02
de maig
del
2023
Actualitzat
a les
14:44h
La licitació pública d'obres del primer trimestre del 2023 a Catalunya ha augmentat un 15% respecte al mateix període de 2022, assolint els 625,9 milions d’euros, tot i caure un 62,3% respecte al quart trimestre de 2022, quan va ser de 1.661,2 milions d'euros. És una de les dades presentades aquest dimarts per la Cambra de Contractistes de Catalunya, presidida per Lluís Moreno. Per administracions, l'Administració local és la més activa, amb el 55,9% de la licitació trimestral, amb 349,8 milions d'euros. El que vol dir que ha disminuït un 12% respecte al 2022, sent l'única dels tres nivells d’administració que ha licitat menys que l'any anterior. La Cambra de Contractistes ho atribueix a la fi del cicle electoral, que sol generar un increment en les licitacions públiques. De fet, ja va assenyalar la proximitat del cicle electoral per explicar l'increment de licitacions de finals del 2022.
La licitació d'obra pública sol comparar-se amb el mateix trimestre de cada any, ja que el darrer sols er sempre el més intens. Les obres licitades de més volum del món local han estat la reforma integral del mercat de l'Abaceria central de Barcelona, per import de 21,9 milions, la rehabilitació integral de la zona de restaurants del Moll del Gregal al Port Olímpic i la nova connexió platja-port, de 20,8 milions d’euros, i el contracte d'obres per a l'execució del projecte de nova residència assistida i centre de dia per a la gent gran del Prat de Llobregat, de 14,2 milions d'euros per part de l'ajuntament pratenc.
Fons europeus per a escoles
Pel que fa a obres de la Generalitat, la licitació trimestral ha augmentat un 88% respecte el primer trimestre de l'any 2022, amb un import total de 147,1 milions, el 23,5% del total licitat el trimestre. La principal licitació han estat les obres d'urbanització de la Fase 1 A del Logis Montblanc, per un import de 9,8 milions d'euros i licitat per CIMALSA. També ha estat rellevant la licitació del Departament d'Educació de 151 obres/lots per valor total de 26,7 milions d'euros. El 87% d'aquesta licitació està vinculada als fons Next Generation i té a veure amb obra de substitució de fusteries, proteccions solars de façana i millores energètiques a diferents centres educatius de Catalunya.Finalment, l'import licitat per l'Administració de l'Estat (AGE) ha sumat 129 milions d'euros, amb un increment del 91% respecte al primer trimestre de l'any anterior, suposant el 20,6% del total licitat enguany. Les dues de major import han estat per a l'obra licitada per Adif, per import de 22,2 milions d’euros, per a l'esmena de filtracions en l'edifici de viatgers i en la caverna ferroviària de l'estació de Barcelona Sants. La segona és la licitada per l'Autoritat Portuària de Barcelona, per import de 22,1 milions d’euros, per dur a terme la terminal ferroviària intermodal Port Centre de Guadalajara Marchamalo del Port de Tarragona.
Si s'analitza per administracions, la local ha licitat el 60,6%; la Generalitat, el 24,4%, i l'Estat el 15% de la licitació d'aquest trimestre. En total, tant l'administració estatal com la Generalitat han augmentat significativament la seva licitació, concretament en 80 milions i 114 milions d'euros respectivament en comparació amb el 2022. L'administració local ha disminuït la seva licitació en serveis, un 9% menys que el primer trimestre de l’any anterior.
Lluís Moreno, president de la Cambra de Contractistes, ha subratllat el "difícil context" que pateix el sector de la construcció, marcat per la forta volatilitat de preus dels materials i dels costos de l'energia. Ha assenyalat que la reactivació econòmica de la Xina, després de donar per finalitzada les polítiques de Covid 0, podria tibar la demanda de materials de la construcció, com ara l'acer, el coure i l'alumini, fent augmentar els preus. Els increments dels tipus d’interès incrementaran els costos financers de les inversions i poden suposar un fre a la compravenda d'habitatge i a les obres d'edificació.
L'impacte de la inestabilitat en els preus
Un context que genera que moltes licitacions quedin desertes davant la inestabilitat en els preus i la falta de mecanismes que els adaptin a la realitat. La xifra d'obres oficialment desertes a Catalunya durant els anys 2021, 2022 i primer trimestre del 2023 ascendeix a 738 obres, per un import total de 220,4 milions d'euros. La Cambra de Contractistes ha tornat a reclamar que les administracions públiques incloguin mecanismes d'adaptació dels preus a la realitat del mercat, de forma ràpida i àgil, en totes les obres que surtin a concurs. L'entitat destaca igualment que la manca d'adaptació dels preus a la realitat del mercat ha fet caure la concurrència. Durant el 2022, en el 40% de les licitacions només s'han presentat un o dos licitadors, quan en anys anteriors aquest percentatge va ser del 24%.La Cambra ha alertat de la situació financera de les empreses i reclama "la màxima eficiència en la gestió dels fons europeus". En aquest trimestre, 217 licitacions d'obres han estat vinculades als Next Generation. La licitació vinculada a aquests fons ha augmentat notablement respecte al trimestre anterior (un 48,5% més) i suposa el 28,8% de la licitació trimestral, assolint els 180 milions d'euros. Tot i aquest augment trimestral, les xifres en volum encara estan per sota de les licitacions amb fons europeus del segon i tercer trimestre de l'any anterior, quan es van licitar 273,7 i 230,5 milions d'euros respectivament.
La Cambra de Contractistes demana actualitzar les licitacions d’acord amb els preus de mercat, agilitar el mecanisme de revisió de preus i una major celeritat en la gestió dels fons europeus, fomentant les col·laboracions público-privades. També demana inversions reals recurrents, per valor del 2,2% del PIB català, tot recordant que la mitjana de licitacions anuals dels darrers deu anys és tan sols del 0,67% del PIB.