El dia del llibre dona pas sempre, inexorablement, al dia de les llistes. Les classificacions. Els rànquings. La dissecció absoluta de l'èxit. Necessitem acabar la jornada sabent si ho hem fet bé, si el llibre que hem regalat o ens han regalat és el llibre correcte, el que tocava, el que tothom tenia al cap. És l'altra tradició de Sant Jordi: l'autoafirmació com a lector.
Tot i les queixes dels més puristes, acumular els focus en els quatre privilegiats del cim és bonic, perquè encara que es creï un fals esperit competitiu, un esperit que a la pràctica no existeix, estem parlant d'una lliga en què els protagonistes són llibres i escriptors, una gent que durant la resta de l'any viu sepultada sota una allau de qüestions prioritàries que en cap cas tenen a veure amb la cultura (i encara menys amb la literatura).
Per tant, que una d'aquestes qüestions prioritàries, un dia a l'any, passi a ser aquesta estranya rivalitat entre títols literaris no ens hauria de posar excessivament nerviosos. Deixem que durant 24 hores els mitjans juguin amb els llibres; és millor que de tant en tant els treguin del calaix i els potinegin una mica, que no pas que els mantinguin en un disciplinadíssim oblit (no cal dir que queden exclosos d'aquesta generalització herois com Xavier Graset, Marc Giró i un escarransit etcètera).
Sant Jordi barreja molts dels factors que ens fan humans: les ganes de celebrar, la urgència de mostrar (i demostrar) l'amor als altres, la comparativa constant (llibres, roses... parelles!), l'obligatorietat de compartir tant l'amor com els trofeus que aquest amor genera... Però cap factor és tan interessant com la necessitat d'escollir el llibre adequat. Adequat per la persona que el rebrà però també pel conjunt de la societat, és clar.
Acorralats per la manca de referents i per les previsions dels dies previs, molta gent bada per les parades amb una tremenda llosa al cap, la llosa que al vespre els caurà a sobre amb forma de rànquing de llibres més venuts. Els perceps el pes d'aquesta llosa, els notes a la cara la suor freda: han de saber preveure per on aniran els trets. La seva compra ha de congeniar amb l'altra persona... però també ha de formar part de l'èxit.
I viure Sant Jordi sota el pes d'aquesta llosa és molt respectable, fins i tot pot arribar a ser positiu que hi hagi lectors esporàdics que vinculin la compra d'un llibre amb una petita victòria compartida. Però encara trobo més respectable acabar la diada sabent que has estat un dels menys venuts. Dels menys venuts en tots els sentits. Perquè els llibres i escriptors que han estat escollits des de la desobediència personal, en plena llibertat, sense pressions ni lloses, també expliquen l'èxit de la literatura i de la festa en general. No els veureu en cap llista, no sortiran per ràdios, televisions i reels, però diria que poques obres hauran estat comprades amb tanta convicció i tant amor.