Borràs i el compte enrere... electoral

Trias ha amagat les sigles de Junts; ara falta saber si Borràs també voldrà congelar fins al 28-M, pel bé de l'alcaldable, el martirologi públic per la resolució de la Junta Electoral. També són notícia el míting de Sánchez i Collboni, Marta Pascal i el pòdcast de Nació, l'Ondas a "El silenci de la Rambla" i les memòries de David Carr

05 de maig del 2023
Actualitzat a les 8:24h
1200_1683263849Base_La_brixola
1200_1683263849Base_La_brixola

Rep el butlletí cada matí al teu correu

Amb filtració prèvia i demora en la comunicació oficial, la Junta Electoral Central (JEC) va ratificar ahir l'ordre de retiradade l'escó a Laura Borràs. L'anomalia associada a la forma com es va anticipar la decisió de l'ens electoral conviu amb el desenllaç previsible, coneguts com eren els antecedents de Quim Torra i Pau Juvillà. Des de la presidència de la cambra, Roger Torrent, no va frenar que l'expresident de la Generalitat es quedés sense l'acta de diputat, una situació que es va repetir amb l'exdiputat de la CUP, quan al capdavant del Parlament hi havia la mateixa Borràs.

No s'espera, doncs, que Alba Vergés, vicepresidenta en funcions de presidenta, pugui aturar la nova resolució de la JEC després que els serveis jurídics de la cambra esgotessin les al·legacions a l'organisme electoral i encara que la mesa hagi acordat tramitar recurs al Tribunal Suprem. El soroll que hi pugui haver en els pròxims dies no evitarà la retirada de l'escó. Fa temps que les cartes estan marcades. Ho saben Junts, ERC i el conjunt de grups parlamentaris, per molt que els discursos públics s'empeltin d'altres interessos.

A Borràs, però, li serveix qualsevol element de distorsió -com la manera en què va transcendir la decisió de la JEC- per propugnar que la seva causa està revestida d'una persecució política que equipara a la repressió, que a Catalunya està associada als fets del 2017. Tanmateix, la naturalesa de la causa no té vincle aparent amb l'1 d'octubre i els moments àlgids del procés. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) la va condemnar a quatre anys i mig de presó i tretze d'inhabilitació per falsedat documental i prevaricació -delicte inclòs en el catàleg de corrupció- per la seva gestió a la Institució de les Lletres Catalanes. I és, precisament, la mateixa naturalesa de la causa el que va fer que veus del seu partit demanessin a Borràs que s'apartés abans que el Parlament la suspengués com a presidenta, veus que li van tornar a reclamar que dimitís quan el TSJC va dictar sentència, cap de tan contundent com la de Magda Oranich

El cas Borràs té moltes derivades, que emergeixen quan es grata més enllà dels missatges prefabricats. La primera té a veure amb la pugna política que s'escenificarà amb el seu relleu, que difícilment es produirà abans de les eleccions. Junts voldrà erosionar la figura de Vergés -una dirigent que mai s'ha acabat de desprendre de la incomoditat de la cadira assumida-, ERC evidenciarà que la ruptura del Govern no la compromet en el repartiment de càrrecs pactat per la investidura de Pere Aragonès i el PSC, que aquesta setmana ha vist frustrada la seva reforma del reglament del Parlament per expulsar Borràs, intentarà treure rèdit de les invectives entre independentistes mentre madura pactes postelectorals, també amb Junts. No hi ha certeses encara que el partit de Borràs vulgui enfilar el camí de promocionar Marta Madrenas o Anna Erra -alcaldesses sortints- a la presidència del Parlament. 

Però, segurament, les derivades més sucoses de l'episodi definitiu del cas no són a la cambra, on l'entrada de nous diputats -pertocaria a Antonia Castellà- també serà analitzada per determinar afinitats, sinó que tenen a veure amb els equilibris al partit. A la presidenta de Junts li quedarà un últim espai de notorietat -el càrrec orgànic a la formació, que no serà analitzat fins que hi hagi sentència ferma-, en un moment en què la formació busca un nou impuls amb el sector convergent al mascaró de proa. Xavier Trias sintetitza les aspiracions de l'ala més pragmàtica del partit, que voldria aprofitar un bon resultat electoral a les municipals, començant per Barcelona, per reorientar la formació. I els afins a Borràs busquen acords per no perdre poder intern mentre una part de la militància veu amb neguit l'acostament que es pugui produir al PSC després del 28-M, com explicàvem aquest dijous.   
  
El compte enrere de Borràs al Parlament està sincronitzat amb el de les municipals. Queda una setmana per a l'inici de la campanya. Fins ara, Trias ha amagat les sigles de Junts mentre el seu equip intenta que no cometi relliscades com la del "senyor dels 3.000 euros" que veu com el sou se li fa curt. Ara el que falta saber és si la presidenta del partit també voldrà congelar fins a finals de mes, pel bé de l'alcaldable de Barcelona, el martirologi públic per la resolució de la JEC.   
 

Avui no et perdis

»Relleu, calendari i pensió: què passarà ara amb Laura Borràs al Parlament?; per Carme Rocamora i Oriol March.

»Els pactes postelectorals agiten Junts a Barcelona abans de la campanya; per Oriol March.

» Entrevista a Jaume Collboni: «Barcelona ha arribat al límit de la seva càrrega turística»; per Ferran Casas i Bernat Surroca.

» L'Entrevista «Random»: Jaume Collboni, un candidat 2x1: amic del clima... i també dels negocis; per Ferran Casas i Bernat Surroca.

» Pòdcast «Snooker»: Episodi 1. La resurrecció de Convergència.

» La veu de Nació: «Sorpresa: la política no és avorrida»; per Oriol March.

» Opinió: «Utopies i generacions»; per Francesc-Marc Álvaro.

» Accedeix a NacióPolis, la major base de dades interactiva de les municipals; per Roger Tugas Vilardell.

» El Govern repetirà totes les proves externalitzades pel caos a les oposicions i indemnitzarà els afectats.

» La factura dels busos per suplir l'R2 al mes de maig pujarà 85.000 euros; per Lluís Girona.

» L'R2 pot trigar quatre mesos a recuperar la plena normalitat; per Lluís Girona.

» El Parlament salva la unitat per la sequera a les portes de les municipals; per Carme Rocamora.

» La fuita principal de l'abandonament escolar és 4t d'ESO, un trasbals accentuat a Catalunya; per David Cobo.

» Tiroteig al barri del Guinardó de Barcelona.

» Secció Garlem!: «Plou poc...»; per Míriam Martín Lloret.

» L'estiu i els 30 graus s'instal·len a Catalunya: el temps que ens espera aquest divendres.
 

 El passadís

Jaume Collboni, entrevistat aquest dijous a Nació sense defugir l'etiqueta de candidat business friendly, comptarà amb el suport permanent de Pedro Sánchez en campanya. Aquest dijous va compartir míting amb el president espanyol al Fòrum. Sánchez, que aquests dies es multiplica per impulsar els candidats socialistes arreu de l'Estat, va arribar 45 minuts tard a la cita perquè s'havia entretingut en una visita prèvia a la Fundació Josep Carreras, acompanyat del ministre de Cultura, Miquel Iceta. L'alcaldessa de Sant Adrià de Besòs, Filo Cañete, el va disculpar amb una frase carregada de complicitat: "Lo bueno se hace esperar". Cañete va fer tota la seva intervenció en castellà, fins al punt que va anomenar la seva pròpia ciutat San Adrián. És normal, doncs, que Sánchez presentés Collboni al míting com el seu ambaixador a Barcelona. El PSC i el PSOE, més units que mai i amb bones perspectives electorals. Això és almenys el que repeteixen els socialistes. 

Vist i llegit

Vivim un autèntic boom del pòdcast. Els diaris s'han sumat a la moda del format i també en fan les ràdios, el mitjà que millor domina la tecnologia de la sonorització. Hi ha productes periodístics que han aconseguit un públic fidel per la via de l'enginy i la periodicitat i, d'altres, que són obres artesanals d'una sola entrega. És el cas d'El silenci de la Rambla, obra de Nil Marbà i Pablo Sánchez, guardonat dimecres a la gala dels premis Ondas feta a Màlaga com el millor pòdcast de l'Estat en llengua cooficial. La feina periodística que els dos companys van fer a Ser Catalunya en el cinquè aniversari dels atemptats de Barcelona i Cambrils de l'estiu del 2017 és exquisida. Si podeu, recupereu-lo.   

 El nom propi

Marta Pascal és la protagonista convidada de la primera entrega d'Snooker, el pòdcast de política de Nació, que dirigeix Ferran Casas amb el suport de la redacció del diari. El primer episodi, estrenat aquest dijous -una setmana abans de l'inici de la campanya de les eleccions municipals-, analitza si s'està produint el retorn a l'escena política de l'essència de Convergència. En la seva intervenció al programa, Pascal sosté que "qui va voler enterrar CDC ara no té credibilitat per fer-la tornar". Un tir amb bala. Sap de què parla, va capitanejar des de primera línia la refundació convergent i coneixia Convergència al detall.   

 Els imperdibles

Encara som en la ressaca de Sant Jordi -només cal veure el desori en el llistat de llibres més venuts- i, per tant, hi ha marge per recomanar títols que volíem que ens regalessin i ens han regalat. La proposta d'aquesta setmana ésLa noche de la pistola, les memòries del periodista David Carr, publicades en castellà el 2017 però que no han perdut atractiu narratiu cinc anys després. Una de les firmes més brillants de The New York Times va investigar la seva vida com si es tractés d'un llarg reportatge periodístic, en una de les obres de culte de l'ofici. Carr hi relata de manera salvatge com va sortir del món de les drogues, com va recuperar la custòdia de les seves filles i com va escalar fins al cim del periodisme després de sortir de la misèria. Gaudiu-ne. Bon cap de setmana!

 
Joan Serra Carné
redactor en cap de NacióDigital

Vols rebre els butlletins de Nació cada matí al teu correu electrònic?