19
d'abril
del
2023
Actualitzat
el
20
d'abril
a les
8:55h
Cinc preguntes àmplies per començar a esbossar propostes concretes per desbloquejar el conflicte polític entre Catalunya i l'Estat. L'acord de claredat ha començat a caminar i la primera etapa passa per una proposta acadèmica, elaborada per nou experts de sensibilitats diverses, que ha de servir de base per fer una proposta que, en última instància de cara a principis de 2024, es traslladarà al govern espanyol. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, principal impulsor d'aquest acord de claredat, ha definit ja quines seran les coordenades en què s'ha de moure aquest consell acadèmic: haurà de respondre cinc preguntes i elaborar un informe per a després de les eleccions municipals i abans de l'estiu.
"Ens volem dotar d'unes normes acceptades per la majoria per decidir el futur polític del país i que aquesta decisió s'implementi", ha explicat Aragonès en una compareixença al Palau de la Generalitat, després d'una primera reunió amb el consell acadèmic, coordinat pel politòleg Marc Sanjaume. Les cinc preguntes són obertes i permeten respostes diverses, que no necessàriament hauran de ser consensuades entre els experts. Les ha definit Aragonès, amb l'assessorament del seu equip de confiança i la col·laboració dels mateixos acadèmics, de cara a precisar-les i millorar-ne el redactat. El Govern espera que de l'informe en surtin propostes concretes per desbloquejar el conflicte, malgrat que la decisió final serà del Govern i concretament del president.
Les cinc preguntes que respondran els acadèmics són aquestes:
La primera pregunta ha de servir per definir els principis bàsics d'aquest acord de claredat, identificar la naturalesa del conflicte i com donar-hi resposta. La segona serveix per trobar exemples que s'hagin dut a terme en altres llocs per resoldre conflictes de sobirania similars, tot i que fonts del Govern insisteixen que la qüestió catalana requereix un "camí propi". Amb la tercera, els experts han d'identificar els actors -des d'institucions catalanes, fins a les internacionals, i passant per les de l'Estat- que han de tenir un paper actiu en la resolució del conflicte. Les dues darreres han de servir per definir el tipus de referèndum i quines característiques ha de tenir per tal de tenir la "màxima legitimitat" i totes les parts n'acceptin el resultat.
Si es plantegen "altres mecanismes", el Govern els escoltarà, però l'objectiu és que la ciutadania voti per decidir el futur del país i que els resultats es puguin implementar. "El mecanisme més clar i més senzill, més homologable, és un referèndum, però estem oberts a escoltar propostes", ha afirmat el president. En els darrers anys s'ha parlat d'eleccions plebiscitàries i d'altres formes d'escoltar la ciutadania, com una consulta. El referèndum també podria tenir funcions diverses, perquè es pot votar sobre un acord, sobre dues opcions o per instar el Govern a alguna cosa... En tot cas, són qüestions que hauran d'abordar els experts en les seves reunions aquestes properes setmanes. "No hi ha mecanismes que sobrin, les preguntes van en la línia d'incloure diferents escenaris i possibilitats", ha detallat Sanjaume.
En les preguntes destaca que no es parla ni d'independència ni d'autodeterminació. El llenguatge està calculat, en la línia d'integrar el màxim de sensibilitats. Segons el Govern, però, això no altera la voluntat de l'executiu de votar sobre la independència de Catalunya. De fet, Aragonès ha defensat que quan es parla del "futur polític de Catalunya" és una expressió que s'ha utilitzat reiteradament els darrers anys, i vol dir votar sobre la sobirania del país i sobre la independència. Segons ha detallat Sanjaume, no volen "predefinir" cap terreny de joc i treballaran "des de totes les perspectives, amb inclusivitat, pluralisme, i tenint en compte totes les fonts de legitimitat i legalitat". Això vol dir que els treballs no es limitaran a la Constitució. "Volem obrir vies amb propostes innovadores", ha explicat el coordinador del comitè d'experts.
A banda d'Astrid Barrio, al centre de la polèmica aquests últims dies, està format per aquests experts: Mar Aguilera, professora de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona; Eva Anduiza, catedràtica de Ciència Política a la UAB; Marco Aparicio, professor de Dret Constitucional a la Universitat de Girona; Pau Bossacoma, professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC; Elisenda Casañas, professora de Dret Constitucional a la Universitat d'Edimburg; Lesley-Ann Daniels, investigadora a l'Institut Barcelona d'Estudis Internacionals (IBEI); Josep Lluís Martí Màrmol, professor de Filosofia del Dret i Política de la UPF. Els membres del consell tindran dret a rebre una remuneració per l’assistència a les reunions.
La mala maror entre exsocis s'ha fet evident aquest matí al Palrament. Durant la sessió de control al Govern, la portaveu de Junts al Parlament, Mònica Sales, i la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, han discrepat obertament sobre el full de ruta a seguir. Mentre que Junts ha acusat ERC de jugar amb les "esperances" dels catalans, els republicans han reivindicat que són l'única formació amb una proposta que busca el consens i que no pretén convèncer només als independentistes, al contrari del que considera que fan els juntaires. "Així no es construeix la independència", ha retret Vilagrà als exsocis. La força del govern la definirà, en bona part, el resultat de les eleccions espanyols i els suports que necessiti el PSOE per mantenir-se a la Moncloa.
"Ens volem dotar d'unes normes acceptades per la majoria per decidir el futur polític del país i que aquesta decisió s'implementi", ha explicat Aragonès en una compareixença al Palau de la Generalitat, després d'una primera reunió amb el consell acadèmic, coordinat pel politòleg Marc Sanjaume. Les cinc preguntes són obertes i permeten respostes diverses, que no necessàriament hauran de ser consensuades entre els experts. Les ha definit Aragonès, amb l'assessorament del seu equip de confiança i la col·laboració dels mateixos acadèmics, de cara a precisar-les i millorar-ne el redactat. El Govern espera que de l'informe en surtin propostes concretes per desbloquejar el conflicte, malgrat que la decisió final serà del Govern i concretament del president.
Les cinc preguntes que respondran els acadèmics són aquestes:
- Quines característiques hauria d'incloure un acord de claredat amb l'Estat per resoldre el conflicte polític?
- Quins mecanismes existents a la política comparada permetrien aportar solucions al conflicte polític?
- Quins actors polítics o institucions haurien de prendre la iniciativa per tal d'implementar aquestes solucions?
- Quina funció hauria de tenir un referèndum sobre el futur polític de Catalunya, o altres mecanismes anàlegs, a l'hora de resoldre el conflicte polític?
- Quines característiques hauria de complir un referèndum sobre el futur polític de Catalunya, o altres mecanismes anàlegs, per gaudir de la màxima legitimitat i inclusió, i assegurar-ne la validesa i implementació?
La primera pregunta ha de servir per definir els principis bàsics d'aquest acord de claredat, identificar la naturalesa del conflicte i com donar-hi resposta. La segona serveix per trobar exemples que s'hagin dut a terme en altres llocs per resoldre conflictes de sobirania similars, tot i que fonts del Govern insisteixen que la qüestió catalana requereix un "camí propi". Amb la tercera, els experts han d'identificar els actors -des d'institucions catalanes, fins a les internacionals, i passant per les de l'Estat- que han de tenir un paper actiu en la resolució del conflicte. Les dues darreres han de servir per definir el tipus de referèndum i quines característiques ha de tenir per tal de tenir la "màxima legitimitat" i totes les parts n'acceptin el resultat.
Referèndum o "mecanismes anàlegs"
Les preguntes als experts fan referència a referèndum o "mecanismes anàlegs". La proposat del Govern és un referèndum sobre la independència, però les preguntes són volgudament àmplies en la línia de buscar el màxim consens i no tancar portes a alternatives que passin, en tot cas, per votar sobre el futur polític del país. Entre aquestes propostes anàlogues al referèndum hi hauria unes eleccions plebiscitàries, per exemple. "La proposta del Govern és un referèndum, i preguntem quines són les característiques que ha de tenir i com s'hauria d'articular perquè tothom s'hi senti implicat", ha dit Aragonès. En aquest sentit, el consell acadèmic no descarta alternatives, amb la finalitat que les respostes a les preguntes tinguin, com ha dit Sanjaume, "la màxima inclusivitat i legitimitat" entre la ciutadania de Catalunya.Si es plantegen "altres mecanismes", el Govern els escoltarà, però l'objectiu és que la ciutadania voti per decidir el futur del país i que els resultats es puguin implementar. "El mecanisme més clar i més senzill, més homologable, és un referèndum, però estem oberts a escoltar propostes", ha afirmat el president. En els darrers anys s'ha parlat d'eleccions plebiscitàries i d'altres formes d'escoltar la ciutadania, com una consulta. El referèndum també podria tenir funcions diverses, perquè es pot votar sobre un acord, sobre dues opcions o per instar el Govern a alguna cosa... En tot cas, són qüestions que hauran d'abordar els experts en les seves reunions aquestes properes setmanes. "No hi ha mecanismes que sobrin, les preguntes van en la línia d'incloure diferents escenaris i possibilitats", ha detallat Sanjaume.
En les preguntes destaca que no es parla ni d'independència ni d'autodeterminació. El llenguatge està calculat, en la línia d'integrar el màxim de sensibilitats. Segons el Govern, però, això no altera la voluntat de l'executiu de votar sobre la independència de Catalunya. De fet, Aragonès ha defensat que quan es parla del "futur polític de Catalunya" és una expressió que s'ha utilitzat reiteradament els darrers anys, i vol dir votar sobre la sobirania del país i sobre la independència. Segons ha detallat Sanjaume, no volen "predefinir" cap terreny de joc i treballaran "des de totes les perspectives, amb inclusivitat, pluralisme, i tenint en compte totes les fonts de legitimitat i legalitat". Això vol dir que els treballs no es limitaran a la Constitució. "Volem obrir vies amb propostes innovadores", ha explicat el coordinador del comitè d'experts.
Un comitè d'experts plural
El consell acadèmic ha definit aquest dimecres un calendari de treball, per respondre a les preguntes "en un termini relativament breu de temps i des del rigor acadèmic". Els terminis no estan concretats, però l'informe hauria d'estar enllestit d'aquí a uns dos mesos, després de les eleccions municipals i abans de l'estiu. Sanjaume ha ressaltat la pluralitat del comitè d'experts i també la seva trajectòria acadèmica, després de les crítiques rebudes per sectors de l'independentisme. El comitè, integrat al Departament de la Presidència, està coordinat per Sanjaume, professor lector de Teoria Política a la UPF, i que farà de portaveu del consell i d'interlocutor amb el Govern.A banda d'Astrid Barrio, al centre de la polèmica aquests últims dies, està format per aquests experts: Mar Aguilera, professora de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona; Eva Anduiza, catedràtica de Ciència Política a la UAB; Marco Aparicio, professor de Dret Constitucional a la Universitat de Girona; Pau Bossacoma, professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC; Elisenda Casañas, professora de Dret Constitucional a la Universitat d'Edimburg; Lesley-Ann Daniels, investigadora a l'Institut Barcelona d'Estudis Internacionals (IBEI); Josep Lluís Martí Màrmol, professor de Filosofia del Dret i Política de la UPF. Els membres del consell tindran dret a rebre una remuneració per l’assistència a les reunions.
Iniciativa sense suport parlamentari
La primera etapa de la proposta és el debat acadèmic, i el debat polític començarà amb la taula de partits. Ara com ara, l'acord de claredat no té suport polític. Només hi estan a favor ERC i, de manera menys vehement, els comuns, però ni el PSC ni Junts, ni tampoc la CUP, s'hi mostren favorables, per motius diversos. A l'altra banda, el govern espanyol ha descartat un referèndum a Catalunya. La prova de foc de la iniciativa d'Aragonès serà la taula de partits prevista per al juny, ja amb l'informe acadèmic tancat. A hores d'ara, el PSC no té previst ser-hi, perquè considera que es tracta d'una proposta que "divideix" els catalans. Junts, en principi, sí que hi serà, però no pas per donar suport a l'acord de claredat, sinó per defensar que cal implementar el mandat de l'1-O i no pas esperar que l'Estat accepti un referèndum.La mala maror entre exsocis s'ha fet evident aquest matí al Palrament. Durant la sessió de control al Govern, la portaveu de Junts al Parlament, Mònica Sales, i la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, han discrepat obertament sobre el full de ruta a seguir. Mentre que Junts ha acusat ERC de jugar amb les "esperances" dels catalans, els republicans han reivindicat que són l'única formació amb una proposta que busca el consens i que no pretén convèncer només als independentistes, al contrari del que considera que fan els juntaires. "Així no es construeix la independència", ha retret Vilagrà als exsocis. La força del govern la definirà, en bona part, el resultat de les eleccions espanyols i els suports que necessiti el PSOE per mantenir-se a la Moncloa.