28
d'abril
del
2023
Actualitzat
el
02
de maig
a les
9:31h
La Sareb s'ha convertit en la nineta dels ulls dels grans anuncis polítics arreu de l'Estat, les últimes setmanes, pel que fa a l'habitatge. Aquesta societat, que parteix del rescat públic a la banca privada per gestionar els pisos que es van fer incòmodes de gestionar arran de la crisi financera, té milers d'habitatges encara sense un futur clar. Una situació que impacta directament en les famílies que hi viuen, o que no tenen accés a l'habitatge. Això es va voler resoldre inicialment a Barcelona amb un pacte pioner l'any 2015, que prometia la cessió de 200 pisos de la Sareb a l'Ajuntament perquè s'hi fes lloguer social. El pacte acabava aquest any i deixava pendent d'aclarir el futur d'aquests pisos. Segons ha pogut saber Nació, però, el govern municipal ja té enllestit un nou acord amb l'anomenat banc dolent per renovar durant vuit anys més aquest compromís. I en aquest paquet d'habitatges, a més, s'inclou la incorporació d'un edifici ocupat amb una història particular: el bloc La Bordeta.
Les claus d'aquest nou conveni entre el consistori i la Sareb són, d'una banda, que es renoven els lloguers assequibles dels pisos on ja s'havia intervingut, i que es regularitza la situació de les 12 famílies amb cinc menors d'edat que habiten el bloc La Bordeta, a més de formalitzar també un acord pels baixos on es fan activitats veïnals i comunitàries. En conjunt, el pla contempla arribar a un total de 200 pisos amb aquesta fórmula, si bé això ja es preveia en els vuit primers anys de l'acord i, de moment, la Sareb només ha cedit 150 pisos al consistori. El conveni, argumenten des de la regidoria d'Habitatge, "encara té marge" fins complir el pacte inicial.
L'Ajuntament identifica l'edifici que se suma al pla de lloguer social amb la Sareb com "un símbol pels moviments socials en defensa del dret a l'habitatge". I és que està ocupat per famílies en situació de vulnerabilitat social acreditada des del 2015, quan la PAH va irrompre en la finca que es va començar a construir l'any 2006 i que mai va arribar a tenir inquilins formals. Des de llavors, especialment a través del Grup d'Habitatge de Sants, el bloc ha quedat habitat de manera ininterrompuda, si bé fins ara tenien a sobre l'ombra d'un possible desnonament.
"Hem recuperat la funció social d'un bloc que feia set anys que estava buit, tapiat i oblidat per les diferents administracions", expressa un comunicat del veïnat de l'entorn del bloc La Bordeta, ubicat a Hostafrancs, en referència al moment en què van passar a ocupar l'edifici. Ara ja fa anys que ha servit d'aixopluc per a famílies sense alternativa habitacional o per activitats d'ús social, com el magatzem de la xarxa d'aliments durant la pandèmia o la base habitual de l'escola popular de Sants, que ofereix reforç i cursos a petits i grans.
"He estat molts anys sense viure tranquil·la. Sempre estàs pendent de quan et poden fer fora", diu la veïna que mai no s'hagués imaginat arribant a ocupar un pis. "Només quan comences a veure quanta gent no té casa, la necessitat de pisos que hi ha i els habitatges buits que et trobes, que penses: quanta maldat, com pot ser?", reflexiona Carmen Galardi Coronel.
Ella i la seva parella aviat faran 50 anys de casats. El 12 de maig. I voldrien celebrar la seva nova etapa amb la confirmació que disposaran d'un lloguer social, però lamenten que això encara no se'ls ha garantit. "Fins que no ho tinguem signat no estarem tranquils", resol la dona. Els mateixos dubtes sorgeixen entre el col·lectiu que dona suport als habitants del bloc. "En termes d'habitatge l'Ajuntament, malgrat a vegades té bona voluntat, quan diu blat no sempre ho té al sac i ben lligat. Primer es diuen les coses i després et trobes que els processis jurídico-legals no s'han fet com tocava, apunta Ferran Aguiló com a veí implicat.
Fonts de la regidoria d'Habitatge subratllen que aquest conveni, i la inclusió del bloc La Bordeta, quedarà blindat en comissió de govern les pròximes setmanes, abans no acabi el mandat. A posteriori, caldrà fer la rehabilitació de l'edifici, que serà una obra major i pagarà l'Ajuntament.
Una situació que no s'ha de confondre amb un altre procés paral·lel, també en marxa en converses entre la Sareb i el govern municipal. Es tracta de la situació que afecta a 300 famílies que ocupen immobles d'aquesta entitat -ara de capital majoritàriament públic- a la ciutat i que estan en procés de regularització i signatura d'un lloguer social. En aquest cas, la diferència és que l'Ajuntament no fa d'intermediari i gestiona els arrendaments, sinó que s'encarrega de fer-ho directament la gran propietària de pisos d'origen bancari. Segons detallen des de l'Ajuntament, aquest pla ha quedat gairebé resolt. Ja s'han dut a terme prop de 300 regularitzacions de famílies amb rendes baixes que van ocupar un pis de la Sareb i que podien patir un desnonament. Finalment, ara ja tindrien un lloguer formal.
Aquesta última via, la de grans propietaris oferint lloguer social a famílies que els han ocupat el pis buit, és un dels puntals de la darrera llei catalana (01/2022) en matèria d'habitatge. Una norma que ressegueix els passos de la pionera 24/2015, que va ser impulsada també pels moviments socials com la PAH. Tot plegat implica que, en alguns supòsits de famílies vulnerables que ocupen, el gran tenidor propietari del pis estigui forçat a oferir un lloguer assequible si no volia ser sancionat per l'administració.
Des de l'Ajuntament de Barcelona, però, asseguren que el pacte amb la Sareb ha anat més enllà. Així, la companyia -que aquest any ha passat a tenir participació majoritària estatal, per obligació de la Unió Europea- s'hauria avingut també a fer lloguer social a famílies que no entraven estrictament en els formalismes de la llei. Fonts de l'empresa han expressat que "més enllà del que marqui una llei, el que es valora és si hi ha vulnerabilitat". Un tarannà que els últims mesos s'ha intensificat, per part de la Sareb, després d'anys en què no era estrany trobar-se desnonaments de famílies pobres que havien ocupat pisos del banc dolent.
Al marge d'aquests pactes, i seguint l'estel d'anuncis sobre habitatge de diverses administracions en ple clima preelectoral, aquest mateix divendres s'ha sabut que el govern de BComú i PSC ha comprat dos edificis més per la via del tanteig i retracte. Un és un bloc d'onze habitatges situat a la superilla de l'Eixample, al carrer Consell de Centre entre Viladomat i Calàbria, que implicarà una inversió de 2,4 milions d'euros. L'altre, en ple Raval, és un altre bloc icònic: Hospital, 99, la comunitat que va desafiar el fons gegantí Blackstone, quatre anys enrere. Finalment, l'Ajuntament l'ha adquirit per 2,2 milions d'euros.
Les claus d'aquest nou conveni entre el consistori i la Sareb són, d'una banda, que es renoven els lloguers assequibles dels pisos on ja s'havia intervingut, i que es regularitza la situació de les 12 famílies amb cinc menors d'edat que habiten el bloc La Bordeta, a més de formalitzar també un acord pels baixos on es fan activitats veïnals i comunitàries. En conjunt, el pla contempla arribar a un total de 200 pisos amb aquesta fórmula, si bé això ja es preveia en els vuit primers anys de l'acord i, de moment, la Sareb només ha cedit 150 pisos al consistori. El conveni, argumenten des de la regidoria d'Habitatge, "encara té marge" fins complir el pacte inicial.
L'Ajuntament identifica l'edifici que se suma al pla de lloguer social amb la Sareb com "un símbol pels moviments socials en defensa del dret a l'habitatge". I és que està ocupat per famílies en situació de vulnerabilitat social acreditada des del 2015, quan la PAH va irrompre en la finca que es va començar a construir l'any 2006 i que mai va arribar a tenir inquilins formals. Des de llavors, especialment a través del Grup d'Habitatge de Sants, el bloc ha quedat habitat de manera ininterrompuda, si bé fins ara tenien a sobre l'ombra d'un possible desnonament.
Indicacions presents al bloc La Bordeta. Foto: Frederic Esteve
"Hem recuperat la funció social d'un bloc que feia set anys que estava buit, tapiat i oblidat per les diferents administracions", expressa un comunicat del veïnat de l'entorn del bloc La Bordeta, ubicat a Hostafrancs, en referència al moment en què van passar a ocupar l'edifici. Ara ja fa anys que ha servit d'aixopluc per a famílies sense alternativa habitacional o per activitats d'ús social, com el magatzem de la xarxa d'aliments durant la pandèmia o la base habitual de l'escola popular de Sants, que ofereix reforç i cursos a petits i grans.
L'impàs de l'ocupació al lloguer social
El camí, però, no ha estat ni molt menys agraït, per a les famílies. "Vaig estar molt desanimada durant mesos. Em va costar moltíssim acceptar la idea que estava ocupant", diu Carmen Galardi Coronel, ara amb 69 anys, sobre el pas que va acabar fent després de trobar-se que, de sobte, no podia seguir pagant el lloguer del pis de Ripollet on vivia fins llavors amb la seva parella. "De fet, vaig estar un temps venint-hi jo sense que ella ho sabés", explica ara Rubén Darío González, tres anys més gran que la seva dona. "Durant dos mesos vaig estar venint a arreglar el pis, que era ple de fustes. M'adormia a les dotze de la nit, picant amb el martell i fent obres al pis", recorda, ara, des d'un pis que sembla remodelat tot i haver-se'l trobat "destrossat"."He estat molts anys sense viure tranquil·la. Sempre estàs pendent de quan et poden fer fora", diu la veïna que mai no s'hagués imaginat arribant a ocupar un pis. "Només quan comences a veure quanta gent no té casa, la necessitat de pisos que hi ha i els habitatges buits que et trobes, que penses: quanta maldat, com pot ser?", reflexiona Carmen Galardi Coronel.
Ella i la seva parella aviat faran 50 anys de casats. El 12 de maig. I voldrien celebrar la seva nova etapa amb la confirmació que disposaran d'un lloguer social, però lamenten que això encara no se'ls ha garantit. "Fins que no ho tinguem signat no estarem tranquils", resol la dona. Els mateixos dubtes sorgeixen entre el col·lectiu que dona suport als habitants del bloc. "En termes d'habitatge l'Ajuntament, malgrat a vegades té bona voluntat, quan diu blat no sempre ho té al sac i ben lligat. Primer es diuen les coses i després et trobes que els processis jurídico-legals no s'han fet com tocava, apunta Ferran Aguiló com a veí implicat.
Bloc La Bordeta. Foto: Frederic Esteve
Les condicions del conveni renovat
Sigui com sigui, el pla tindrà implicacions a molts altres habitatges. De moment, hi ha 150 pisos de la Sareb -alguns ocupats i altres que eren buits- que ja gestiona l'Ajuntament per fer lloguer social. Per seguir amb el pacte, es mantenen les condicions prèvies. El consistori paga 75 euros al mes per cada habitatge que estigués ocupat i 125 euros pels que s'adquirien lliures. Són pisos que serveixen per oferir una alternativa habitacional a famílies en situació de sensellarisme, una situació que està en plena tensió a Barcelona, amb una Mesa d'Emergència amb una llista d'espera de 681 famílies i unes pensions que acullen més persones que mai de manera provisional. En aquest sentit, encara hi ha una cinquantena més d'habitatges que el banc dolent deu a l'ajuntament barceloní.Una situació que no s'ha de confondre amb un altre procés paral·lel, també en marxa en converses entre la Sareb i el govern municipal. Es tracta de la situació que afecta a 300 famílies que ocupen immobles d'aquesta entitat -ara de capital majoritàriament públic- a la ciutat i que estan en procés de regularització i signatura d'un lloguer social. En aquest cas, la diferència és que l'Ajuntament no fa d'intermediari i gestiona els arrendaments, sinó que s'encarrega de fer-ho directament la gran propietària de pisos d'origen bancari. Segons detallen des de l'Ajuntament, aquest pla ha quedat gairebé resolt. Ja s'han dut a terme prop de 300 regularitzacions de famílies amb rendes baixes que van ocupar un pis de la Sareb i que podien patir un desnonament. Finalment, ara ja tindrien un lloguer formal.
Un procés basat en la llei i l'impuls social
Aquesta última via, la de grans propietaris oferint lloguer social a famílies que els han ocupat el pis buit, és un dels puntals de la darrera llei catalana (01/2022) en matèria d'habitatge. Una norma que ressegueix els passos de la pionera 24/2015, que va ser impulsada també pels moviments socials com la PAH. Tot plegat implica que, en alguns supòsits de famílies vulnerables que ocupen, el gran tenidor propietari del pis estigui forçat a oferir un lloguer assequible si no volia ser sancionat per l'administració.Des de l'Ajuntament de Barcelona, però, asseguren que el pacte amb la Sareb ha anat més enllà. Així, la companyia -que aquest any ha passat a tenir participació majoritària estatal, per obligació de la Unió Europea- s'hauria avingut també a fer lloguer social a famílies que no entraven estrictament en els formalismes de la llei. Fonts de l'empresa han expressat que "més enllà del que marqui una llei, el que es valora és si hi ha vulnerabilitat". Un tarannà que els últims mesos s'ha intensificat, per part de la Sareb, després d'anys en què no era estrany trobar-se desnonaments de famílies pobres que havien ocupat pisos del banc dolent.
Al marge d'aquests pactes, i seguint l'estel d'anuncis sobre habitatge de diverses administracions en ple clima preelectoral, aquest mateix divendres s'ha sabut que el govern de BComú i PSC ha comprat dos edificis més per la via del tanteig i retracte. Un és un bloc d'onze habitatges situat a la superilla de l'Eixample, al carrer Consell de Centre entre Viladomat i Calàbria, que implicarà una inversió de 2,4 milions d'euros. L'altre, en ple Raval, és un altre bloc icònic: Hospital, 99, la comunitat que va desafiar el fons gegantí Blackstone, quatre anys enrere. Finalment, l'Ajuntament l'ha adquirit per 2,2 milions d'euros.