De què vas, Barcelona?

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Ahir, a El Born CCM i organitzat per la patronal Pimec, es va celebrar el primer debat electoral a Barcelona amb els quatre aspirants a l'alcaldia (Ada Colau, Ernest Maragall, Xavier Trias i Jaume Collboni) i el candidat del PP, Daniel Sirera, que aspira a ser ell i no els cap de llista del PSC i de Junts qui reculli les restes del naufragi de Manuel Valls i de Ciutadans.

A diferència del que va passar el 2015 i el 2019, el procés no és ara un tema central de la campanya, la política de pactes s'ha relaxat i el to va ser més cordial. La cosa s'ha amorosit fins al punt que Trias i Collboni no dissimulen la seva sintonia i ahir fins i tot ja van parlar de les condicions per posar-se d'acord. Discrepen en el fet que un demana lleialtat a l'Estat i l'altre que aquest reconegui abans el perjudici que, històricament, ha creat a la ciutat. Res que unes bones paraules no puguin resoldre. Un i altre també podrien, com Colau, posar-se d'acord amb Maragall, que segons les enquestes continua sent el quart en discòrdia tot i que no tan despenjat com quan Trias va fer el pas. La campanya començarà amb les distàncies escurçades.

Al debat de Pimec es va parlar de com regular el turisme i també de mobilitat mentre es posaven xifres concretes a alguns projectes, com ara el pacte per la cocapitalitat cultural i científica de Barcelona que compromet la irrisòria xifra de 20 milions de l'Estat i que encara deixa les institucions de la ciutat a anys llum de les de Madrid en inversió. 

Les superilles seran un dels temes estrella. El debat ha estat molt passional i poc fonamentat fins ara. A la ciutat s'han fet superilles que han estat ben acollides per la majoria dels veïns i que s'emmarquen en una estratègia per arraconar el cotxe privat i reduir la contaminació. Fer-ne ha humanitzat els barris i l'administració Colau n'està satisfeta. És discutible, en canvi, que enjardinar i convertir en zona de vianants només uns pocs carrers, com Consell de Cent, Rocafort, Girona i Borrell, i no tocar la resta aporti alguna cosa més que desigualtats. És el que passarà si la vintena d'eixos verds previstos a l'Eixample es paralitzen. Hi ha qui afirma que la seva proliferació només desvia el trànsit als carrers de la vora. Ahir l'Ajuntament ho va desmentir amb dades. El tràfic va a parar a la ronda de Dalt que, per cert, Trias proposa cobrir tal com va fer el 2015, el darrer cop que va ser candidat. 

A Barcelona aquesta ha de ser la campanya del debat sobre una ciutat que en els darrers anys ha perdut el seu relat i on, malauradament, s'han fet notar més les incomoditats i la crispació que els avenços. Cal aprofitar aquestes cinc setmanes per parlar del model econòmic (i, per tant, turístic i industrial), de la mobilitat, dels serveis socials i també sobre com s'ataca el problema de l'habitatge. Són debats necessaris, que exigeixen dades i rigor i també entendre que molts dels problemes que es posen damunt de la taula no depenen només de l'Ajuntament sinó que necessiten com a mínim la complicitat de la Generalitat i del govern de l'Estat, que sovint no han estat generosos amb Barcelona.

I no parlar del procés, no vincular el govern municipal a l'èxit o no de la via independentista, com s'havia fet, no pot ara equivaldre a obviar assumptes com la relació de la ciutat amb l'administració estatal, com projecta al món la seva marca i la de Catalunya, i com s'hi frena, per exemple, la reculada de l'ús social del català. Encara que això compliqui l'operativa dels acords.
 

---

Avui no et perdis

»Què evidencia (i què amaga) el primer debat de candidats a Barcelona?; per David Cobo i Oriol March.

» Crònica: Trias estrena gimnàs per arribar en forma al 28‑M; per Carme Rocamora.

»Així ha canviat la mobilitat amb Colau: menys cotxes a la ciutat, més trànsit a la ronda de Dalt; per David Cobo.

» Qui guanyarà les pròximes eleccions? Això diuen totes les enquestes per a Barcelona; per Roger Tugas Vilardell.

» El jutge Llarena demana a Ponsatí que acrediti que ha demanat protecció al Parlament Europeu; per Bernat Surroca.

» La veu de Nació: «​Rebel·lió «made in Ponsatí»»; per Pep Martí.

» Sallent certifica el trencament amb Trapero: així s'obre pas la nova etapa als Mossos; per Bernat Surroca.

» La intrahistòria de l'aproximació entre el PP i la Lliga d'Astrid Barrio; per Pep Martí.

» Els cinc enterraments de Primo de Rivera; per Pep Martí.

» Acció Climàtica i regants exigeixen a l'Estat la modernització del canal d'Urgell.

» Opinió: «Un Sant Jordi a Barcelona»; per Carme Vidalhuguet.

» Jo competeixo: Els menys venuts de Sant Jordi; per Modernet.

» Opinió: «Rave»; per Josep Vallverdú.
 

---

 El passadís

Ahir es va reunir l'executiva de la Lliga Democràtica, el partit que va néixer per aplegar el catalanisme d'ordre i no independentista. La politòloga Àstrid Barrio —ara al comitè acadèmic de l'acord de claredat— el va presidir en una primera etapa i ara el seu president és Santi Fisas, l'exdirigent i exregidor del PP a Barcelona que tanca la llista de Daniel Sirera a la capital. Els contactes i aproximació entre el PP i la Lliga són fluids, com expliquem en aquest article. Ahir, la cúpula de la Lliga es va reunir al Círculo Ecuestre i va comptar amb una convidada d'excepció: l'expresidenta madrilenya Esperanza Aguirre. La lideressa manté una bona relació amb Fisas, que va ser conseller del seu govern a la Comunitat. 
 
Vist i llegit

La renda bàsica universal ha estat objecte de debat, especialment a Catalunya, on el PSC i Junts s'han oposat a la prova pilot que, per posar-la en marxa, havien pactat ERC i la CUP. D'aquesta prestació tracta l'entrevista que, a El País, Lluís Pellicer li fa al Premi Nobel d'Economia, Guido Imbens. Desmenteix que la mesura desincentivi el treball i avisa que les conclusions que es treuen sobre els arguments del salari mínim han d'estar molt vinculades al context territorial al qual es refereixen. Explica que si la gent no deixa de treballar quan li toca la rifa de Nadal tampoc ho farà per una Renda Bàsica Universal -a molt estirar augura que ho farien un 6 o un 7% dels empleats- que sí que reduirà les desigualtats. La podeu llegir aquí. 

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1707, avui fa 316 anys, va tenir lloc una de les batalles més importants de la guerra de Successió: es tracta de la batalla d'Almansa. La derrota dels exèrcits austriacistes lleials a l'arxiduc Carles davant els borbònics en aquesta població d'Albacete va obrir-los les portes del País Valencià, que va quedar en mans de Felip de Borbó després d'una dura repressió. "Quan el mal ve d'Almansa a tots alcança", diu la dita popular. El grup valencià Al Tall va dedicar la seva mítica cançó Lladres a aquella batalla i a les seves conseqüències. "Lladres que entreu per Almansa / no sou lladres de saqueig, / que ens poseu la cova en casa / i des d'ella governeu", diu. La podeu escoltar aquí.

 L'aniversari

Un 25 d'abril de l'any 1947 naixia a Amsterdam un geni del futbol que, com a jugador primer i entrenador després, és clau en la història d'aquest esport i més concretament del Barça. Ja haureu endevinat que es tracta de Johan Cruyff, que avui hauria fet 76 anys i que va morir de càncer a Barcelona el 2016. Format a l'Ajax, va guanyar diverses lligues i tres copes d'Europa al club de la seva ciutat amb un estil marcat per la velocitat i els canvis de ritme. El 1973, el davanter fitxa pel Barça i revoluciona el club guanyant una lliga. És també la temporada en què toca la glòria a la punta dels dits a la final del Mundial contra Alemanya.

Cruyff va deixar el Barça el 1978 i hi torna com a entrenador el 1988. Guanya quatre lligues, una Copa d'Europa i inocula al club la mentalitat guanyadora i un estil que va guiar després Frank Rijkaard i Pep Guardiola i que també intenta seguir Xavi Hernàndez a la banqueta. Us deixo dos plaers: l'article, íntim i deliciós, de Joan Serra Carné sobre l'astre i la seva petjada, i aquest vídeo amb les millors jugades de l'holandès volador.

 ​Fes clic aquí per rebre'l