19
d'abril
del
2023
Actualitzat
el
20
d'abril
a les
7:36h
La candidatura de Xavier Trias exhibeix múscul entre la societat civil. Fins a 158 personalitats de diferents àmbits han fet el pas de mostrar el seu suport al projecte de l'exalcalde de cara als pròxims comicis municipals de Barcelona. Entre els noms més destacats que s'han adherit al projecte de Trias hi ha Tatxo Benet, l'impulsor i propietari parcial del gegant de l'audiovisual Mediapro, o Víctor Font, fundador del diari Ara i candidat a la presidència del Barça a les darreres eleccions.
La llista -que també inclou figures com la del doctor Bonaventura Clotet, l'exconseller Joaquim Forn, l'escriptor Vicenç Villatoro, la dibuixant Pilarin Bayés, la periodista Pilar Rahola, l'escriptor Jordi Cabré, l'empresari Gabriel Jené o l'entrenadora olímpica Anna Tarrés- aplega els suports a un manifest anomenat "Xavier Trias, confiem en tu". En el text s'assegura que a la capital catalana els últims anys "les coses no han anat bé" i la situa en un estat de "degradació". En aquesta línia, es reivindica la necessitat d'un "canvi" i es lloa el candidat de Junts, a qui se li atribueix "una capacitat extraordinària per generar grans consensos" com a pal de paller per "revertir" l'actual esquema de ciutat.
Els suports fets públics també deixen un parell de particularitats. Una d'elles és que inclouen entre les primeres posicions el nom de la restauradora Ada Parellada, qui en les eleccions anteriors havia atorgat el seu favor explícit al projecte d'Ernest Maragall. Ara, malgrat que el candidat republicà torna a presentar-se, la cuinera s'ha decantat per Trias i fins i tot ha participat a l'acte de presentació del manifest. Parellada ha llegit el text en veu alta juntament amb l'editora i directora de la llibreria ONA, Iolanda Batallé, el poeta i promotor cultural Àlex Susanna i el també excandidat de Junts a les darreres eleccions municipals, Joaquim Forn.
Una altra curiositat del manifest és que almenys en aquesta primera versió -que encara podrà sumar adhesions pròximament- no apareix el nom de Josep Maria Argimon, qui va ser posicionat com a possible figura decisiva en el projecte de Junts a Barcelona per a les properes eleccions. S'hi troben nombroses figures de la societat civil que s'han significat en política d'una manera o una altra anteriorment, així com una trentena de signants vinculats a la medicina, però Argimon no hi consta. Fonts de la candidatura detallen que tampoc no se li ha demanat aquest pas, entenent que ha fet un pas per allunyar-se de la política, en haver desembarcat a finals de l'any passat a la Fundació Pasqual Maragall com a director.
Sigui com sigui, a la posada de llarg d'aquest aplec de suports que s'ha donat al Teatre Gaudí, alguna de les veus que ha reivindicat la creença en el projecta de Trias ha aprofitat també per mencionar algun dels apunts clau que després el candidat apuntalaria. "És insostenible", ha expressat la directora del festival Canet Rock, Gemma Recoder, abans d'assenyalar que la ciutat té "els carrers pintats de colors", tal com minuts després denunciaria el mateix Trias, en referència a les intervencions urbanístiques del govern Colau.
També entre les intervencions dels signants del manifest ha estat especialment aplaudida la frase Josep Maria Llovet, metge, amb què s'ha assegurat que l'alcaldessa "desconeix el sentit comú". Tot seguit ha plantejat també que Xavier Trias "hagués escoltat" l'arribada de projectes com l'Hermitage o el Four Seasons.
En el seu torn de paraula, l'exalcalde ha agraït els suports i l'impuls d'una llista que també inclou persones que no viuen a Barcelona però que hi treballen, alhora que ha posat el focus en la necessitat d'arribar a pactes per governar. Així, en un to menys explícit que el de Joana Ortega aquest matí, Trias ha refermat que s'ha d'estar "disposat a arribar a acord per governar", fins i tot amb formacions que poden aixecar crítiques més dures. "Alguns ens diren "Oh, amb aquests...?" Ostres, hem de governar!", ha expressat, dibuixant un escenari de possibles pactes amb el PSC o altres formacions.
Pel que fa al model de ciutat, el líder de la llista de Junts -que ha qualificat de "miracle" reunir forces com el PDECat per "anar junts"- ha insistit en l'aposta per generar "activitat econòmica" com a recepta per lluitar contra la pobresa. "I que aquesta activitat econòmica ens permeti pagar a la gent salaris perquè puguin pagar pisos", ha rematat, en una referència als problemes d'accés a l'habitatge i a l'extensió dels sous baixos.
La llista -que també inclou figures com la del doctor Bonaventura Clotet, l'exconseller Joaquim Forn, l'escriptor Vicenç Villatoro, la dibuixant Pilarin Bayés, la periodista Pilar Rahola, l'escriptor Jordi Cabré, l'empresari Gabriel Jené o l'entrenadora olímpica Anna Tarrés- aplega els suports a un manifest anomenat "Xavier Trias, confiem en tu". En el text s'assegura que a la capital catalana els últims anys "les coses no han anat bé" i la situa en un estat de "degradació". En aquesta línia, es reivindica la necessitat d'un "canvi" i es lloa el candidat de Junts, a qui se li atribueix "una capacitat extraordinària per generar grans consensos" com a pal de paller per "revertir" l'actual esquema de ciutat.
Els suports fets públics també deixen un parell de particularitats. Una d'elles és que inclouen entre les primeres posicions el nom de la restauradora Ada Parellada, qui en les eleccions anteriors havia atorgat el seu favor explícit al projecte d'Ernest Maragall. Ara, malgrat que el candidat republicà torna a presentar-se, la cuinera s'ha decantat per Trias i fins i tot ha participat a l'acte de presentació del manifest. Parellada ha llegit el text en veu alta juntament amb l'editora i directora de la llibreria ONA, Iolanda Batallé, el poeta i promotor cultural Àlex Susanna i el també excandidat de Junts a les darreres eleccions municipals, Joaquim Forn.
Una altra curiositat del manifest és que almenys en aquesta primera versió -que encara podrà sumar adhesions pròximament- no apareix el nom de Josep Maria Argimon, qui va ser posicionat com a possible figura decisiva en el projecte de Junts a Barcelona per a les properes eleccions. S'hi troben nombroses figures de la societat civil que s'han significat en política d'una manera o una altra anteriorment, així com una trentena de signants vinculats a la medicina, però Argimon no hi consta. Fonts de la candidatura detallen que tampoc no se li ha demanat aquest pas, entenent que ha fet un pas per allunyar-se de la política, en haver desembarcat a finals de l'any passat a la Fundació Pasqual Maragall com a director.
Sigui com sigui, a la posada de llarg d'aquest aplec de suports que s'ha donat al Teatre Gaudí, alguna de les veus que ha reivindicat la creença en el projecta de Trias ha aprofitat també per mencionar algun dels apunts clau que després el candidat apuntalaria. "És insostenible", ha expressat la directora del festival Canet Rock, Gemma Recoder, abans d'assenyalar que la ciutat té "els carrers pintats de colors", tal com minuts després denunciaria el mateix Trias, en referència a les intervencions urbanístiques del govern Colau.
També entre les intervencions dels signants del manifest ha estat especialment aplaudida la frase Josep Maria Llovet, metge, amb què s'ha assegurat que l'alcaldessa "desconeix el sentit comú". Tot seguit ha plantejat també que Xavier Trias "hagués escoltat" l'arribada de projectes com l'Hermitage o el Four Seasons.
En el seu torn de paraula, l'exalcalde ha agraït els suports i l'impuls d'una llista que també inclou persones que no viuen a Barcelona però que hi treballen, alhora que ha posat el focus en la necessitat d'arribar a pactes per governar. Així, en un to menys explícit que el de Joana Ortega aquest matí, Trias ha refermat que s'ha d'estar "disposat a arribar a acord per governar", fins i tot amb formacions que poden aixecar crítiques més dures. "Alguns ens diren "Oh, amb aquests...?" Ostres, hem de governar!", ha expressat, dibuixant un escenari de possibles pactes amb el PSC o altres formacions.
Pel que fa al model de ciutat, el líder de la llista de Junts -que ha qualificat de "miracle" reunir forces com el PDECat per "anar junts"- ha insistit en l'aposta per generar "activitat econòmica" com a recepta per lluitar contra la pobresa. "I que aquesta activitat econòmica ens permeti pagar a la gent salaris perquè puguin pagar pisos", ha rematat, en una referència als problemes d'accés a l'habitatge i a l'extensió dels sous baixos.