18
d'abril
del
2023
Actualitzat
a les
16:23h
La magistrada de Montpeller ha donat la raó al prefecte dels Pirineus Orientals -l'equivalent francès del delegat del govern espanyol- en contra del reglament que permet el català als plens. La ponent pública creu que traduir els debats al francès deixa en més mala posició "la llengua de la República". El Tribunal Administratiu de Montpeller ha jutjat aquest dimarts els ajuntaments d'Elna, Els Banys, Portvendres, Tarerac i Sant Andreu de Sureda, a la Catalunya Nord, i la sentència es farà pública el proper 9 de maig.
L'advocat de tres dels ajuntaments afectats, Mateu Pons, ha dit que l'argument de la magistrada ponent és absurd: "És com si tu estimes més el primer fill perquè és el primer". Elna, ara tot just fa un any, va canviar el reglament municipal i va convertir-se en el primer municipi nordcatalà a permetre debatre en català als plens. Al setembre, però, França va optar per portar el municipi davant la justícia.
El plantejament era molt simple i avalat per un jurista, i per això els impulsors creuen que no s'ha incomplert la Constitució francesa. Els regidors podien parlar en català amb la condició que després es traduís al francès, i de la mateixa manera s'havien de transcriure i prioritzar els textos en francès si primer eren escrits en català. Després d'Elna, diversos municipis com Els Banys d'Arles, Portvendres i Tarerac van fer canvis similars en el seu reglament prioritzant que no hi hagués una discriminació cap al francès per donar validesa legal a la decisió.
Els arguments del prefecte per recórrer el canvi normatiu se situen en la vulneració dels dos primers articles de la Constitució francesa, que diuen que "França és una República indivisible" i que "la llengua de la República és el francès". La citació també sosté que "qualsevol element susceptible de malmetre els principis fonamentals de la República i la jerarquia entre llengua oficial i llengües regionals ha de ser analitzat com un element de reivindicació d'una identitat cultural que no ha de prosperar en les assemblees deliberatives de les comunitats". Dit en altres paraules, considera que el català amenaça el francès.
Des d'Elna, però, encara mantindran l'ús del català als reglaments perquè presentaran apel·lació i, per tant, encara no hauran d'aplicar la sentència del Tribunal de Montpeller. Si França no els dona la raó, Garcia explica que portaran el cas fins al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH). L'alternativa a complir amb l'ordre de la justícia francesa és ben simple: seguir parlant el català als plens sense que ho reculli el reglament. "Jo parlaré igual el català on em doni la gana; només volíem que França ho reconegués de manera oficial", apunta Garcia.
Garcia es pren tot plegat amb certa ironia i creu que França "ha fet una gran propaganda" a Elna i als municipis que han volgut mantenir el català als plens. "Abans ho fèiem i ni el del poble del costat ho sabia; ara tothom ens coneix", diu el batlle del municipi de la Catalunya Nord, que a la vegada lamenta que França persegueixi el català: "Forma part de la riquesa del país i és una gran eina social i econòmica". "En tot cas, no pararem fins a guanyar", conclou.
L'advocat de tres dels ajuntaments afectats, Mateu Pons, ha dit que l'argument de la magistrada ponent és absurd: "És com si tu estimes més el primer fill perquè és el primer". Elna, ara tot just fa un any, va canviar el reglament municipal i va convertir-se en el primer municipi nordcatalà a permetre debatre en català als plens. Al setembre, però, França va optar per portar el municipi davant la justícia.
Els ajuntaments defensen la validesa jurídica
Tot va començar quan l'Ajuntament d'Elna va aprovar –amb el vot en contra dels cinc regidors de dretes de l'oposició- canviar el punt 19 del reglament intern del consistori per permetre intervenir a les sessions en català. Garcia va assegurar que els serveis jurídics avalaven la decisió perquè es garantia la traducció a la llengua oficial, el francès. La decisió es va prendre arran d'un episodi al ple en què dos regidors van abandonar la sessió quan el tinent d'alcalde, Pere Manzanares, va intervenir en català.El plantejament era molt simple i avalat per un jurista, i per això els impulsors creuen que no s'ha incomplert la Constitució francesa. Els regidors podien parlar en català amb la condició que després es traduís al francès, i de la mateixa manera s'havien de transcriure i prioritzar els textos en francès si primer eren escrits en català. Després d'Elna, diversos municipis com Els Banys d'Arles, Portvendres i Tarerac van fer canvis similars en el seu reglament prioritzant que no hi hagués una discriminació cap al francès per donar validesa legal a la decisió.
El prefecte porta el català als tribunals
Mesos després, el prefecte portava Elna davant la justícia. Primerament, va demanar per carta a Elna i a altres municipis que fessin marxa enrere i que es mantinguessin en l'ús exclusiu del francès. Si bé alguns dels pobles de la Catalunya Nord es van fer enrere, aquests quatre van mantenir-se i el prefecte va decidir portar el cas als tribunals, en concret al Tribunal Administratiu de Montpeller. "No s'entén per què el prefecte ha actuat així", apunta Garcia.Els arguments del prefecte per recórrer el canvi normatiu se situen en la vulneració dels dos primers articles de la Constitució francesa, que diuen que "França és una República indivisible" i que "la llengua de la República és el francès". La citació també sosté que "qualsevol element susceptible de malmetre els principis fonamentals de la República i la jerarquia entre llengua oficial i llengües regionals ha de ser analitzat com un element de reivindicació d'una identitat cultural que no ha de prosperar en les assemblees deliberatives de les comunitats". Dit en altres paraules, considera que el català amenaça el francès.
L'estratègia que seguirà Elna
A banda de no obeir la petició del prefecte, Elna va demanar al Tribunal de Montpeller que el Consell Constitucional es pronunciés, però va ser rebutjat. Així doncs, aquest primer tribunal decidirà el 9 de maig si el català és un idioma vàlid als plens de la Catalunya Nord. La deliberació és més que previsible, segons Garcia: el tribunal demanarà revertir el canvi perquè el comissari del govern ho ha demanat i en "el 80% dels casos" sempre comparteixen el pronunciament.Des d'Elna, però, encara mantindran l'ús del català als reglaments perquè presentaran apel·lació i, per tant, encara no hauran d'aplicar la sentència del Tribunal de Montpeller. Si França no els dona la raó, Garcia explica que portaran el cas fins al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH). L'alternativa a complir amb l'ordre de la justícia francesa és ben simple: seguir parlant el català als plens sense que ho reculli el reglament. "Jo parlaré igual el català on em doni la gana; només volíem que França ho reconegués de manera oficial", apunta Garcia.
La intolerància de França amb el català, a prova
Tot plegat suposa una decisió clau per posar a prova la tolerància (o intolerància) de França amb el català. La realitat és que l'estat francès no ha perseguit històricament amb la mateixa contundència que l'estat espanyol la seva diversitat lingüística. Però la decisió que ha de prendre el Tribunal de Montpeller pot marcar un precedent. Mentre França impulsa una oficina pública del català per defensar-lo i promoure el seu ús, persegueix el mateix idioma no deixant-lo parlar en l'àmbit públic.Garcia es pren tot plegat amb certa ironia i creu que França "ha fet una gran propaganda" a Elna i als municipis que han volgut mantenir el català als plens. "Abans ho fèiem i ni el del poble del costat ho sabia; ara tothom ens coneix", diu el batlle del municipi de la Catalunya Nord, que a la vegada lamenta que França persegueixi el català: "Forma part de la riquesa del país i és una gran eina social i econòmica". "En tot cas, no pararem fins a guanyar", conclou.