Entre Sirera, Albiol i Reyes: les cartes de resurrecció del PP a Catalunya

La llista del Partit Popular (PP) per a les municipals de Barcelona -que encapçala Daniel Sirera- ha sorprès internament i dona moltes claus de les preferències d'Alberto Núñez Feijóo de cara al futur del partit. Emergeix amb l'horitzó de les properes municipals un nucli dur de dirigents amb base territorial consolidada com l'alcaldable de Badalona, Xavier García Albiol, i de Castelldefels, Manuel Reyes, o en vies de tenir-la, com Daniel Sirera, candidat a Barcelona. Reyes, a més, és el president provincial del partit a Barcelona, una peça clau. 

La gestació de la candidatura del PP ha estat la més lenta dels darrers anys. Ja va costar que Génova es decidís en l'elecció del candidat per Barcelona, després de moltes especulacions de tot ordre. Van circular els noms de Dolors Montserrat, actualment eurodiputada, i de la diputada Lorena Roldán, ben vista per l'equip d'Alejandro Fernández -ell la va fitxar per a les eleccions catalanes del 2021-, però descartada finalment. Aquestes són algunes dades interessants que dona la composició de la llista del PP a Barcelona.
  

La sorpresa Juan Milián

La designació de Juan Milián com a número dos ha sorprès a molta gent dins de l'organització. Ideòleg de la formació, amb un discurs molt dur contra el sobiranisme, nebot de l'històric dirigent fraguista Manuel Milián Mestre, la seva presència a la llista té lògica interna. Milián és el coordinador general del PP català, el número 3, darrere d'Alejandro Fernández i de Josep Tutusaus, secretari general i dirigent decisiu en tots els moviments que s'estan produint. 

Milián manté bona sintonia amb Alejandro Fernández, un factor que segurament s'ha tingut en compte a l'hora d'incloure'l. Sobretot davant l'evidència que persones molt properes al líder del partit a Catalunya han estat castigades de manera molt explícita. Això malgrat el fet que l'actual líder del partit a Catalunya és respectat a Génova per la seva capacitat oratòria i per haver defensat les sigles de la formació en els moments més difícils per al seu partit a Catalunya. 

Els "alejandrins", purgats

Una altra sorpresa de la llista conservadora és la purga que s'ha fet de persones de la direcció del partit properes a Alejandro Fernández. El cas més emblemàtic és el d'Óscar Ramírez, actual regidor i expresident de l'agrupació de Sarrià-Sant Gervasi. Ramírez és un militant amb molts anys de carrer s'esperava que continués a les llistes, tot i que era improbable que com a número 2. La sorpresa ha estat que n'ha quedat fora. Fonts del partit asseguren que se li va fer una oferta. Però no era de les que no es poden rebutjar. 

Ramírez té partidaris a Barcelona i, en aquests moments, hi ha malestar en sectors de la formació. De fet, continua sent membre de l'executiva de Feijóo. Algú dins del partit ha explicat així la "purga" de Ramírez: "Una cosa és descartar Josep Bou com a candidat i l'altra premiar els qui han generat més tensions innecessàries amb ell". Un altre dirigent proper a Alejandro Fernández que ha estat degradat és Isaac Martín, president de Sarrià, que ocuparà la posició 14. Un lloc sorprenent també per qui és vicesecretari general d'organització del PP català.

En els moviments interns que s'estan produint cal consignar el brusc canvi a les llistes municipals de Tarragona, el feu d'Alejandro Fernández, on qui havia estat cap de llista el 2019, José Luis Martín, no repetirà i ha estat substituït per Maria Mercè Martorell, considerada propera a Dolors Montserrat.  

La resiliència de les velles famílies 

Hi ha militants al PP que aquests dies asseguren que Feijóo intenta que retornin al davant del partit les històriques famílies polítiques -i sanguínees- que l'havien dirigit. El cert és que els grups que han liderat els germans Jorge i Alberto Fernández Díaz -el fernandisme- i la històrica Dolors Montserrat Culleré es mostren resilients. L'exregidora Àngels Esteller, clarament alineada ambAlberto Fernández, ha estat recuperada per Feijóo, qui l'ha posat en el comitè electoral del partit i ara té tots els números per retornar al consistori al ser la número 3. 

Dolors Montserrat Culleré, exdiputada durant anys, està retirada del primer pla però continua influint, segons fonts del partit. La seva filla,Dolors Montserrat, és eurodiputada i pertany al comitè de direcció del PP al ser la portaveu dels populars espanyols a Estrasburg. El lligam que manté amb elles l'alcalde de Pontons i secretari general del PP a Barcelona, Josep Tutusaus, és conegut.

Els altres alcaldables més destacats del PP, Xavier García Albiol a Badalona i Manuel Reyes a Castelldefels, tenen vara alta a Génova, on han posat moltes esperances en els resultats que obtinguin el 28-M. Tots dos, a més, tenen bona sintonia amb les famílies històriques. Albiol ha construït una carrera amb perfil propi però els seus crítics assenyalen que "a Badalona mana ell, però a fora escolta molt el que vingui dels Fernández i Montserrat". Reyes és un aliat del fernandisme, tot i que sempre ha intentat no indisposar-se amb ningú.  

Un catalanista a les llistes?

La inclusió de l'advocat Tomás Ragué Santos de Lamadrid com a número 8 ha incomodat els militants més espanyolistes. Ragué hi figurarà com a independent i s'havia vinculat al projecte Centrem. Pels missatges interns se l'ha qualificat de poc menys que de "separatista". Però és agosarat de presentar així a qui és secretari del Reial Club de Polo. La seva inclusió obeeix a un intent del PP per passar el rasclet a l'upper Diagonal, on es tem l'efecte del vot útil cap a Xavier Trias.

Hi ha altres noms a la llista que s'han de seguir. Com l'històric Antonio Verdera (número 6), conseller de districte a Sarrià, de qui es valora la seva feina centrada en el districte i la seva actitud conciliadora en els moments més tensos viscuts arran del xoc entre Bou i l'aparell. Verdera és també una persona amb molt bona sintonia amb Sirera.

La inclusió de l'advocat Víctor Martí (número 4) obeeix a la seva proximitat amb Sirera, a qui coneix des de la seva etapa de militància a Noves Generacions, la branca juvenil del PP. Un Sirera que, sotmès a pressions de tot arreu com sol passar en els moments de configurar llistes, haurà de navegar amb lama ferma al timó. Les aigües agitades del PP no el deixaran relaxar-se.