La tria de la substituta de Borràs agita el debat intern a Junts camí del 28-M

Hi va haver unes setmanes, abans de la primavera del 2021, que Laura Borràs es feia una pregunta: comprometre's a formar part d'un Govern encapçalat per Pere Aragonès, del qual es mostrava -i es mostra- distanciada en clau independentista, o bé fer el salt al Parlament, una plaça des de la qual exercir com a contrapoder i amb altaveu propi? Després d'unes quantes reunions a cavall de Barcelona, la presó i l'exili, Borràs es va decidir per ocupar la segona institució del país. Ja sabia, en aquell moment, que la causa de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) -que ha acabat amb condemna de quatre anys i mig de presó i tretze d'inhabilitació- tiraria endavant i que el seu futur com a presidenta de la cambra podia tendir a la brevetat. I això, en essència, volia dir que, en algun moment del camí, Junts hauria de decidir què fer davant d'una inhabilitació i, per tant, escrutar relleus. Camí de les eleccions del 28-M, el partit es veu agitat internament per decidir precisament això: qui agafarà el relleu de Borràs en el moment en què la Junta Electoral Central (JEC) la desposseeixi de l'acta de diputada.

Diverses fonts consultades per Nació assenyalen que hi ha dos calendaris. El primer té a veure amb el futur de la dirigent independentista com a líder de Junts, que en cap cas es resoldrà abans de les municipals i pel qual el secretari general de Junts, Jordi Turull, no és partidari de prendre cap decisió fins que arribi la sentència ferma per part del Tribunal Suprem. El segon, més urgent, també té implicacions internes. Les mateixes fonts insisteixen que hi ha tres noms sobre la taula, però que cadascun d'ells té especificitats. La primera incògnita és si Borràs aconsegueix pilotar el relleu. En aquest cas, si depengués exclusivament d'ella, el nom més ben posicionat és el d'Aurora Madaula, que ja forma part de la mesa -n'és la secretària segona- i està integrada dins del cercle polític més restringit de la presidenta suspesa de la cambra.

Quins problemes planteja el seu perfil? En primer lloc, genera reticències dins de Junts. Fonts de la formació assenyalen que suposaria "no passar pàgina" de l'etapa Borràs, no només pel que fa a l'orientació política -Madaula és un dels emblemes dels independents que van engruixir les files de Junts seguint l'estela de Carles Puigdemont, branda del discurs de la confrontació i desconfia del sector pragmàtic del partit-, sinó també per les relacions complexes amb ERC. Borràs va accedir a la presidència del Parlament el març del 2021, i en aquell moment els republicans li van garantir el suport a canvi que Junts fes costat a la investidura d'Aragonès. Aquesta vegada, però, la majoria independentista està trencada i caldria bastir suports. En aquest sentit, els republicans desconfien d'una figura com Madaula, de qui dirigents de Junts sostenen que "no superaria" una votació interna per accedir al càrrec dins del seu grup. En una entrevista fa unes setmanes, va obrir la porta a deixar vacant el càrrec.
 
Entre l'entorn més proper a Turull, el nom que ha suscitat més consens és el d'Anna Erra, alcaldessa de Vic -deixarà el càrrec després de les municipals, en les quals no optarà a la reelecció- i diputada. Ja era la candidata del sector més pragmàtic quan es va suspendre Borràs -hi va haver consellers, en aquell moment, que van recomanar a la presidenta de Junts deixar el càrrec perquè no l'ocupés ningú d'ERC de manera interina-, però no es va procedir a fer el relleu. Tenint en compte que un hipotètic relleu haurà de ser fruit de cert consens -Turull, fins ara, mai s'ha enfrontat obertament a Borràs-, Erra podria topar amb les reticències dels afins a Borràs. No va ajudar a les seves opcions que Aragonès digués d'ella que faria un bon paper al Parlament.

Quin és el tercer nom? Es tracta de Marta Madrenas, alcaldessa de Girona i també diputada. Com la batllessa de Vic, tampoc repetirà en aquestes eleccions, i ha deixat lloc a Gemma Geis, exconsellera de Recerca, per liderar la llista en un feu de Junts. Madrenas és considerada més propera als dirigents pragmàtics del partit, però no és mal vista per als dirigents afins a Borràs. En el seu dia va formar part de les travesses per liderar la llista a les eleccions catalanes -abans que la líder del partit fes el pas en unes primàries en les quals va arrasar- i gaudeix de connexió amb Puigdemont, a qui va rellevar al capdavant de Girona. La JEC ha donat deu dies hàbils -fins divendres vinent- al Parlament per presentar les al·legacions per defensar l'escó de Borràs, de manera que qualsevol decisió final de l'organisme pot tenir implicacions en la campanya. 

És significatiu l'episodi que es viurà aquest dissabte, precisament, a Manresa. Quadres afins a Borràs s'hi reuniran en un dinar de suport convocat al Palau Firal en el qual s'hi espera mig miler de persones per fer-li costat després de la condemna per corrupció. No hi seran, però, els candidats locals de Junts, amb el candidat Ramon Bacardit al capdavant, amb l'argument que tenen programada una jornada de team building de cara a les municipals. Una raó oportuna per esquivar la fotografia amb Borràs, que tampoc tindrà protagonisme en la campanya de Xavier Trias a Barcelona. El soroll que suposa la condemna i la remor interna sobre el relleu tenen impacte directe en el 28-M, de manera que l'aparell més afí a Turull aspira a gestionar el curt termini amb perfil baix i, a partir de les eleccions, prendre les decisions pertinents.