Sant Jordi, el dia en què els catalans llegeixen en català

Carrers plens a vessar. Ambient festiu. Famílies, parelles, amics i gent pel seu compte avancen a empentes i amb cops de colze. La majoria, aglomerats al voltant de les paradetes i, els més valents, anxovats a l'interior de les llibreries. Moltes roses. Cada vegada n'hi ha de més colors. Ara bé, el gran protagonista de la diada de Sant Jordi és el llibre (en català). És el seu gran dia i l'ha d'aprofitar, perquè quan arribi el 24 d'abril, tornarà a l'habitual segon pla, eclipsat per la llengua castellana. Ho diuen les dades del darrer informe de l'Institut Català de les Empreses Culturals sobre els "Hàbits de lectura i compra de llibres - 2022", que apunta que només 3 de cada 10 lectors afirmen que l'últim llibre que han comprat és en català i acostumen a llegir en aquesta llengua. Les dades de vendes dels llibreters i les editorials van una mica més enllà i ho rebaixen a 2,5 exemplars de cada 10.

Quants lectors de llibres els llegeixen habitualment en català i quants han comprat l'últim llibre en aquesta llengua a Catalunya?
El dia de Sant Jordi és el dia en què els catalans llegeixen en català. "És l'únic moment de l'any en què venem més exemplars en català que en castellà", subratlla el director editorial d'Ara Llibres, Joan Carles Girbés, que té encerclat el 23 d'abril al calendari. Segons el Gremi de Llibreters i el seu secretari tècnic, Marià Marín, la relació en aquestes dates és d'un 50-50. Blanca Pujals, cap de premsa de Viena Edicions i editora les col·leccions Club Victòria i Petits Plaers, lamenta que hi hagi catalanoparlants que prefereixin llegir en castellà "perquè les traduccions i les edicions són millors", quan el gruix de la indústria editorial està localitzat a Catalunya.

Què explica els canvis en el consum per Sant Jordi? La doctora en sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) especialitzada en sociologia de la literatura, Ariadna Peralta, explica que la pèrdua de presència del català durant l'any es corregeix per Sant Jordi gràcies a "l'alta càrrega identitària" de la festivitat, a més de la presència més gran d'exemplars i autors en la llengua, que treballen més especialment amb la diada a l'horitzó. Tot, mentre la lectura s'estén a tota velocitat entre la societat.

Com han evolucionat els lectors de llibres a Catalunya?
No obstant això, no tot Catalunya llegirà en català en la mateixa mesura, i Marín demana diferenciar per edat, gènere i punts del territori. L'escola catalana fa que siguin les generacions més joves les que consumeixen més llibres en aquesta llengua, però les següents a la llista ja són les més grans, els majors de 65 anys -i escolaritzades en castellà-. Per Vicent Borràs, investigador del Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (QUIT), això respon al fet que la lectura esdevé un element identitari i "el moviment independentista és vell". Peralta fila en la mateixa direcció, però entén que es tracta d'un procés indirecte, en què els autors en català més populars troben el seu públic objectiu en aquesta franja d'edat.

Quin percentatge de catalans llegeix llibres i quin percentatge dels lectors ho fa en català, segons sexe, edat, nivell d'estudis i província?
Aquí, la sociòloga Ariadna Peralta proposa dues hipòtesis que podrien explicar el baix consum de llibres en aquesta llengua per part dels joves. La primera, el poc ús social de català i l'accés més gran a cultura en castellà a través d'internet. "Gran part dels influencers catalans escriuen llibres en castellà perquè és l'idioma amb què produeixen tot el seu contingut", reflexiona. La segona, en canvi, té a veure amb el tipus de literatura que consumeixen: les editorials catalanes presenten una menor oferta de còmics i ficció respecte a les que treballen en castellà, per exemple. Una hipòtesi que confirma Marín, que estén aquesta mancança a altres gèneres i matisa que la responsabilitat és col·lectiva, pel qual reivindica un "pla nacional de lectura" que sigui transversal i interpel·li tothom. Alhora, recorda que hi ha altres sectors culturals, com el de l'audiovisual, on la situació és més crítica.

Quin tipus de llibres llegeixen i compren els catalans? 

El gènere i el nivell d'estudis, els grans determinants de la lectura

Més enllà de la llengua, són les dones les que llegeixen més. Ho fa un 63%, per un 46% dels homes. D'altra banda, mentre que més de 6 de cada 10 graduats universitaris llegeixen freqüentment, menys de la meitat dels qui compten amb estudis primaris ho fan. I és que el gènere i el nivell d'estudis són els dos grans divisors entre la societat lectora i no lectora. Borràs assenyala que les dones dediquen el temps lliure a activitats que els permeten tenir una certa flexibilitat per adaptar-se a les exigències domèstiques i familiars i, per tant, opten per activitats individuals com la lectura; mentre que els homes fan més plans en grup. Peralta coincideix amb el seu col·lega en els resultats, però situa les causes en el procés de socialització de les dones. Pel que fa al nivell d'estudis, ambdós destaquen que "per primera vegada, la gent que podria anar a la universitat hi va", fet que polaritza culturalment la societat, tot i que matisen que la literatura és una de les arts més accessibles. "La desigualtat és molt major en àmbits com el teatre i la pintura", remarca Peralta.

Per tot això, darrerament han sorgit propostes d'èxit com l'editorial Viena Edicions i la llibreria Byron de Barcelona, entre altres. Ambdues comparteixen una idea fonamental: fugir de l'elitisme i el relat de classe per apropar la lectura a tothom a partir de l'estètica i les xarxes socials. "Hem de perseguir aquest objectiu, amb el model finlandès -basat en la comprensió lectora- com a referència", considera el Gremi de Llibreters, que destaca que a Finlàndia hi ha una gran implantació del suec, però el finès no pateix els problemes del català. Viena Edicions rema en aquesta direcció a partir de la traducció de clàssics al català, amb una edició molt cuidada per recuperar el lector en la vintena i la trentena d'edat.

Una estratègia, d'altra banda, fonamentada en Instagram, TikTok i Twitter. "L'únic requisit per poder llegir clàssics és saber llegir", defensa Pujals, alhora que justifica que "les generacions joves són precàries i si compren un llibre, és per poder lluir-lo amb orgull". A la llibreria Byron, al seu torn, volen ser un espai cultural per a tota mena de públic, amb una sala d'actes on parlen des d'influencers fins a filòsofs, però també un punt d'encontre al barri de l'Eixample, amb una cafeteria interior. "Ni un espai elitista ni un excessivament comercial", desitja la Mariana Sarrias, la seva directora. I, una vegada més, amb les xarxes socials com a trampolí.
 

Els llibres digitals no quallen (pel que fa a la literatura)

Una última dada destacable de l'informe de l'Institut Català de les Empreses Culturals fa referència a la implantació dels llibres digitals, que permet dues lectures. D'una banda, el que es preveia que seria el futur de la indústria cultural escrita s'ha quedat curt i, després d'uns anys d'una expansió moderada, es confirma la tendència a la baixa. De l'altra, segons subratlla el Gremi de Llibreters, aquesta davallada només és atribuïble als llibres que es llegeixen per oci, no pas als divulgatius i especialitzats (llibres de text, guies, enciclopèdies, diccionaris, etcètera.). "Tot i que els lectors optin per la literatura en paper, és innegable que la revolució digital ha alterat el model de negoci per complet", defensa Marín, alhora que demana "no confondre llibre amb literatura". Peralta ho explica perquè els lectors per oci donen un valor important a l'objecte del llibre i, a més, consideren la lectura com una via de desconnexió, també de les tecnologies.

Com ha evolucionat la quantitat de catalans que llegeixen en llibres en paper i en llibres digitals?