04
de maig
del
2023
Actualitzat
a les
20:50h
Últims moviments per intentar preservar l'escó de Laura Borràs mentre la seva sentència condemnatòria no és ferma. Aquest dijous el Parlament ha rebut la notificació de la Junta Electoral Central (JEC) que acorda retirar l'acta a la líder de Junts, i ha desestimat d'aquesta manera les al·legacions que tant el Parlament com Borràs havien presentat. Un cop la JEC ha notificat aquest acord, la mesa s'ha reunit d'urgència i ha acordat presentar un recurs contenciós administratiu i demanar mesures cautelars al Tribunal Suprem contra la decisió de la JEC. El PSC ha votat en contra d'aquest acord, mentre que els tres partits independentistes s'hi han mostrat favorables.
La mesa de la cambra catalana, però, no pot fer aquest recurs sense el vistiplau de la majoria del ple del Parlament. Aquesta tarda mateix, s'ha demanat ampliar l'ordre del dia del ple i l'hemicicle ha votat, a última hora, la presentació del recurs. Malgrat que aquesta iniciativa vagi endavant, tot indica que no servirà per aturar la retirada de l'escó a Borràs: el procediment que ha acordat avui la mesa és el mateix que es va fer servir en els casos de Quim Torra i Pau Juvillà. Tots dos van acudir al tribunal de cassació, però al cap d'uns mesos aquest organisme va validar la JEC.
Ha estat aquest dijous quan la JEC ha notificat al Parlament la retirada de l'escó de Borràs: deixa sense efecte la seva credencial, declara la vacant, i expedeix la credencial al següent candidat de la llista, que és Toni Castellà, de Demòcrates, i que es va presentar amb Junts el 14-F. La resolució apunta que la condemna del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) és "causa d'inelegibilitat sobrevinguda" segons la Loreg, i recorda els precedents de Juvillà i Torra, a qui l'àrbitre electoral va retirar els escons amb la mateixa argumentació.
La JEC va prendre la decisió de retirar l'escó a la diputada de Junts en una reunió el dimecres a la tarda, però no l'ha comunicat a Borràs ni al Parlament fins aquest dijous. La presidenta suspesa ha criticat en una piulada a Twitter que va conèixer la decisió a través dels mitjans de comunicació. Inicialment, la JEC va informar que no faria pública la decisió fins al dijous, però a la nit es va filtrar a la premsa.
Borràs va ser escollida presidenta el març del 2021, però va ser suspesa el juliol de l'any passat, just després que se li obrís judici oral per la causa de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Un cas que li ha comportat una condemna per corrupció de quatre anys i mig de presó i tretze d'inhabilitació, segons la sentència emesa pel TSJC. La líder de Junts la recorrerà al Tribunal Suprem i, si aquest organisme confirma la condemna, ja es convertirà en ferma. La defensa encapçalada per Gonzalo Boye, això sí, sempre ha argumentat que elevaran el cas a institucions europees.
Es tracta de la tercera decisió de la JEC que afecta directament un diputat al Parlament. El gener del 2020, després de la sentència per la pancarta del llaç groc a Palau, l'organisme electoral va deixar sense escó a Torra. En aquell moment, al capdavant de la cambra hi havia Roger Torrent, d'ERC. Ja amb Borràs com a presidenta del Parlament, la JEC va ordenar prendre la credencial a Juvillà. Ara l'afectada és la líder de Junts, que en el seu moment -tot i que veus del partit li van reclamar- va negar-se a deixar la presidència de la cambra. ERC, el PSC i els anticapitalistes van votar a favor de suspendre-la, decisió que va enervar Borràs i el seu entorn. Dimecres, durant el ple, els independentistes van frenar la proposta de reforma del reglament impulsada pels socialistes per apartar la presidenta del càrrec. Si no hi ha sorpreses, haurà de deixar el càrrec igualment, malgrat el recurs al Suprem.
L'argumentari oficial de Junts indica que es "batallarà" per l'escó de la seva presidenta "fins a les últimes conseqüències". El cert, en tot cas, és que el marge de maniobra al Parlament és escàs, tenint en compte els precedents, de manera que el més probable es procedeixi al relleu de Borràs al capdavant de la cambra. Aurora Madaula, membre de la guàrdia pretoriana de la dirigent de Junts, ja s'ha autodescartat. Un dels noms que ha sonat amb més força és el d'Anna Erra, que d'aquí a un mes deixarà de ser alcaldessa de Vic. En una entrevista a Nació publicada la setmana passada, indicava que "de moment" no tenia intenció de postular-se com a presidenta. Hi ha un tercer nom a les travesses que pot generar consens: es tracta de Marta Madrenas, que després de les eleccions municipals no repetirà com a alcaldessa de Girona.
En tot cas, qualsevol maniobra al Parlament requerirà un acord. Borràs va arribar a la presidència gràcies a un pacte entre ERC i Junts: els segons disposarien de la presidència de la cambra a canvi que els primers tinguessin garantit que Pere Aragonès arribaria al Palau de la Generalitat, com finalment va ser. Aragonès ha donat per trencat aquest pacte després de la sortida de Junts del Govern, de manera que caldrà negociar. En aquest sentit, no és descartable que el PSC presenti candidatura en un context de ruptura independentista. En el seu dia, la CUP no va fer costat a Borràs, precisament per la causa que ja tenia oberta per la ILC. Sense un acord entre les forces independentistes, la presidència de la cambra podria recaure en els socialistes.
Pel que fa al futur de Borràs dins de Junts, no es prendrà cap decisió fins que la sentència sigui ferma, d'aquí a uns mesos. A banda, els estatuts determinen que pot continuar ocupant la presidència de la formació en cas que acrediti, davant la comissió de garanties, que es tracta d'un cas de lawfare. La presidenta d'aquest organisme intern, Magda Oranich, ja ha fet saber en públic que Borràs hauria d'haver plegat almenys com a presidenta del Parlament. Totes dues es van enfrontar quan es va dirimir a la comissió de garanties la intimidació de Francesc de Dalmases a una periodista. L'escuder de Borràs, finalment, es va veure obligat a deixar la vicepresidència de Junts. Oranich va revelar pressions de la presidenta durant el tràmit.
La mesa de la cambra catalana, però, no pot fer aquest recurs sense el vistiplau de la majoria del ple del Parlament. Aquesta tarda mateix, s'ha demanat ampliar l'ordre del dia del ple i l'hemicicle ha votat, a última hora, la presentació del recurs. Malgrat que aquesta iniciativa vagi endavant, tot indica que no servirà per aturar la retirada de l'escó a Borràs: el procediment que ha acordat avui la mesa és el mateix que es va fer servir en els casos de Quim Torra i Pau Juvillà. Tots dos van acudir al tribunal de cassació, però al cap d'uns mesos aquest organisme va validar la JEC.
Ha estat aquest dijous quan la JEC ha notificat al Parlament la retirada de l'escó de Borràs: deixa sense efecte la seva credencial, declara la vacant, i expedeix la credencial al següent candidat de la llista, que és Toni Castellà, de Demòcrates, i que es va presentar amb Junts el 14-F. La resolució apunta que la condemna del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) és "causa d'inelegibilitat sobrevinguda" segons la Loreg, i recorda els precedents de Juvillà i Torra, a qui l'àrbitre electoral va retirar els escons amb la mateixa argumentació.
La JEC va prendre la decisió de retirar l'escó a la diputada de Junts en una reunió el dimecres a la tarda, però no l'ha comunicat a Borràs ni al Parlament fins aquest dijous. La presidenta suspesa ha criticat en una piulada a Twitter que va conèixer la decisió a través dels mitjans de comunicació. Inicialment, la JEC va informar que no faria pública la decisió fins al dijous, però a la nit es va filtrar a la premsa.
La JEC retira l'escó de Laura Borràs by naciodigital on Scribd
Borràs va ser escollida presidenta el març del 2021, però va ser suspesa el juliol de l'any passat, just després que se li obrís judici oral per la causa de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Un cas que li ha comportat una condemna per corrupció de quatre anys i mig de presó i tretze d'inhabilitació, segons la sentència emesa pel TSJC. La líder de Junts la recorrerà al Tribunal Suprem i, si aquest organisme confirma la condemna, ja es convertirà en ferma. La defensa encapçalada per Gonzalo Boye, això sí, sempre ha argumentat que elevaran el cas a institucions europees.
Es tracta de la tercera decisió de la JEC que afecta directament un diputat al Parlament. El gener del 2020, després de la sentència per la pancarta del llaç groc a Palau, l'organisme electoral va deixar sense escó a Torra. En aquell moment, al capdavant de la cambra hi havia Roger Torrent, d'ERC. Ja amb Borràs com a presidenta del Parlament, la JEC va ordenar prendre la credencial a Juvillà. Ara l'afectada és la líder de Junts, que en el seu moment -tot i que veus del partit li van reclamar- va negar-se a deixar la presidència de la cambra. ERC, el PSC i els anticapitalistes van votar a favor de suspendre-la, decisió que va enervar Borràs i el seu entorn. Dimecres, durant el ple, els independentistes van frenar la proposta de reforma del reglament impulsada pels socialistes per apartar la presidenta del càrrec. Si no hi ha sorpreses, haurà de deixar el càrrec igualment, malgrat el recurs al Suprem.
L'argumentari oficial de Junts indica que es "batallarà" per l'escó de la seva presidenta "fins a les últimes conseqüències". El cert, en tot cas, és que el marge de maniobra al Parlament és escàs, tenint en compte els precedents, de manera que el més probable es procedeixi al relleu de Borràs al capdavant de la cambra. Aurora Madaula, membre de la guàrdia pretoriana de la dirigent de Junts, ja s'ha autodescartat. Un dels noms que ha sonat amb més força és el d'Anna Erra, que d'aquí a un mes deixarà de ser alcaldessa de Vic. En una entrevista a Nació publicada la setmana passada, indicava que "de moment" no tenia intenció de postular-se com a presidenta. Hi ha un tercer nom a les travesses que pot generar consens: es tracta de Marta Madrenas, que després de les eleccions municipals no repetirà com a alcaldessa de Girona.
En tot cas, qualsevol maniobra al Parlament requerirà un acord. Borràs va arribar a la presidència gràcies a un pacte entre ERC i Junts: els segons disposarien de la presidència de la cambra a canvi que els primers tinguessin garantit que Pere Aragonès arribaria al Palau de la Generalitat, com finalment va ser. Aragonès ha donat per trencat aquest pacte després de la sortida de Junts del Govern, de manera que caldrà negociar. En aquest sentit, no és descartable que el PSC presenti candidatura en un context de ruptura independentista. En el seu dia, la CUP no va fer costat a Borràs, precisament per la causa que ja tenia oberta per la ILC. Sense un acord entre les forces independentistes, la presidència de la cambra podria recaure en els socialistes.
Pel que fa al futur de Borràs dins de Junts, no es prendrà cap decisió fins que la sentència sigui ferma, d'aquí a uns mesos. A banda, els estatuts determinen que pot continuar ocupant la presidència de la formació en cas que acrediti, davant la comissió de garanties, que es tracta d'un cas de lawfare. La presidenta d'aquest organisme intern, Magda Oranich, ja ha fet saber en públic que Borràs hauria d'haver plegat almenys com a presidenta del Parlament. Totes dues es van enfrontar quan es va dirimir a la comissió de garanties la intimidació de Francesc de Dalmases a una periodista. L'escuder de Borràs, finalment, es va veure obligat a deixar la vicepresidència de Junts. Oranich va revelar pressions de la presidenta durant el tràmit.