20
d'abril
del
2023
Actualitzat
el
21
d'abril
a les
16:28h
El govern estatal, amb Pedro Sánchez al capdavant, ha atropellat l'actualitat de l'última setmana amb grans anuncis que han tingut l'habitatge com a protagonista. Divendres passat, acord per la primera llei d'habitatge. Dimarts, 50.000 pisos de la Sareb -el banc dolent- que passarien a lloguer social. I dimecres, la promesa de construir o adaptar 43.000 pisos més per abocar-los al mercat de lloguer assequible.
Mentrestant, en aquests últims dies, en una de les principals ciutats necessitades de polítiques d'accés a l'habitatge, una dona de 62 anys també es dedicava a fer anuncis, però a la seva família. "Hem de començar a fer bosses i paquets. El recurs judicial sembla que no es respondrà a temps". I també parlava amb les administracions, però amb una urgència molt més concreta. "He trucat l'assistenta social i, de moment, em diu que no tenim cap pis on anar. Que no hi ha res". El seu nom és Adela Cuadra Baltodano, viu a Barcelona, la llei diu que li correspon un lloguer social, però la realitat és que aquest divendres té una ordre judicial que diu que la desnonaran.
La veïna de Barcelona, tot i el moment de crisi personal, comenta haver estat al dia de l'actualitat. "Ho trobo electoralista", resumeix. La seva diagnosi ràpida coincideix amb les crítiques dels moviments socials, que també han exposat les deficiències dels grans anuncis polítics. Un posicionament que, a més, amaneix les reticències que ha expressat l'Ajuntament de Barcelona amb projectes com els dels pisos de la Sareb anunciats per Sánchez -"el banc dolent no té més de 50 pisos buits a la ciutat", etzibava aquesta setmana la regidora d'Habitatge, Lucía Martín- o la Generalitat.
Des del Departament de Territori apunten a Nació que, pel que fa a la construcció o adaptació de nous pisos assequibles, ja tenien en marxa plans de finançament amb el Ministeri de Transports a través de fons europeus, i que es desconeix si l'anunci del govern del PSOE i Unides Podem dels 43.000 pisos nous inclou aquests pactes previs. Sigui com sigui, des del Govern remarquen estan plenament disposats a demanar més finançament per aixecar més habitatge social a Catalunya.
Mentrestant, l'acord polític per la primera llei d'habitatge a l'Estat -que ha de regular els lloguers- deixa fora la possibilitat d'exigir als grans propietaris que ofereixin lloguer social a famílies en situació de pobresa. Una via que sí que està plantejada a l'actual normativa catalana, però que la justícia ha conclòs que, en la immensa majoria de casos, no serveix per aturar desnonaments. Un conjunt d'evidències -la promesa de pisos nous que no se sap on i quan arribaran arreu de l'Estat, la manca d'un instrument estatal ferm en el futur per a famílies sense recursos que afronten desnonaments i la constatació que a Catalunya la voluntat de les lleis del Parlament sovint no en fa prou- que mostren com hi ha molts casos, com el de l'Adela, que continuen sense tenir cap remei a la vista.
Bé, no només a ella. Els afectats també seran el seu marit, de 67 anys, i la seva sogra, de 83 anys i amb incapacitat parcial reconeguda. Fa més de 15 anys que viuen en el mateix pis, un humil immoble del número 322 del carrer Castillejos, al barri de la Sagrada Família, a uns baixos als quals s'accedeix després de descendir per unes escales. Hi van entrar a viure de lloguer. Van tenir dos contractes, fins que a partir de 2018 van començar els problemes. L'immoble ha passat per diversos propietaris, inclosos el BBVA, la filial d'un fons voltor i, ara, l'empresa Proelec SL. "Ni una sola vegada se'ns ha permès intentar formalitzar un nou contracte de lloguer. Ens volen fora. Sense cap oportunitat", diu l'Adela.
La llei catalana diu que, en casos com el seu, si la propietat és gran tenidora -més de 10 habitatges- s'ha d'oferir obligatòriament un lloguer social a la família. L'Ajuntament de Barcelona té acreditada la vulnerabilitat social de la família. També el jutjat, que no dona per vàlid únicament l'informe municipal, ho certifica. No és estrany, al marge de l'edat dels afectats. L'Adela està totalment incapacitada, després d'haver patit un càncer de mama que va fer metàstasi i que ha coincidit amb altres afectacions de salut. Percep una pensió per anar fent, però no arriba als 700 euros.
A més, tant el consistori com el jutjat donen per acreditada la condició de gran tenidora de l'empresa Proelec. Segons els arxius del registre, emesos el 2022, als quals ha tingut accés aquest diari, la companyia consta com a propietària d'almenys 24 pisos, 19 aparcaments, 13 trasters i uns terrenys cedits a un restaurant Viena. Tanmateix, en els escrits judicials, la companyia s'escarrassa a negar que no és gran tenidora. Contactada per aquest diari, l'empresa s'ha negat a donar cap mena d'informació. Davant d'això, i de l'evidència que no s'ha ofert cap lloguer social malgrat el recordatori explícit de l'administració, l'Ajuntament de Barcelona ha incoat un expedient per una falta greu contra l'empresa, i ha proposat una sanció inicial de 57.000 euros.
Això, però, no atura els ritmes judicials, ja que els jutjats consideren habitualment que -per més que reconeguin que la llei habilita les famílies com a beneficiàries d'un lloguer social- la legislació catalana fa curt en competències i s'acaba prioritzant el dret de la propietat a la recuperació de l'immoble. És a dir, que només es pot sancionar des de l'administració, però no es pot aturar judicialment el procediment, venen a dir els magistrats. En aquest context, l'Adela va fantasiejar amb intentar resistir el dia del desnonament, amb l'ajuda de "veïns que s'hi aproparan" i amb la força del Sindicat d'Habitatge de l'Eixample Dret, que li ha estat donant suport els últims mesos, també. Però, al final, la realitat i la salut s'ha imposat. Després d'anys de batalla judicial i intents frustrants de quedar-se casa seva, l'antiga llogatera no es veu amb cor d'haver de posar el cos o que la facin fora els antiavalots. "Si estigués sana, seria diferent. Però ahir a la matinada vaig col·lapsar", explica aquest dijous. Demà la comitiva judicial no tindrà cap oposició, i la propietat es quedarà el pis. "Guanya el sistema", es lamenta l'Adela.
Perquè aquests incompliments de la llei que deixen famílies pobres sense llar no quedin sense conseqüència, l'Ajuntament ha protagonitzat diverses sancions que, fins i tot, li han comportat embats judicials per part de fons immobiliaris. També el Govern s'hi ha posat les piles recentment. El setembre passat, l'executiu català va anunciar que ja hi havia 57 expedients contra grans propietaris per no oferir el lloguer assequible obligatori, i que l'Agència Catalana de Consum es reforçaria amb prop d'una vintena de nous treballadors que es dedicarien en exclusiva a tramitar els expedients per aquestes males pràctiques. Això havia de donar "velocitat de creuer" a les sancions. De moment, però, Consum evita actualitzar les dades dels primers mesos d'aquest reforç. A l'espera d'una valoració més endavant, es limiten a detallar que es funciona "a ple rendiment". Les últimes dades, de finals de desembre de 2022, fixaven que la Generalitat havia imposat 79 sancions per aquest motiu -únicament 22 més que les xifres del setembre-.
Sigui com sigui, la possibilitat de collar per llei que els grans propietaris de pisos és una més de les polítiques que s'han posat sobre la taula els últims anys. Una altra clau ha estat la regulació de lloguers, que a Catalunya ja va experimentar-se i ara podria tornar-se a aplicar gràcies a un acord a l'Estat. Ara bé, la gran clau del problema d'habitatge arreu del territori espanyol ha estat la manca d'habitatge públic que permeti l'accés a un sostre a les rendes més baixes. Segons la vicepresidenta Nadia Calviño, els pisos públics no arriben al 3% del parc d'habitatge del conjunt de l'Estat mentre que la mitjana europea se situa a prop del 10%.
Sabent que l'habitatge és una de les principals preocupacions de la població, especialment amb uns lloguers de rècord -a Barcelona, amb preus mitjans equiparats al salari mínim-, i que s'apropen unes eleccions municipals i autonòmiques en què l'habitatge es podrà brandar com un dels principals eixos socials, totes les administracions han accelerat els anuncis vinculats amb l'habitatge assequible. El més constant ha estat l'Ajuntament de Barcelona, que fa anys que reivindica haver-se situat al capdavant de les administracions públiques a l'hora de fer lloguer social. Un altre cas és el de la Generalitat, que si bé encara té deutes importants amb la capital catalana, recentment va anunciar un pla d'aconseguir un mínim de 10.000 pisos en tres anys per fer habitatge a preu reduït. I, per últim, la més evident de les embranzides, la que correspon a l'executiu de PSOE i Unides Podem.
En aquest últim camp, cal diferenciar la proposta de Sánchez sobre incorporar pisos de la Sareb -ens de capital majoritàriament públic- al lloguer social i la de construir nous pisos per fer lloguer assequible. La primera proposta suposa 50.000 pisos, però només 35.000 d'aquests habitatges existeixen. La resta, s'haurien de construir encara a terrenys que la Sareb cediria. D'aquests, "uns 200 habitatges i uns 200 sòls" s'estarien negociant a Catalunya, va explicar Calviño. Del darrer anunci, en canvi, hi ha moltes més incògnites. Així, fonts de Territori detallen a aquest diari que tenen demanats 883 milions d'euros per a lloguer social i 274 milions més per a rehabilitació, que sumen fins a 1.157 milions d'euros. Tot això aniria a càrrec dels fons Next Generation que gestiona l'Estat. Però si se'n poden demanar més, després del nou anunci de Sánchez, la Generalitat manté la porta oberta a ampliar la inversió amb aquest instrument. De moment, l'executiu català resta a l'espera d'una reunió amb Moncloa. I l'Adela es prepara per aterrar a una pensió.
Mentrestant, en aquests últims dies, en una de les principals ciutats necessitades de polítiques d'accés a l'habitatge, una dona de 62 anys també es dedicava a fer anuncis, però a la seva família. "Hem de començar a fer bosses i paquets. El recurs judicial sembla que no es respondrà a temps". I també parlava amb les administracions, però amb una urgència molt més concreta. "He trucat l'assistenta social i, de moment, em diu que no tenim cap pis on anar. Que no hi ha res". El seu nom és Adela Cuadra Baltodano, viu a Barcelona, la llei diu que li correspon un lloguer social, però la realitat és que aquest divendres té una ordre judicial que diu que la desnonaran.
La veïna de Barcelona, tot i el moment de crisi personal, comenta haver estat al dia de l'actualitat. "Ho trobo electoralista", resumeix. La seva diagnosi ràpida coincideix amb les crítiques dels moviments socials, que també han exposat les deficiències dels grans anuncis polítics. Un posicionament que, a més, amaneix les reticències que ha expressat l'Ajuntament de Barcelona amb projectes com els dels pisos de la Sareb anunciats per Sánchez -"el banc dolent no té més de 50 pisos buits a la ciutat", etzibava aquesta setmana la regidora d'Habitatge, Lucía Martín- o la Generalitat.
Des del Departament de Territori apunten a Nació que, pel que fa a la construcció o adaptació de nous pisos assequibles, ja tenien en marxa plans de finançament amb el Ministeri de Transports a través de fons europeus, i que es desconeix si l'anunci del govern del PSOE i Unides Podem dels 43.000 pisos nous inclou aquests pactes previs. Sigui com sigui, des del Govern remarquen estan plenament disposats a demanar més finançament per aixecar més habitatge social a Catalunya.
"He trucat l'assistenta social i, de moment, em diu que no tenim cap pis on anar. Que no hi ha res", explica l'Adela, a qui aquest divendres desnonaran d'un pis al barri de la Sagrada Família"
Mentrestant, l'acord polític per la primera llei d'habitatge a l'Estat -que ha de regular els lloguers- deixa fora la possibilitat d'exigir als grans propietaris que ofereixin lloguer social a famílies en situació de pobresa. Una via que sí que està plantejada a l'actual normativa catalana, però que la justícia ha conclòs que, en la immensa majoria de casos, no serveix per aturar desnonaments. Un conjunt d'evidències -la promesa de pisos nous que no se sap on i quan arribaran arreu de l'Estat, la manca d'un instrument estatal ferm en el futur per a famílies sense recursos que afronten desnonaments i la constatació que a Catalunya la voluntat de les lleis del Parlament sovint no en fa prou- que mostren com hi ha molts casos, com el de l'Adela, que continuen sense tenir cap remei a la vista.
Un desnonament evitable
Bé, no només a ella. Els afectats també seran el seu marit, de 67 anys, i la seva sogra, de 83 anys i amb incapacitat parcial reconeguda. Fa més de 15 anys que viuen en el mateix pis, un humil immoble del número 322 del carrer Castillejos, al barri de la Sagrada Família, a uns baixos als quals s'accedeix després de descendir per unes escales. Hi van entrar a viure de lloguer. Van tenir dos contractes, fins que a partir de 2018 van començar els problemes. L'immoble ha passat per diversos propietaris, inclosos el BBVA, la filial d'un fons voltor i, ara, l'empresa Proelec SL. "Ni una sola vegada se'ns ha permès intentar formalitzar un nou contracte de lloguer. Ens volen fora. Sense cap oportunitat", diu l'Adela. La llei catalana diu que, en casos com el seu, si la propietat és gran tenidora -més de 10 habitatges- s'ha d'oferir obligatòriament un lloguer social a la família. L'Ajuntament de Barcelona té acreditada la vulnerabilitat social de la família. També el jutjat, que no dona per vàlid únicament l'informe municipal, ho certifica. No és estrany, al marge de l'edat dels afectats. L'Adela està totalment incapacitada, després d'haver patit un càncer de mama que va fer metàstasi i que ha coincidit amb altres afectacions de salut. Percep una pensió per anar fent, però no arriba als 700 euros.
A més, tant el consistori com el jutjat donen per acreditada la condició de gran tenidora de l'empresa Proelec. Segons els arxius del registre, emesos el 2022, als quals ha tingut accés aquest diari, la companyia consta com a propietària d'almenys 24 pisos, 19 aparcaments, 13 trasters i uns terrenys cedits a un restaurant Viena. Tanmateix, en els escrits judicials, la companyia s'escarrassa a negar que no és gran tenidora. Contactada per aquest diari, l'empresa s'ha negat a donar cap mena d'informació. Davant d'això, i de l'evidència que no s'ha ofert cap lloguer social malgrat el recordatori explícit de l'administració, l'Ajuntament de Barcelona ha incoat un expedient per una falta greu contra l'empresa, i ha proposat una sanció inicial de 57.000 euros.
Això, però, no atura els ritmes judicials, ja que els jutjats consideren habitualment que -per més que reconeguin que la llei habilita les famílies com a beneficiàries d'un lloguer social- la legislació catalana fa curt en competències i s'acaba prioritzant el dret de la propietat a la recuperació de l'immoble. És a dir, que només es pot sancionar des de l'administració, però no es pot aturar judicialment el procediment, venen a dir els magistrats. En aquest context, l'Adela va fantasiejar amb intentar resistir el dia del desnonament, amb l'ajuda de "veïns que s'hi aproparan" i amb la força del Sindicat d'Habitatge de l'Eixample Dret, que li ha estat donant suport els últims mesos, també. Però, al final, la realitat i la salut s'ha imposat. Després d'anys de batalla judicial i intents frustrants de quedar-se casa seva, l'antiga llogatera no es veu amb cor d'haver de posar el cos o que la facin fora els antiavalots. "Si estigués sana, seria diferent. Però ahir a la matinada vaig col·lapsar", explica aquest dijous. Demà la comitiva judicial no tindrà cap oposició, i la propietat es quedarà el pis. "Guanya el sistema", es lamenta l'Adela.
Què es fa i què ha de venir, en habitatge?
Perquè aquests incompliments de la llei que deixen famílies pobres sense llar no quedin sense conseqüència, l'Ajuntament ha protagonitzat diverses sancions que, fins i tot, li han comportat embats judicials per part de fons immobiliaris. També el Govern s'hi ha posat les piles recentment. El setembre passat, l'executiu català va anunciar que ja hi havia 57 expedients contra grans propietaris per no oferir el lloguer assequible obligatori, i que l'Agència Catalana de Consum es reforçaria amb prop d'una vintena de nous treballadors que es dedicarien en exclusiva a tramitar els expedients per aquestes males pràctiques. Això havia de donar "velocitat de creuer" a les sancions. De moment, però, Consum evita actualitzar les dades dels primers mesos d'aquest reforç. A l'espera d'una valoració més endavant, es limiten a detallar que es funciona "a ple rendiment". Les últimes dades, de finals de desembre de 2022, fixaven que la Generalitat havia imposat 79 sancions per aquest motiu -únicament 22 més que les xifres del setembre-. Sigui com sigui, la possibilitat de collar per llei que els grans propietaris de pisos és una més de les polítiques que s'han posat sobre la taula els últims anys. Una altra clau ha estat la regulació de lloguers, que a Catalunya ja va experimentar-se i ara podria tornar-se a aplicar gràcies a un acord a l'Estat. Ara bé, la gran clau del problema d'habitatge arreu del territori espanyol ha estat la manca d'habitatge públic que permeti l'accés a un sostre a les rendes més baixes. Segons la vicepresidenta Nadia Calviño, els pisos públics no arriben al 3% del parc d'habitatge del conjunt de l'Estat mentre que la mitjana europea se situa a prop del 10%.
La Generalitat espera poder arrossegar més fons Next Generation per a pisos de lloguer assequible després de l'últim anunci de Sánchez al Congrés
Sabent que l'habitatge és una de les principals preocupacions de la població, especialment amb uns lloguers de rècord -a Barcelona, amb preus mitjans equiparats al salari mínim-, i que s'apropen unes eleccions municipals i autonòmiques en què l'habitatge es podrà brandar com un dels principals eixos socials, totes les administracions han accelerat els anuncis vinculats amb l'habitatge assequible. El més constant ha estat l'Ajuntament de Barcelona, que fa anys que reivindica haver-se situat al capdavant de les administracions públiques a l'hora de fer lloguer social. Un altre cas és el de la Generalitat, que si bé encara té deutes importants amb la capital catalana, recentment va anunciar un pla d'aconseguir un mínim de 10.000 pisos en tres anys per fer habitatge a preu reduït. I, per últim, la més evident de les embranzides, la que correspon a l'executiu de PSOE i Unides Podem.
En aquest últim camp, cal diferenciar la proposta de Sánchez sobre incorporar pisos de la Sareb -ens de capital majoritàriament públic- al lloguer social i la de construir nous pisos per fer lloguer assequible. La primera proposta suposa 50.000 pisos, però només 35.000 d'aquests habitatges existeixen. La resta, s'haurien de construir encara a terrenys que la Sareb cediria. D'aquests, "uns 200 habitatges i uns 200 sòls" s'estarien negociant a Catalunya, va explicar Calviño. Del darrer anunci, en canvi, hi ha moltes més incògnites. Així, fonts de Territori detallen a aquest diari que tenen demanats 883 milions d'euros per a lloguer social i 274 milions més per a rehabilitació, que sumen fins a 1.157 milions d'euros. Tot això aniria a càrrec dels fons Next Generation que gestiona l'Estat. Però si se'n poden demanar més, després del nou anunci de Sánchez, la Generalitat manté la porta oberta a ampliar la inversió amb aquest instrument. De moment, l'executiu català resta a l'espera d'una reunió amb Moncloa. I l'Adela es prepara per aterrar a una pensió.