Laporta contra l'«equip del règim»

El president del Barça contraataca i situa el Madrid en la diana: fixar un enemic extern funcionarà si no hi ha rastre de mala praxi. Avui també són notícia les raons d'Astrid Barrio, ERC «represaliada», Arcadi Oliveres i el judici al català d'Elna

18 d'abril del 2023

Actualitzat a les 7:20h

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Més enllà d'alguna intervenció breu en entorns amables, el silenci havia estat la divisa de Joan Laporta a l'hora d'abordar el cas Negreira. El president del Barça, home impulsiu, va preferir aquesta vegada tenir tot el material legal a les mans -i preparar bé la posada en escena- abans de protagonitzar una multitudinària roda de premsa per explicar la posició oficial del club sobre un escàndol de conseqüències encara imprevisibles per al club, tant en l'àmbit esportiu com econòmic.

Laporta, en aquest sentit, ha optat per la tàctica del contraatac: de la intervenció sempre en quedaran les explicacions -previsibles- que neguen l'existència de qualsevol mala praxi, però sobretot en romandran les paraules sobre el Madrid, etern rival, però aliat conjuntural en aspectes clau com la Superlliga i que es personarà en la causa per decisió personal de Florentino Pérez.

"El Reial Madrid és l'equip del règim", va assenyalar Laporta amb una fórmula que connecta bé amb el barcelonista mitjà -la memòria del futbol en blanc i negre persisteix en bona part de la massa social, més acostumada a les desgràcies que a les alegries malgrat l'edat daurada propiciada per cruyffisme- però que també serveix per desviar oportunament l'atenció amb el clàssic argument de l'enemic extern. Un argument legítim -només cal veure qui amplifica determinades informacions sobre el cas, el més inquietant del qual és saber què es feia amb els diners pagats a Negreira i fins on arriba l'ombra de presumptes comissions-, però que ha d'anar acompanyat d'esvair qualsevol ombra de dubte sobre el club. Perquè no és el mateix no incórrer en cap il·lícit penal -com deia ahir Laporta- que la taca que suposa en l'expedient blaugrana.

Té raó el president del Barça quan contextualitza l'existència d'una ofensiva contra el club -en els anys daurats de Pep Guardiola al capdavant del primer equip es van arribar a registrar acusacions periodístiques de dopatge-, més encara si es té en compte que al Madrid hi ha un jugador -Fede Valverde- que va agredir-ne un del Vila-real a la sortida d'un partit i les mesures adoptades pels estaments futbolístics sumen un total de zero.

A Florentino Pérez ningú li buscarà mai les pessigolles -com a molt han aparegut uns àudios hilarants en què criticava futbolistes amb un lèxic inclassificable- en qüestions nuclears, i precisament per això el Barça ha de ser especialment curós. Tenir el president de la Lliga, l'ínclit Javier Tebas, en contra tampoc és que ajudi a calmar els ànims. La millor manera d'esvair l'ombra de la corrupció quan s'engega el ventilador és tenir l'habitació neta. No fos cas que els papers que comencin a volar siguin comprometedors.