La Generalitat exigeix al Madrid la retirada del vídeo que vincula Barça i franquisme: «És indecent»

El Govern considera que s'ha creuat una "línia vermella" i recorda l'assassinat per part de les tropes franquistes de Josep Sunyol, president del club blaugrana, durant els primers dies de la Guerra Civil

Joan Laporta, en roda de premsa.
Joan Laporta, en roda de premsa. | Europa Press
18 d'abril del 2023
Actualitzat a les 17:42h
Més llenya al foc de la polèmica entre el Barça i el Madrid pel cas Negreira. Si el president blaugrana, Joan Laporta, va acusar els blancs de ser des de sempre un "equip del règim" -també, i sobretot, durant el franquisme- en la roda de premsa que va protagonitzar ahir i el club que lidera Florentino Pérez va respondre al cap d'unes hores amb un vídeo que acusa el Barça d'haver estat un club afavorit per la dictadura del general Franco, aquest dimarts ha aparegut un nou actor. Es tracta de la Generalitat, que ha exigit al Madrid que retiri el material perquè constitueix una "fake news indecent" i ha recordat que Josep Sunyol, president del Barça durant quan va esclatar la Guerra Civil, va ser afusellat pel franquisme els primers dies del conflicte armat que va acabar al cap de tres anys i va derivar en la dictadura.
 
"Potser a Madrid no recorden aquest episodi. Que retirin el vídeo i demanin disculpes per haver traspassat una línia vermella", ha apuntat la portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja, en la roda de premsa posterior a la reunió del Govern. El vídeo, penjat al perfil oficial del Madrid, supsoa una "ofensa", una "irresponsabilitat" i també un "insult" a les persones que van patir el règim dictatorial, segons ha detallat Plaja al final de la intervenció.

Laporta va negar que s'hagi comès cap delicte, va relativitzar els pagaments que es van fer a l'empresa de l'exàrbitre, va assegurar que la feina es va fer i els informes eren importants per al club, i va denunciar una campanya contra el Barça. Si bé va voler posar la mà al foc per la junta directiva del seu primer mandat -"ningú no va posar la mà a la caixa"-, va ser menys vehement amb les juntes que el van succeir, les de Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu, i tampoc va descartar del tot que alguna persona o empresa externa al club pogués beneficiar-se del cas Negreira. El president blaugrana va dir, poc abans d'un Clàssic i en la línia d'aglutinar el barcelonisme enfront d'un enemic comú, que el Barça no només es defensaria, sinó que atacaria. Aquest dilluns, Laporta va contraatacar, amb fermesa en alguns àmbits i amb evasives en d'altres, i va  disparat també contra el president de la Lliga, Javier Tebas.

El dirigent blaugrana va arrencar la compareixença -multitudinària- amb un missatge clar: el Barça no va pagar per adulterar, ni tenia la voluntat d'adulterar, la competició. Per tant, en cap cas es pot parlar d'un delicte de corrupció esportiva encaminada a comprar àrbitres a través dels pagaments a l'empresa de Negreira. Per afirmar això, Laporta es va basar en l'informe de l'Agència Tributària que va començar a investigar l'exvicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres, i que va concloure que no quedava acreditat que els pagaments del Barça a Negreira haguessin influït en els resultats de l'equip al terreny de joc.