Laura Borràs, la musa sense escó del «no surrender» que aspira a pilotar el seu relleu

Són dies complicats per a Laura Borràs. La líder de Junts ja sap -com era previsible- que la Junta Electoral Central (JEC) l'ha desposseït de l'escó arran de la condemna per corrupció, i ja no hi ha cap recorregut més al Parlament després d'una pugna més simbòlica que eficaç per preservar la seva acta. Aquest dijous la cambra l'ha suspès i ja ha posat en marxa el seu relleu, que s'abordarà la setmana vinent en un ple extraordinari. Però qui el decidirà? Un debat, com tots els que hi ha hagut a Junts, que està minat pels equilibris interns i les mirades de reüll entre sectors. Diverses fonts consultades per Nació insisteixen que Borràs aspira a "pilotar" el procediment, tot i que són diverses les veus que ja projecten com a favorita Anna Erra, diputada i alcaldessa de Vic, per assumir el lideratge a la cambra. Erra és propera a Jordi Turull, secretari general, i se l'enquadra en el segment pragmàtic del partit. Aurora Madaula, membre de la mesa i de la cúria de Borràs, es va autodescartar públicament fa unes setmanes.

La partida té més elements i ara començaran les negociacions i els pactes, que estaran entrellaçats amb les converses per als ajuntaments i també de cara a les eleccions espanyoles del 23 de juliol. Abans, el Parlament farà córrer la llista de Junts. Qui ha d'entrar és Antoni Castellà, líder de Demòcrates de Catalunya, que es va presentar amb Junts a les eleccions i ja té una diputada, Maria Assumpció Laïlla, que al seu torn forma part de la llista de Xavier Trias a l'Ajuntament de Barcelona i que ja s'ha assegurat el seu lloc de regidora. Per què és important aquest detall? Trias ha guanyat i previsiblement podrà governar, i Laïlla formarà part de l'executiu municipal, i això comportaria la seva renúncia al Parlament. Una circumstància que es podria produir, també, en els casos de Josep Rius i Ramon Tremosa, diputats i integrants de l'equip de Trias.

Si pleguen tots tres, està garantit que entri com a diputat David Torrents, secretari d'organització de Junts i de l'estricta confiança de Borràs, que ha quedat fora de l'Ajuntament de Badalona. La líder del partit veu amb bons ulls que Torrents entri a formar part de la cambra. El relleu de la presidenta, en tot cas, suposa un punt afegit de "soroll" -així ho defineixen diverses veus consultades- a les portes de les municipals. "I això afegeix risc", manté un dels implicats. "No ens podem passar dues setmanes debatent en públic què hem de fer", afegeix el mateix dirigent. És coneguda, a banda, la distància existent entre Borràs i Trias, que aspira a tenir la menor quantitat de problemes per intentar l'assalt a l'alcaldia. En un esmorzar informatiu celebrat aquest dijous a Barcelona va assenyalar que "no compartia" la decisió de la JEC, però va evitar situar la líder de Junts com una represaliada. Es va limitar a dir que ella s'hi "sent". El seu protagonisme en la campanya barcelonina serà més aviat limitat.
 

Una trajectòria esberlada

Del somriure exhibit en la concentració de suport prèvia al judci -plena de fidels que l'acompanyen sempre- no n'hi havia cap rastre uns dies abans, quan va ser informada que l'altre acusat, Isaías Herrero, estava ultimant un pacte amb la Fiscalia a canvi d'inculpar-la. Borràs sabia que tard o d'hora arribaria el moment d'asseure's al banc dels acusats -en tots aquests anys que fa que dura el procediment no han faltat veus del seu entorn, també jurídic, que li recomanaven tenir un perfil baix per evitar el judici-, però això no ha evitat que continués amb determinació granítica una carrera política fulgurant. El 2017 va fer el pas com a número cinc de la llista de Junts per Catalunya per petició expressa de Carles Puigdemont, però la vida pública no li era aliena: Artur Mas i Ferran Mascarell la van proposar com a directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) -la gestió al capdavant de l'entitat és el que es va jutjar al TSJC- mesos després d'un discurs a la Fundació CatDem, de CDC, que els va seduir.

El mes d'abril del 2017, quan Puigdemont i Oriol Junqueras van pactar un compromís amb el referèndum per esvair dubtes sobre l'1-O, va ser escollida -prèvia trucada de Josep Rius, en aquell moment cap de gabinet de l'expresident- per llegir des del Pati dels Tarongers el document acordat. Quan, des d'una habitació d'un hotel de Brussel·les i amb l'ajuda de Rius, Elsa Artadi i Jaume Clotet -i l'assistència d'Agustí Colomines- Puigdemont va dissenyar la primera llista de Junts, el nom de Borràs va ser un dels primers en sortir. Protagonista en campanya com a veu dels independents, la seva figura va començar a anar en ascens. Asseguda a última fila de l'autobús que portava el grup parlamentari de l'aeroport de Brussel·les a les reunions amb Puigdemont, va travar amistat amb Josep Costa, Francesc de Dalmases -figura inseparable, sense la qual no s'entendria la seva trajectòria- i Quim Torra. Ningú, en aquell moment, hauria dit que Torra es convertiria en el successor de líder a l'exili al Palau de la Generalitat. Tampoc que el futur de Borràs acabaria sent el mateix que el de l'expresident, també desposseït de l'escó.
 

D'aquella última fila en va néixer la war room del nou president, que va convertir-la en consellera de Cultura. En aquella negociació amb ERC, per cert, Junts va pressionar per tenir aquest departament i va prioritzar-lo per davant d'Educació perquè ja es tenia en ment situar Borràs al capdavant de les polítiques culturals. La desimboltura davant dels mitjans va cridar l'atenció de Jordi Sànchez, que seguint-la per televisió des de la presó li va veure un tel especial. Fins al punt que li va plantejar fer tàndem quan van arribar les eleccions espanyoles, en les quals Junts va treure set escons, menys de la meitat que els quinze de Junqueras. Abans de les eleccions va arribar la primera topada entre Borràs -que va deixar a contracor la conselleria de Cultura- i Sànchez perquè ella volia situar Dalmases en un lloc més destacat a la llista per anar a Madrid. En la repetició electoral, l'ara presidenta de Junts va millorar un escó els resultats -en va obtenir vuit- i, de manera tàcita, va quedar ungida com a probable candidata a la Generalitat.

Jordi Sànchez la va promoure com a candidata a Madrid, però ràpidament s'hi va enfrontar: ella volia situar Francesc de Dalmases més destacat a la llista

En aquell moment, això sí, ja pesava sobre seu la causa de la ILC, que des del primer moment va vincular a un cas de repressió contra l'independentisme. Els qui han presenciat en directe els arguments de Borràs per defensar-se retraten monòlegs de pràcticament dues hores assenyalant les "contradiccions" de la instrucció i les "irregularitats" de la investigació, en la qual han participat els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Civil. Dels correus presumptament incriminatoris que formen part de la causa -per desacreditar-los, la defensa liderada per Gonzalo Boye va contractar com a pèrit Emilio Hellín, ultradretà i assassí d'una militant socialista el 1980-, Borràs n'ha volgut parlar més aviat poc, o gens. Cada pregunta sobre la qüestió l'incomoda, fins al punt de fer servir amb més o menys traça el recurs retòric de regirar-se contra el periodista en qüestió i situar-lo com si estigués suplantant la tasca de la Fiscalia.

Exactament això és el que va passar al FAQS del 9 de juliol, quan la col·laboradora Carla Turró va preguntar sobre la qüestió. El disgust de l'equip de la presidenta el va pagar la subdirectora del programa, a qui Dalmases va intimidar en una sala en la qual hi havia Borràs i dos membres de la seva guàrdia pretoriana, Pep Elias i Salvador Esteve, que l'acompanyen a tot arreu. L'episodi va ser certificat per Magda Oranich, encarregada d'elaborar l'expedient sobre el cas des de la comissió de garanties de Junts. Les pressions van ser "desaforades" perquè Dalmases en sortís beneficiat, segons remarquen diverses fonts consultades per Nació. Pressions en directe -es va reunir amb tots els membres de l'organisme- i també telefòniques, com Oranich va fer públic en diverses entrevistes. "Una manera de fer que la defineix", sosté un membre de la direcció. El vicepresident de Junts, però, va acabar dimitint mogut per la pressió.
 

Aquell juliol va ser especialment intens per a Borràs. Quan es va tancar la instrucció del cas de la ILC es va activar -cortesia d'ERC, el PSC i la CUP- l'article 25.4, que la desposseïa de les funcions de presidenta del Parlament, càrrec al qual va accedir el 2021 després de renunciar a entrar al Govern amb ERC per convertir-se en un contrapoder des de la Ciutadella. Dirigents de Junts, entre els quals l'exconseller Jaume Giró, li havien demanat un pas al costat per preparar la defensa i permetre que el partit -a través d'una altra persona- ocupés la presidència de la cambra a ple rendiment -el nom d'Anna Erra, alcaldessa de Vic, va estar damunt la taula-, però ella s'hi va negar. Jordi Turull, com a secretari general, va mantenir un perfil baix per preservar la unitat interna, i públicament li va fer costat. El cas Dalmases va tensar la relació entre tots dos, fins al punt que Borràs va verbalitzar, en el marc d'una executiva, que el pacte d'unitat rubricat camí del congrés d'Argelers s'havia "trencat". La presidenta no perdonava que membres de la direcció alineats amb el sector més pragmàtic la qüestionessin pel seu escuder.

Al congrés d'Argelers s'hi va arribar amb l'adeu de Puigdemont a la presidència de Junts, plaça que Borràs aspirava a ocupar sempre i quan s'hi associessin competències executives. Quina relació ha tingut el líder a l'exili amb la presidenta del partit? "No sempre és bona", sostenen diversos dirigents consultats. Ho ha pogut semblar -tots dos van defensar la sortida del Govern de la mateixa manera que van posicionar-se a favor de no entrar-hi després de les eleccions del 14-F, tot i que ell optava per investir Pere Aragonès i passar a l'oposició mentre que ella no veia amb mals ulls repetir eleccions-, però les coincidències han estat més tàctiques que estratègiques. Borràs sempre ha tingut vida i ambicions pròpies, qualitats que han fet arrufar més d'un nas a la presó i a l'exili, on s'ha criticat el seu "personalisme". "O exhibicionisme", com reflexiona un dirigent amb qui va compartir grup parlamentari i que és molt crític amb ella.

Després de les eleccions del 14-F va defensar no investir Aragonès i, si calia, anar a noves eleccions; la decisió d'anar a presidir el Parlament va comportar la creació d'un contrapoder, tant a Junts com contra ERC, des de la Ciutadella

Aquest "exhibicionisme" es refereix a l'ús de les xarxes socials -la política de likes a Twitter és indicativa sobre què pensa dels adversaris i també de periodistes, col·lectiu al qual des del seu entorn no és precisament estrany criticar-, que gestiona personalment. El caràcter de Borràs genera adhesions incondicionals -només cal una ullada a Twitter per veure els perfils que s'han posat fotografies seves per fer-li costat- però també reticències destacades. Fins al punt que, en privat, no falten veus que donen per fer que la condemna servirà per "superar-la" com a referent dins de Junts. L'experiència confirma, però, que una sentència adversa no ha estat el final definitiu de la seva carrera, perquè estatutàriament no haurà ni de deixar la presidència en tractar-se -en funció del que argumenta el seu entorn- d'un cas de lawfare.
 

Borràs, en tot cas, disposa d'un talent que no sempre existeix en la classe política: la proximitat treballada amb els seguidors, que en aquest cas són més aviat fans. No té mai un no per a una fotografia, abraça, toca, somriu, s'interessa per allò que li diuen. Si un dissabte ha de fer centenars de quilòmetres per no saltar-se cap compromís, ho fa. Són els elements que l'han convertida en la musa del no surrender, l'independentisme més irredempt atret per la retòrica de Borràs encara que -Pau Juvillà, desposseït del seu escó amb ella com a presidenta del Parlament, n'és testimoni- els fets no sempre hagin acompanyat les paraules. Hàbil, agraciada amb la tenacitat de qui té ambicions i objectius per complir encara que comporti costos i disgustos, el seu futur és a les mans dels jutges. Sempre li quedarà Twitter, on el 2021 -encara hi ha qui té viu el record de la decepció per ser tercera- va semblar que guanyaria les eleccions. Sabrà adaptar-se a l'escenari fora del Parlament? Segur que no serà senzill.