Esperanza Aguirre: «L'error del PP a Catalunya ha estat fer desaparèixer l'Estat»

Esperanza Aguirre (Madrid, 1952) és una de les polítiques referencials de la dreta espanyola. Ministra de Cultura i presidenta del Senat durant l'etapa de govern de José María Aznar, va ser presidenta de la Comunitat de Madrid entre 2003 i 2012. Un Madrid que amb ella va passar de ser un feu socialista a un dels bastions electorals del PP.  Retirada del primer pla, continua tenint vara alta al seu partit i ha estat la mentora d'Isabel Díaz Ayuso, a la qual elogia obertament. L'expresidenta madrilenya coneix Catalunya, i la visita sovint. A les portes d'unes eleccions municipals que definiran també el mapa polític espanyol, atén Nació en una entrevista telefònica on repassa el moment polític sense tallar-se un pèl.  

- S'acosten les eleccions del 28-M. Creu que estem davant d'un canvi de cicle?

- No, no crec que estiguem davant d'un canvi de cicle. El canvi de cicle serà, en tot cas, després de les generals. No ho és pas que es guanyin alguns ajuntaments i comunitats autònomes. Que caigui el govern Frankenstein sí que seria un canvi de cicle. 

- Què opina de l'incident entorn el protocol del 2 de Maig a Madrid?

- L'única reflexió que em mereix això és que estan obsessionats amb Ayuso. Això del PSOE és una obsessió. Félix Bolaños no estava convidat a l'acte. Va decidir anar-hi i se'l va ubicar en un lloc molt bo. Vam estar hora i mitja en l'acte dels premis i ell estava a primera fila, millor que els expresidents. Però en la tribuna de la desfilada ja estaven posats els noms. Si ell hagués volgut ser-hi, podia haver demanat la invitació, però no la va demanar. 

- Parlava d'una obsessió. A què creu que respon?

- A què respon? Doncs al fet que Ayuso els ha donat als socialistes algunes pallisses electorals. 

"La líder política més sòlida que té la política espanyola és Isabel Díaz Ayuso"

- Aquest 2023 fa vint anys de la seva arribada a la presidència de la Comunitat de Madrid, després d'uns anys en què l'esquerra era hegemònica. Madrid ha canviat molt. A què es deu?

- Efectivament, els primers dotze anys d'autonomia van ser hegemònics per al PSOE. L'Ajuntament estava en mans d'Enrique Tierno Galván i la Comunitat, en mans de Joaquín Leguina. Després, Álvarez del Manzano seria alcalde i Alberto Ruiz Gallardón, president. En un primer moment, tenint nosaltres 20 regidors, vam fer una moció de censura i li vam donar l'alcaldia a Agustín Rodríguez Sahagún, del CDS, que només en tenia 8. La majoria absoluta eren 28. I crec que els madrilenys van agrair la generositat d'aquell moment per part del PP. L'any 1991, ja vam passar a 30 regidors: per mi va ser, potser, la nit electoral més impressionant que he viscut. Els madrilenys van veure que amb nosaltres estaven més ben governats.

- Però més enllà de la gestió, Madrid també ha canviat sociològicament i en valors?

- Crec que sí, que la gent ha comprès coses que no es fan en altres comunitats autònomes. Per exemple, que amb menys impostos es redueix la despesa. Jo en vuit anys vaig fer onze hospitals públics i cent quilòmetres de metro. I no vaig fer cap ambaixada. 

- Es dona el fet curiós que a diferència del que succeeix en la majoria de països del nostre entorn, on les grans capitals són més progressistes que la resta del país (Londres, París, Berlín), a Espanya és a l'inrevés, amb un Madrid a la dreta. 

- No ho sé. Fixi's, Andalusia, que era el bastió del PSOE, ara és governada per una majoria absoluta del PP. Potser passarà també a Catalunya, però potser serà més difícil. 

- Parlem una mica de lideratges. Qui és ara per vostè el líder o la líder més sòlida que té la política espanyola?

- No en tinc cap dubte que és Isabel Díaz Ayuso. 

- Més que Feijóo?

- Feijóo està en un altre moment. Estem parlant de les eleccions autonòmiques i municipals. Feijóo ha estat la nostra salvació en un moment en què estàvem molt malament. Era quan Pablo Casado es va entestar a fer cas a l'anomenat Teo [Teodoro García Egea, exsecretari general del PP] per acusar Ayuso d'unes coses que, a més de ser falses, eren molt dures. 

- Veu molt consolidat el lideratge de Feijóo?

- El veig molt consolidat. Una altra cosa és que no tinc inconvenient a dir que jo soc més liberal que Feijóo. Crec més en abaixar els impostos, no crec que els serveis de titularitat pública estiguin més ben gestionats per funcionaris, crec que poden ser gestionats per empreses especialitzades que ho fan millor. 

"Trobo fenomenal que Astrid Barrio estigui en el comitè acadèmic de l'acord de claredat, jo defenso les meves idees a tot arreu"

- Feijóo és un tipus de dirigent semblant a Mariano Rajoy o és molt diferent?

- No crec que sigui com Mariano Rajoy. Però crec que Feijóo potser no té la convicció liberal que tinc jo, que porto moltes dècades llegint els autors liberals. 

- Vostè sempre s'ha definit com a liberal. Centralisme i liberalisme encaixen bé? 

- És que jo no crec en el centralisme. A diferència de molta gent, entre ells Vox, jo crec que el model autonòmic ha estat beneficiós per Espanya. Per exemple, jo no hauria pogut fer tot el que vaig fer si m'hagués hagut de sotmetre a tots els diktats de José Luis Rodríguez Zapatero. No hauria pogut posar la llista d'espera màxima de 30 dies. Això no sé si ho sap. La primera vegada que em vaig presentar em vaig comprometre que un madrileny no hagués d'esperar més de 30 dies a ser operat. Si n'hi havia un, jo dimitiria.  

- Parlem de política catalana. 

- Però jo no en sé ni una paraula. 

- Vostè coneix molt Catalunya. Ve sovint. 

- I hi tinc bons amics. Els meus millors amics estan a Catalunya. Des de sempre.

- Feijóo diu que té un amic comunista. Entre els seus amics catalans hi ha pluralitat?

- Entre els catalans, tinc algun bon amic procedent del món convergent, però la majoria són de l'entorn del PP.

- Què troba més interessant de la política catalana?

- A què anomena vostè interessant? El que em sembla no interessant, sinó increïble, és que a Catalunya no es respectin les sentències judicials. Això és de república bananera. Com la sentència del 25% [de castellà a les aules]. I jo no soc partidària de percentatges.

- Però en aquest cas, el Parlament va modificar la llei i el TSJC en va prendre nota.

- Imagino que si arriba al Tribunal Constitucional, Cándido Conde-Pumpido [president del TC] dirà que és fenomenal que es prohibeixi el castellà a Catalunya. Com diu un amic meu, Conde-Pumpido és el Torcuato Fernández Miranda de Pedro Sánchez. Fernández Miranda va passar de la dictadura a la democràcia "de la llei a la llei" i Conde-Pumpido passarà de la democràcia a la dictadura.

- No em digui que creu que a l'escola catalana es produeixen, com va dir Feijóo, situacions d'apartheid?

- Ho desconec. Però si ho ha dit Feijóo, és perquè ho sabrà i jo li dono suport. 

- No creu que des de la dreta espanyola es fa un discurs sobre les llengües, les identitats i les diferències que és molt poc liberal? La dreta espanyola no té un problema amb la diversitat?

- Però què diu? No estic d'acord en això. Recordo, sent ministra de Cultura, que en un programa de televisió em van preguntar per què no es podia fer a Catalunya un institut on s'ensenyés en castellà. Però el TC havia avalat la llei de normalització. Es diu que en temps de Franco es va prohibir el català, però crec que no era molt veritat. La gent havia d'aprendre cultura catalana i literatura catalana. 

- No, això va ser a les acaballes de la dictadura. Quan un ministre d'Educació, Villar Palasí, va fer aprovar la llei general d'educació, que incloïa referències a les literatures catalanes. Va ser el primer cop i ja era als setanta, i que ja va costar que sortís a les Corts. Era un tipus intel·ligent.

- El trobarà vostè molt intel·ligent, però aquest era un catedràtic de Dret Administratiu que donava uns rotllos patateros impressionants. 

- En el cas de Catalunya, veu algun líder fort? Aragonès, Illa...

- No li puc contestar perquè hi ha unes eleccions a la cantonada. Miri, m'agrada molt Daniel Sirera. M'agradaven molt Inés Arrimadas i Albert Rivera, i tots dos han estat una gran decepció. 

- Troba interessant Salvador Illa?

- Illa? La resposta és no. I per què no parlem d'Ada Colau?

- Endavant.

- El més important del 28-M a Catalunya és que Ada Colau no continuï sent alcaldessa de Barcelona, que una ciutat com Barcelona, una de les millors del món, estigui liderada per una antisistema d'aquest tipus, és un drama per Barcelona, els catalans i els espanyols.  

- No li veu cap qualitat?

- La qualitat que li veig és que, pel que es veu, reparteix els diners entre els seus amics i ara resulta que la fiscalia ha dit que és fenomenal donar prop de 40 milions d'euros a entitats i associacions de la seva corda. 

- Com veu Barcelona?

- La veritat és que si vinc i estic a casa del meu amic Santiago Fisas, a la Diagonal, i em moc per allí i per les botigues d'aquella zona, però em diuen que Barcelona s'està degradant. Ja teniu una cap de premsa de l'alcaldessa que fins i tot va ser fotografiada orinant pel carrer. No sé si ha vist el vídeo.

- No l'he vist.

- No? I tampoc ha vist el vídeo del Reial Madrid sobre el Barça durant el franquisme?

- Aquest sí, però és totalment fals. El Madrid va ser l'equip del règim.

- No, no. A veure, l'equip del règim a Madrid era l'Atlético de Aviación [ara Atlético de Madrid]. Això ho sap tothom. 

- Sí, i que el Real Madrid, a l'inici, com tots els clubs on hi havia republicans, va ser reprimit, també. Però que, establert el règim, va ser l'equip de l'Estat és indiscutible. 

- No, a Franco li agradava més el Barça, que és on l'aplaudien.

"Que una ciutat com Barcelona, una de les millors del món, estigui liderada per una antisistema com Colau és un drama"

- Allò era una dictadura i allí on anava, l'aplaudien. I si anava a Barcelona, també l'aplaudien. Els que quedaven. 

- Però a Barcelona l'aplaudien més. Jo sí que he vist Franco entrant a Sant Sebastià, entrant sota pal·li a l'església i tothom aplaudint. 

- Sí, però una cosa és dir tota la veritat i l'altra posar-la de cap per avall.

- Jo no puc disseccionar aquest vídeo, només l'he vist una vegada. Però no crec que hi hagi res fals, si fos així ja ho haurien dit. Ara, que Franco va afavorir Catalunya i a les províncies catalanes en general, jo crec que d'això no hi ha cap dubte.   

- I el lideratge d'Aragonès, què li sembla?

- Què vol que li digui? Han estat tants els presidents catalans des de Pasqual Maragall, que va venir a veure'm a Madrid, després José Montilla, més tard Artur Mas, Puigdemont, Torra... Me n'he deixat algun? 

- No, són aquests.

- Tots ells, més Pujol, tenen un despatx i uns assessors, i els hi paguem nosaltres. A Madrid sap el que cobra un expresident? Zero euros. Jo vaig fer en el seu moment un consell consultiu amb els expresidents, però Cristina Cifuentes el va suprimir. Ara ja no tenim ni això.

- El president Aragonès ha proposat un acord de claredat. Què li sembla la iniciativa? 

- Jo respecto totes les propostes, també les dels independentistes. Però nosaltres tenim una Constitució que en l'article 2 diu que la unitat d'Espanya és indissoluble. Per canviar això existeix un procediment. Jo he vist el lehendakari Ibarretxe defensar al Congrés que el País Basc fos un estat associat. Ara, amb la majoria Frankenstein, potser els podria sortir bé. 

- L'acord de claredat no li sembla una proposta per ser escoltada?

- Jo no soc independentista, però respecto profundament els independentistes. Estem en un país lliure. L'únic que dic és que jo respecto l'imperi de la llei.

- S'ha constituït un comitè acadèmic per assessorar el Govern en aquest tema. Li sembla criticable que algú com Astrid Barrio hi sigui?   

- No, em sembla fenomenal que hi sigui. Per què no? Jo vaig a tot arreu i a tots els llocs defenso les meves idees.  

- Si observa tot el que ha passat a Catalunya des del 2017, quin creu que ha estat el principal error del PP?

- Fer desaparèixer la presència de l'Estat.  

- Aquest és el discurs que enarbora Ciutadans.

- És que jo tinc moltes coincidències amb Ciutadans. 

- El PP no es va equivocar recollint signatures contra l'Estatut?

- No ho sé. El Tribunal Constitucional va anul·lar aspectes de l'Estatut, que, per cert, era més llarg que la Constitució de Corea del Nord.

- Un PP en el poder hauria de modular la seva política sobre Catalunya?

- Un PP al poder el que hauria de fer és intensificar la presència de l'Estat a Catalunya. És que no existeix l'Estat a Catalunya. A veure, hi ha una cosa que es diu l'Alta Inspecció Educativa. Inspecciona alguna cosa? Jo no veig les institucions de l'Estat.

"Franco va afavorir les províncies catalanes, això em sembla fora de dubte"

- Hi ha la delegació del govern espanyol, l'Agència Tributària, Capitania General...

- Volen treure la Prefectura de Policia, que els molesta. Què més hi ha? La delegació del govern i l'Agència Tributària? 

- Per una persona com vostè, que ho ha estat quasi tot, quan revisita el passat, se'n penedeix d'haver donat confiança a gent que no la mereixia?

- Quan surti alguna sentència judicial, que n'ha sortit una, li respondré. Considero que la presumpció d'innocència és una columna vertebral de l'estat de dret.