20
d'abril
del
2023
Actualitzat
a les
21:20h
El reconeixement internacional és un dels objectius estratègics de tots els moviments d'alliberament nacional. Analitzar com diversos pobles que han assolit o encara no la seva plenitud nacional han elaborat els seus plans d'internacionalització és el que ha fet el Catalonian Global Institute, laboratori que treballa per elaborar pensament global. Ho ha fet en l'informe Moviments secessionistes i estratègies d'internacionalització: un estudi comparatiu, presentat aquest dijous en el marc de la jornada organitzada per l'ANC i l'UNPO (Organització de Nacions i Pobles No Representats) que s'ha celebrat a la Casa de la Convalescència de Barcelona.
L'informe analitza deu casos i els aplega en tres tipus de casos: estats totalment reconeguts, estats de facto sense o amb reconeixement limitat, i moviments secessionistes que no han aconseguit la independència. Aquesta diferenciació té com a objectiu comprendre la gradació en el reconeixement internacional, el pas crucial que converteix un estat en part de la comunitat internacional.
L'estudi assenyala els principals objectius de la internacionalització, que passen pel reconeixement per les Nacions Unides, cas d'estats com la República d'Irlanda o Israel. Però és important també la paradiplomàcia selectiva, que busca focalitzar les relacions en estats concrets. Hi ha també casos d'interacció sense un ple reconeixement, que pot ser el cas de Taiwan, que viu la paradoxa d'estar reconegut per pocs estats però que és un actor internacional rellevant i amb molt pes econòmic. La unitat estratègica i el control del territori són altres objectius essencials per fer possible un reconeixement.
La conquesta del relat també és clau. De nou, és Taiwan un exemple d'un poble que ha aconseguit fer pesar la seva raó de ser en el concert internacional. La sobirania guanyada de facto seria també un element característic de l'illa asiàtica, com ho és també el cas de Somalilàndia. La defensa de la identitat per una majoria clara de la població i la democràcia com a sistema han estat primordials també en molts casos per fer-se escoltar al món, com demostren els casos d'Eslovènia i d'Israel. També Taiwan: democràcia liberal envers la Xina autoritària. Les violacions dels drets humans per part d'estats hostils són un potent argument per reforçar el relat propi, com mostra el poble del Kurdistan. L'informe assnyala també la importància de possibles interessos de tercers i esmenta Escòcia, hàbil a subratllar el seu compromís amb la UE enfront un Regne Unit euròfob i ferm en el seu Brexit.
La geoestratègia juga un paper determinant, amb una voluntat de maximitzar la geografia i els interessos en infraestructures (com s'ha vist al Sudan del Sud i la seva relació amb Uganda) o d'aprofitar el momentum en la situació internacional. És el que va fer Irlanda després de la Primera Guerra Mundial, quan es va adherir als anomenats Catorze Punts del president nord-americà Woodrow Wilson en favor de la llibertat dels pobles.
El Catalonian Global Institute subratlla la rellevància de l'acció institucional prèvia a unes relacions diplomàtiques plenes, i esmenta els vincles comercials, que van ser clau en el cas d'Eslovènia i el seu lligam amb Alemanya. Finalment, l'informe esmenta el paper que pot jugar la diàspora en termes de lobisme, soft power i suport al relat exterior. El cas de la minoriairlandesa als EUA és ben conegut.
L'informe del think tank no estalvia crítiques a l'actuació del sobiranisme en el pla internacional, afirmant que una estratègia internacional catalana "es veu afectada per les divisions internes" en el moviment i que "hi ha una manca d'estratègia a l'hora de projectar Catalunya cap a l'exterior com una realitat nacional clarament diferenciada d'Espanya". Assegura que "el partit que ostenta el govern (Esquerra) ha abandonat de facto qualsevol disposició per continuar la lluita per la independència de forma unilateral".
Sí que valora positivament, en canvi, els èxits assolits en el relat de deixar en evidència les mancances democràtiques d'Espanya i erosionar la seva imatge com a democràcia plena. També considera que el context de crisi internacional desmotivarà que els estats que en el passat s'han mostrat més crítics amb l'estat espanyol en el cas de Catalunya, com els bàltics o Bèlgica, continuïn fent-ho en un futur immediat. Com destaca el potencial que suposa la xarxa de delegacions a l'exterior. Segons l'informe, "el moviment independentista català encara no ha assolit un nivell de maduresa tal com perquè pugui ser considerat com un actor seriós i fiable a l'estranger" i considera que l'objectiu principal a entomar a mig i llarg termini és "reconstruir la seva reputació internacional".
L'informe analitza deu casos i els aplega en tres tipus de casos: estats totalment reconeguts, estats de facto sense o amb reconeixement limitat, i moviments secessionistes que no han aconseguit la independència. Aquesta diferenciació té com a objectiu comprendre la gradació en el reconeixement internacional, el pas crucial que converteix un estat en part de la comunitat internacional.
L'estudi assenyala els principals objectius de la internacionalització, que passen pel reconeixement per les Nacions Unides, cas d'estats com la República d'Irlanda o Israel. Però és important també la paradiplomàcia selectiva, que busca focalitzar les relacions en estats concrets. Hi ha també casos d'interacció sense un ple reconeixement, que pot ser el cas de Taiwan, que viu la paradoxa d'estar reconegut per pocs estats però que és un actor internacional rellevant i amb molt pes econòmic. La unitat estratègica i el control del territori són altres objectius essencials per fer possible un reconeixement.
La conquesta del relat també és clau. De nou, és Taiwan un exemple d'un poble que ha aconseguit fer pesar la seva raó de ser en el concert internacional. La sobirania guanyada de facto seria també un element característic de l'illa asiàtica, com ho és també el cas de Somalilàndia. La defensa de la identitat per una majoria clara de la població i la democràcia com a sistema han estat primordials també en molts casos per fer-se escoltar al món, com demostren els casos d'Eslovènia i d'Israel. També Taiwan: democràcia liberal envers la Xina autoritària. Les violacions dels drets humans per part d'estats hostils són un potent argument per reforçar el relat propi, com mostra el poble del Kurdistan. L'informe assnyala també la importància de possibles interessos de tercers i esmenta Escòcia, hàbil a subratllar el seu compromís amb la UE enfront un Regne Unit euròfob i ferm en el seu Brexit.
La geoestratègia juga un paper determinant, amb una voluntat de maximitzar la geografia i els interessos en infraestructures (com s'ha vist al Sudan del Sud i la seva relació amb Uganda) o d'aprofitar el momentum en la situació internacional. És el que va fer Irlanda després de la Primera Guerra Mundial, quan es va adherir als anomenats Catorze Punts del president nord-americà Woodrow Wilson en favor de la llibertat dels pobles.
El Catalonian Global Institute subratlla la rellevància de l'acció institucional prèvia a unes relacions diplomàtiques plenes, i esmenta els vincles comercials, que van ser clau en el cas d'Eslovènia i el seu lligam amb Alemanya. Finalment, l'informe esmenta el paper que pot jugar la diàspora en termes de lobisme, soft power i suport al relat exterior. El cas de la minoriairlandesa als EUA és ben conegut.
I Catalunya, com ho està fent?
L'informe del think tank no estalvia crítiques a l'actuació del sobiranisme en el pla internacional, afirmant que una estratègia internacional catalana "es veu afectada per les divisions internes" en el moviment i que "hi ha una manca d'estratègia a l'hora de projectar Catalunya cap a l'exterior com una realitat nacional clarament diferenciada d'Espanya". Assegura que "el partit que ostenta el govern (Esquerra) ha abandonat de facto qualsevol disposició per continuar la lluita per la independència de forma unilateral".Sí que valora positivament, en canvi, els èxits assolits en el relat de deixar en evidència les mancances democràtiques d'Espanya i erosionar la seva imatge com a democràcia plena. També considera que el context de crisi internacional desmotivarà que els estats que en el passat s'han mostrat més crítics amb l'estat espanyol en el cas de Catalunya, com els bàltics o Bèlgica, continuïn fent-ho en un futur immediat. Com destaca el potencial que suposa la xarxa de delegacions a l'exterior. Segons l'informe, "el moviment independentista català encara no ha assolit un nivell de maduresa tal com perquè pugui ser considerat com un actor seriós i fiable a l'estranger" i considera que l'objectiu principal a entomar a mig i llarg termini és "reconstruir la seva reputació internacional".