03
de maig
del
2023
El marcador comença a córrer -ara sí- de cara a les eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona. Les 13 cambres catalanes viuran un procés electoral el setembre vinent, però serà la de Barcelona la que escenificarà un pols més intens pel poder. Aquest dimarts, el Govern ha aprovat el decret que regula el règim electoral i en breu es publicarà la convocatòria. Fa uns dies, ja es va fer públic quina seria l'empresa que gestionarà el vot electrònic, Minsait, una filial d'Indra.
En aquests moments, la situació sembla polaritzada entorn l'actual equip governant de la institució, sorgit el 2019 de la candidatura independentista Eines de País, i la candidatura que està conformant l'empresari Josep Santacreu, que ha trobat coixí en sectors empresarials crítics amb l'actual rumb de la Cambra. Una figura emblemàtica que jugarà un paper important en la batalla serà l'empresari Joan Canadell, expresident de la Cambra el 2019 i avui diputat de Junts. Segons ha pogut saber Nació, Canadell s'abocarà a la campanya com a candidat al ple, però sense postular-se a la presidència.
Els noms de l'actual presidenta, Mònica Roca, i del vicepresident Toni Fitó continuen sent els més probables candidats per dirigir la institució si la seva candidatura obté la majoria de ls 52 vocalies elegibles -de les 60 que formen el ple-. És clar que abans han de ser elegits en els seus respectius epígrafs sectorials. Per això són reticents a presentar públicament cap nom com a presidenciable.
Canadell serà un actiu de la candidatura independentista i està del tot abocat al que seran les grans línies del discurs que faran, que parteix de la convicció que una majoria clara de les pimes del país són independentistes. Aquests dies el mateix Canadell ho ha repetit: si ells són els únics clarament independentistes en aquestes eleccions, les guanyaran. Les urnes diran si la percepció és exacta.
De fet, el diputat sempre ha volgut deixar clar que en el seu moment, quan va passar a formar part de la llista de Junts al Parlament, va decidir abandonar la presidència de la Cambra per preservar la màxima neutralitat de la institució, però que amb la llei a la ma les dues responsabilitats eren compatibles. Aquests dies ho torna a repetir per explicar que pensa participar activament com a candidat cameral, però que descarta aspirar a la presidència.
De moment, des de l'entorn del que va ser Eines de País ja preparen l'ofensiva enfront l'opció de Josep Santacreu. Recorden que el fins ara màxim directiu de DKV va abandonar l'entitat d'empresaris catalanistes FemCat just pocs dies després del referèndum de l'1-O. Poc abans, DKV va decidir que es desvincularia de tota entitat que en aquell moment adoptés posicions polítiques molt concretes...
El decret del Govern especifica que no hi haurà vot delegat a les Cambres, un mecanisme que sempre ha facilitat la posició dels qui exercien la direcció de les entitats. Però en realitat aquest no és un fet nou, ja que en les eleccions del 2019 el vot delegat ja no es va utilitzar. La participació, presencial o digital, serà l'únic termòmetre de les eleccions.
En aquests moments, la situació sembla polaritzada entorn l'actual equip governant de la institució, sorgit el 2019 de la candidatura independentista Eines de País, i la candidatura que està conformant l'empresari Josep Santacreu, que ha trobat coixí en sectors empresarials crítics amb l'actual rumb de la Cambra. Una figura emblemàtica que jugarà un paper important en la batalla serà l'empresari Joan Canadell, expresident de la Cambra el 2019 i avui diputat de Junts. Segons ha pogut saber Nació, Canadell s'abocarà a la campanya com a candidat al ple, però sense postular-se a la presidència.
Els noms de l'actual presidenta, Mònica Roca, i del vicepresident Toni Fitó continuen sent els més probables candidats per dirigir la institució si la seva candidatura obté la majoria de ls 52 vocalies elegibles -de les 60 que formen el ple-. És clar que abans han de ser elegits en els seus respectius epígrafs sectorials. Per això són reticents a presentar públicament cap nom com a presidenciable.
Canadell serà un actiu de la candidatura independentista i està del tot abocat al que seran les grans línies del discurs que faran, que parteix de la convicció que una majoria clara de les pimes del país són independentistes. Aquests dies el mateix Canadell ho ha repetit: si ells són els únics clarament independentistes en aquestes eleccions, les guanyaran. Les urnes diran si la percepció és exacta.
De fet, el diputat sempre ha volgut deixar clar que en el seu moment, quan va passar a formar part de la llista de Junts al Parlament, va decidir abandonar la presidència de la Cambra per preservar la màxima neutralitat de la institució, però que amb la llei a la ma les dues responsabilitats eren compatibles. Aquests dies ho torna a repetir per explicar que pensa participar activament com a candidat cameral, però que descarta aspirar a la presidència.
De moment, des de l'entorn del que va ser Eines de País ja preparen l'ofensiva enfront l'opció de Josep Santacreu. Recorden que el fins ara màxim directiu de DKV va abandonar l'entitat d'empresaris catalanistes FemCat just pocs dies després del referèndum de l'1-O. Poc abans, DKV va decidir que es desvincularia de tota entitat que en aquell moment adoptés posicions polítiques molt concretes...
El decret del Govern especifica que no hi haurà vot delegat a les Cambres, un mecanisme que sempre ha facilitat la posició dels qui exercien la direcció de les entitats. Però en realitat aquest no és un fet nou, ja que en les eleccions del 2019 el vot delegat ja no es va utilitzar. La participació, presencial o digital, serà l'únic termòmetre de les eleccions.