Els 10 gols que el Camp Nou mai no oblidarà

El Barça s'acomiada del Camp Nou aquest cap de setmana després que hagi estat la casa del club durant els últims 65 anys. Més que un adeu és un fins aviat. Si es compleix el pla establert, la temporada 2024-2025 començarà amb un estadi renovat, al nivell dels temples esportius més moderns d'Europa. Segur que ens en deixem algun, però amb motiu d'aquest adeu, hem recordat els 10 gols que passaran a la història del Camp Nou.

 

Cruyff, l'holandès volador (1973)

Qualsevol peça periodística que parli de la història del Barça no pot obviar la personalitat a partit de la qual el Barça va fer un salt cap a la modernitat: Johan Cruyff. És l'ideòleg del model de joc que ha defensat el Barça durant les últimes dècades, és el pare futbolístic del millor entrenador de la història, Pep Guardiola, i segurament l'equip més magnífic que han vist mai els culers no hagués existit sense ell. Però com a jugador també va ser un dels primers ídols del Camp Nou, just quan l'estadi només tenia 15 anys d'història i el club s'esforçava a sobreviure enmig del franquisme. Dels 51 gols que va marcar, probablement el més emblemàtic sigui el que li va valer el sobrenom de l'holandès volador.

 

La primera gran remuntada al Camp Nou (1979)

Al Camp Nou li va costar més de dues dècades acollir la celebració del seu primer títol europeu. Va ser la Recopa del 1979, que el Barça va guanyar la famosa final de Basilea. Però abans, als vuitens de final, l'estadi va viure la seva primera gran remuntada, contra l'Anderlecht belga, considerat llavors un dels millors equips del continent. El tercer gol, el del "Torito" Zuviría, passaria a la històrica per la seva importància -enviava el partit a la pròrroga i a la tanda de penals que acabaria amb victòria blaugrana-, però també per la seva qualitat: va esquivar tota la defensa, que feia la tàctica del fora de joc, amb un sol moviment i va plantar-se sol davant la porteria.

 

La gran nit de Pichi Alonso (1986)

De remuntades europees va la cosa. El 1986 el Barça estava a les portes d'un final de la Copa d'Europa, una cita a la qual només havia accedit un cop, el 1961, i havia acabat amb derrota a Berna. Els blaugrana havien perdut per tres gols a zero al partit d'anada de les semifinals contra el Göteborg suec, fins que PichiAlonso va aparèixer. El castellonenc mai havia estat titular indiscutible i en quatre anys al Barça va aconseguir només 13 gols. Però el seu hat-trick al Camp Nou forma part de la història. Fins i tot malgrat el trist desenllaç, amb aquella derrota als penals a la final de Sevilla contra l'Steaua de Bucarest. Caldria esperar a la generació del Dream Team per celebrar la primera Champions a Wembley.

 

Romario i la cua de vaca al Clàssic del 5-0 (1994)

El 5-0 és un dels resultats més humiliants que es poden rebre en un partit de futbol. Per algun motiu, és un nombre màgic que Barça i ReialMadrid s'han marcat en diverses ocasions. Però el Camp Nou en va viure un de molt especial amb el Dream Team de Cruyff el 1994, sobretot pel primer gol, la famosa cua de vaca de Romario, que aquell dia va ser l'absoluta estrella amb un hat-trick. El brasiler va remarcar la seva condició de millor futbolista del moment.

 

Pizzi, «sos macanudo» (1997)

La història del Camp Nou també ha estat inevitablement marcada per les narracions de ràdio i televisió. I en aquest aspecte hi ha una veu inoblidable en el lloc i en el moment adequat: la del periodista Joaquim Maria Puyal i el seu Pizzi, "sos macanudo". Eren uns quarts de final contra l'Atlètic de Madrid: el Barça va arribar a perdre 0-3 i 2-4, i només la victòria li permetia passar de ronda. S'acostava el final del partit i el somni es començava a esfumar quan un centre de Pep Guardiola amb rebombori a l'àrea va ser rematat per l'argentí Pizzi. A Puyal només li va sortir repetir el nom del futbolista acompanyat dels mítics "que bueno que viniste, que bueno que llegaste, sos macanudo". 

 

Xilena in extremis de Rivaldo per anar a Europa (2001)

L'estadi del Barça les ha vistes de tots colors en aquestes més de sis dècades d'història. El 2001, els blaugrana ho tenien molt complicat per classificar-se a la Champions de la pròxima temporada, però Rivaldo es negava a haver de jugar la segona competició europea. Per això, va posar dos gols al marcador per empatar contra el València a l'última jornada de Lliga, però no era suficient. Calia guanyar i el brasiler va deixar una autèntica obra d'art per marcar el hat-trick i portar el Barça al màxim nivell del futbol continental.

 

Debut i gol de Ronaldinho a la «nit del gaspatxo» (2003)

El Camp Nou ha vist passar moltes llegendes, però mai ningú ha estat capaç d'igualar la màgia de Ronaldinho. El brasiler és un dels jugadors més especials que ha passat pel Barça i en el seu debut ja va deixar un autèntic golàs. Va ser en la famosa "nit del gaspatxo", aquella jornada de 2003 en què els culers van enfrontar-se al Sevilla en un partit que va començar a les 00.05 hores i va acabar-se a les dues de la matinada, arran d'un conflicte entre clubs i seleccions. Ronaldinho va fer embogir el Camp Nou només trepitjar la gespa, punt d'inici de la segona Champions del Barça.

 

El gol maradonià de Messi (2007)

De Leo Messi és molt difícil triar-ne gols al Camp Nou. N'ha fet desenes i desenes, i ha protagonitzat un seguit inacabable de nits històriques i actuacions estel·lars. Però n'hi ha un de molt especial que va fer reviure la imatge d'una altra llegenda del club: el gol maradonià contra el Getafe a la Copa del Rei del 2007. Idèntic, calcat al que Diego Armando Maradona va marcar amb l'Argentina al Mundial de Mèxic 1986, reconegut com "el gol del segle" XX. Anys després, Messi tornaria a imitar la "mà de deu" del seu ídol.

 

La finta màgica de Messi a Boateng (2015)

La qualitat de Messi es pot demostrar de moltes maneres, però en unes semifinals de Champions League al Camp Nou el 2015 contra el Bayern de Munic va deixar un detall molt especial, per l'elegància i pel significat que tenia. L'argentí va decidir que el Barça havia de guanyar un altre triplet agafant la pilota i destrossant la carrera d'un dels grans centrals d'aquell moment a Europa. Es tracta de Jérome Boateng i de com va acabar humiliat a terra un segon abans que Messi passés la pilota per sobre de Manuel Neuer i el Camp Nou embogís. Allà, el Barça ja havia guanyat sense saber-ho la seva cinquena -i per ara última- Copa d'Europa.

 

El terratrèmol contra el PSG (2017)

A Barcelona és molt poc habitual que es produeixin terratrèmols, i molt menys causats per un partit de futbol. Els salts dels aficionats trepitjant la graderia del Camp Nou van provocar moviments sísmics en la històrica remuntada contra el PSG, amb el gol de Sergi Roberto tancant probablement l'última gran nit europea del Barça abans del seguit de decepcions que vindrien en els anys següents.