrofé.

» Els macroblocs de pisos turístics de Barcelona: on són i quina història tenen; per David Cobo i Roger Tugas Vilardell.

» Entrevista a Joan Dausà: «Els meus referents són Serrat i Springsteen»; per Irene Montagut.

» Futbolítica: La final de Sevilla de 1986 vista pel diari esportiu del règim de Ceausescu; per Ramon Usall.

»Els community managers catalans del «League of Legends», un planter de talent immens; per Víctor Rodrigo.

» Les 50 pel·lícules i sèries que has de veure abans dels 25 anys; per Victor Rodrigo.
 

---

 El passadís

Xavier Trias és crític amb el model de mobilitat d'Ada Colau. La denúncia de les formes, l'execució i l'excés són part nuclear de la seva campanya. Però li agrada gaudir d'algunes de les potencialitats que ofereix la pacificació del tràfic. Particularment de la bici. El candidat de Junts explica que els caps de setmana gaudeix movent-se amb bici elèctrica per la ciutat els caps de setmana. Trias és veí del Turó Park i a la zona alta de la ciutat hi ha pendents. El candidat comparteix l'afició per la bici elèctrica amb l'exdirigent de CDC i pare de la Constitució Miquel Roca. L'advocat també n'és usuari.

Vist i llegit

La setmana passada va estar marcada per la nova crisi de Rodalies. Aquest cap de setmana, Pere Aragonès proposava un gran acord per reclamar-ne el traspàs, una iniciativa que no és nova, però que continua sent necessària atesa la incapacitat del govern espanyol —encara que se n'ocupin ministres i alts càrrecs catalans— per sortir-se'n i invertir i executar el que toca, tal com hem documentat manta vegades. Ahir, a eldiario.esArturo Puente i Victòria Oliveres publicaven una informació de dades valuosa que demostra fins a quin punt no és una ocurrència dir que el dia extraordinari és quan no hi ha problemes i retards. Les dades d'Adif, el gestor estatal de la infraestructura, documenten retards greus quatre de cada cinc dies i més de 2.000 trens cancel·lats. La línia més afectada és precisament l'R4. Malgrat les promeses, els anys 2019 i 2022, els dos amb Sánchez a la Moncloa, han estat els pitjors de la dècada. 

Les dades, que Adif inclou als informes mensuals que envia a la Generalitat, que gestiona el servei però no la infraestructura, estaven en poder del departament de Territori, que no les volia fer públiques malgrat les peticions dels periodistes, que van recórrer a la Comissió de Garantia d'Accés a la Informació Pública per obtenir-les. D'aquí que tingués un punt surrealista que el conseller de Territori, Juli Fernández, fes ahir una piulada fent-se ressò de la notícia que, si del seu departament depengués, no hauria vist la llum.  

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 2004 a Barcelona, aleshores governada pel socialista Joan Clos, s'inaugurava el Fòrum de les Cultures en un intent de reviure, amb l'excusa de la trobada cultural i el pensament, la festa ciutadana i la projecció dels Jocs de 1992. La ciutat creia haver trobat en els grans esdeveniment la pedra filosofal del seu progrés. El Fòrum va revitalitzar la zona de la costa barcelonina que toca al riu Besòs (amb l'antic Camp de la Bota) però no va ser un èxit. Així es va inaugurar i així ho recordaven fa uns dies a Col·lapse de TV3 Joan Clos i Carlinhos Brown, que va protagonitzar una popular rua.

 L'aniversari

Un 8 de maig de l'any 1899 naixia a Viena (Àustria) l'economista Friedrich August von Hayek, considerat el pare del corrent de pensament neoliberal, que aposta per la desregulació total per part de l'estat i una pressió fiscal baixa apel·lant a l'ordre espontani i els cicles naturals de l'economia. L'obra de Hayek, que va morir a Alemanya el 1992, va molt més enllà de les teories econòmiques, que es contraposen a les de l'anglès Keynes. A Catalunya fa uns anys es va crear el Grup Hayek, vinculat a la Fundació Catalunya Oberta, una entitat que animava l'exdirigent de CDC Lluís Prenafeta i que va promoure opinadors com Jordi Graupera, Enric Vila, Salvador Sostres o Bernat Dedeu, entre d'altres.

 ​Fes clic aquí per rebre'l