Sirera defensa el seu «liberalisme no a ultrança» davant la Taula del Tercer Sector

L'alcaldable del PP assegura que encara hi ha marge per construir a la Sagrera i la Marina -"fins a 50.000 nous habitatges"- i que "no es pot donar l'esquena a la realitat dels sense papers"

Daniel Sirera, entre Francina Alsina i Roger Civit.
Daniel Sirera, entre Francina Alsina i Roger Civit. | Taula Tercer Sector
02 de maig del 2023
Actualitzat a les 12:00h

La Taula d'Entitats del Tercer Sector Socialde Catalunya -que agrupa 35 federacions i grans organitzacions que representen 3.000 entitats socials que treballen per la cohesió social- va traslladar fa uns setmanes als partits polítics les seves propostes de cara a les eleccions municipals del 28 de maig. Aquest dimarts li ha tocat a l'alcaldable del PP, Daniel Sirera, entomar les reivindicacions del sector, expressades per Francina Alsina, la presidenta de la Taula, i Roger Civit, que han esmentat com a principals aspectes l'acollida als immigrants, la igualtat de gènere i les polítiques actives per trobar feina.

Sirera s'ha proclamat com a "liberal no a ultrança" i ha enumerat els tres pilars del seu programa en l'àmbit social: crear llocs de treball, generar oportunitats i preservar l'estat del benestar. Sirera ha advocat perquè "el que pugui fer la societat no ho ha de fer l'administració". L'alcaldable del PP ha anat amb cura a l'hora de tractar el tema de la immigració, evitant mostrar una posició de duresa. "Hem de veure què fem amb tota la gent que ve sense papers", ha dit, admetent que "no es pot donar l'esquena a aquesta realitat". El candidat conservador ha volgut desmarcar-se "del bonisme i de les polítiques d'odi". Unes polítiques d'odi, ha assegurat, que el PP "no ha fet mai".

Daniel Sirera ha explicat que va visitar l'església de Santa Anna fa unes setmanes per conèixer la feina que fa amb gent acollida i ha assenyalat que "hi ha un problema", tot donant les culpes a l'Ajuntament per no donar prou suport a les xarxes associatives. Ha escombrat cap a casa quan ha acusat els "règims d'esquerres molt bèsties" d'Amèrica Llatina que hagin provocat que molta gent vingui des d'aquells països a Europa.  
Sobre el tema de la igualtat de gènere, el candidat del PP ha esmentat el cas de les dones sense llar, un problema que considera que no està afrontant l'Ajuntament, i que és encara més greu que el dels homes que viuen al carrer: "Hem de treure tothom del carrer, però primer a les dones".

A preguntes de representants de diverses entitats sectorials, el candidat del PP ha defensat bonificar fiscalment a empreses que contractin persones amb autisme, que s'engeguin plans per afrontar el bullying escolar, ha defensat l'empadronament per a tots els qui viuen a Barcelona perquè és una obligació "legal i moral". Sense l'empadronament no hi ha accés als serveis socials i Sirera ha recordat que a Barcelona hi ha unes 5.000 persones sense llar i 1.400 que viuen al carrer. Això sí, ha fet una excepció: no empadronar als qui ocupen habitatges que no són seus. Sobre ocupació de persones amb dificultats, Sirera ha afirmat que s'ha de donar "una volta" al servei d'ocupació municipal, tot i que aquí sí que ha sortit el liberal econòmic, mostrant recança al fet que hagi de ser l'administració municipal qui creï llocs de treball. "L'administració ha de formar la gent amb dificultats perquè puguin obrir-se pas", ha dit. 


50.000 nous habitatges

Sobre el tema de l'habitatge, Sirera ha assegurat que els barris de la Sagrera i la Marina de Zona Franca encara s'hi poden fer habitatges, fins a prop d'uns 50.000. Ha proposat que l'Ajuntament cedeixi sol perquè els promotors puguin construir-hi. També ha proposat una ajuda per accedir a joves que busquen un primer habitatge, sigui assumint un 20% de la hipoteca, com una mena de préstec que fa l'Ajuntament o, en casos de lloguer, que l'Ajuntament pugui assumir la fiança del primer mes, a retornar. 

Ha assegurat que és contrari a que el propietari hagi de fer la política social que ha de fer l'Ajuntament i ha proposat que en cas que una família no pugui assumir un lloguer, és millor que l'Ajuntament pagui una part del lloguer al propietari que no pas que hagi d'assumir el cost de dur aquestes persones a una pensió o un hotel a fora de Barcelona, com es fa en molts casos.   

La Taula va elaborar el document El repte de la reconstrucció social. Resposta des dels municipis, on es reclamen mesures com garantir l'empadronament de totes les persones, facilitar l'acollida a persones refugiades, sol·licitants d'asil i nouvingudes per motius polítics, de conflicte bèl·lic, pobresa o crisi climàtica, estendre la creació d'oficines antidesnonament i aprovar protocols municipals que garanteixin el reallotjament temporal immediat limitat en el temps, ampliar el parc d'habitatges de lloguer assequible i aplicar el Pla Sectorial Territorial perquè, com a mínim, un 15% del parc d’habitatge públic sigui social en els pròxims 10 anys (actualment, el parc d'habitatge social a Catalunya no arriba al 2%). També demana "seguir l'exemple de la ciutat de Barcelona de destinar un 30% de les noves promocions i grans rehabilitacions a pisos protegits".