04
de maig
del
2023
Actualitzat
el
16
de juny
a les
12:20h
Marta Pascal, l'última portaveu que va tenir Convergència, és la protagonista de l'espai d'entrevista del primer Snooker, el pòdcast de política de Nació, que es pot veure i escoltar a YouTube, a Spotify i a Ivoox. En conversa amb Ferran Casas, subdirector del diari i conductor del programa, Pascal repassa les interioritats del procés que va portar a enterrar el partit fundat per Jordi Pujol i a crear el PDECat, una formació ara desdibuixada i que va quedar molt tocada després que Carles Puigdemont fundés Junts. Un dels retrets que fa l'exdiputada, que va posar en marxa el Partit Nacionalista de Catalunya (PNC), és que la fi de CDC es va dur a terme amb "poc debat", i que els "mateixos" que van voler "enterrar" el partit són els que ara intenten "ressuscitar-lo" sota el paraigua de Junts.
"Soc una convergent sense partit", assenyala Pascal, que sosté que hi va haver "acomplexament". "L'autocrítica va ser molt destructiva. I això no és just, ni pel llegat ni pel futur", assegura Pascal, que deixa clar que Junts "no és Convergència", perquè només neix per defensar l'1-O, mentre que l'anterior projecte tenia una visió més global en clau catalana. En tot cas, el retorn de CDC s'està "treballant des de la base", tot i que fins ara no hi ha hagut èxit electoral per a tots aquells projectes que han reivindicat el passat. "L'espai, des del punt de vista de defensar el pragmatisme, la llengua, la cultura i ser útil, s'està configurant", ha apuntat Pascal, en referència als intents de reivindicar el llegat convergent "d'una altra manera".
En tot cas, l'última portaveu de Convergència assenyala que els qui van enterrar el partit "no tenen cap credibilitat" per dir que la formació està tornant, en referència a Artur Mas o Xavier Trias, candidat de Junts a Barcelona el 28-M. Pascal també es mostra crítica amb el fet d'haver accelerat el procés sense insistir més en aconseguir el pacte fiscal a partir del 2012. "A quin cap se li acut pensar que els diners estan millor amb els altres que amb nosaltres? Una cosa és la independència, l'altra el procés i l'altra el processisme", defineix l'exdirigent de CDC, que també reivindica el paper que tenia Josep A. Duran i Lleida com a cap de files de CiU a Madrid. A banda, remarca una dada curiosa: Francesc de Dalmases, escuder de Laura Borràs i un dels dirigents de Junts que més distàncies marca amb el passat, tenia despatx a la seu de CDC.
Preguntada sobre si ERC i el PSC estan intentant ocupar l'espai que ocupava Convergència a través d'unes formes similars, Pascal assenyala que els republicans havien criticat el "peix al cove" i ara està fent costat al PSOE a Madrid. "Però hi ha una part d'ERC que defensa més un projecte d'esquerres per a Espanya que un projecte nítidament independentista", sosté l'excoordinadora general del PDECat. Al mateix temps, Pascal remarca que els moments àlgids del procés van fer que quedés lliure "la bandera de l'ordre", i que per aquest motiu els socialistes s'hi van aferrar. "Ser d'ordre i moderat, ara, és revolucionari", remarca Pascal, que preveu una "batalla interessant" entre un projecte que emergeixi de les cendres de CiU amb el PSC.
"Si Convergència torna, no ho fa a la manera nostàlgica, amb Artur Mas o Xavier Trias, sinó que ho farà com un partit de centredreta, d'ordre, amb mirada endavant", manté la dirigent nacionalista, que considera un "error" haver acabat amb CDC malgrat que el projecte ja tenia "al·luminosi". Sobre la tardor del 2017, manté que calia haver tingut un component "honest" a l'hora de manifestar que no es podia procedir amb la declaració d'independència. En aquell moment, Pascal era diputada de Junts pel Sí, i va expressar dubtes en privat sobre la conveniència de portar fins al final la proclamació de la República. Tot va començar, diu, quan es va intentar "tancar la gestoria" autonòmica de les retallades per "aixecar la bandera".