Astrid Barrio: «No he estat antiindependentista sinó antiprocessista»

La jurista Astrid Barrio formarà part del grup d'experts que, coordinat per Marc Sanjaume, col·laborarà amb el Govern en l'elaboració de l'acord de claredatpreconitzat pel president de la Generalitat, Pere Aragonès. Una iniciativa que el president català va refermar fa uns dies i que ha de generar un ampli debat polític i ciutadà, abans que sigui elevada a l'executiu espanyol. 

Professora de Ciència Política de la Universitat de València i membre del comitè editorial d'El Periódico, Barrio formarà part d'un grup de politòlegs i professionals del dret que treballaran per elevar una proposta catalana en els propers mesos. La seva elecció ha causat rebombori per les posicions molt crítiques amb el procés, per bé que va ser de les primeres veus de l'àmbit constitucionalista a demanar l'indult pels presos sobiranistes. En aquesta conversa amb Nació en què defensa els seus posicionaments, Barrio exposa què l'ha empès a acceptar la col·laboració amb el Govern.  

- L'ha sobtat la proposta del president Aragonès per formar part del grup d'experts sobre l'acord de claredat?

- Òbviament, m'ha sobtat, perquè no formo part d'aquest entorn ni d'aquesta tradició. Però també és veritat que jo he estat de les poques persones que tan bon punt el president va fer l'anunci sobre l'acord de claredat vaig mostrar la necessitat que algú recollís aquesta idea. El meu missatge aprofundia en la idea de veure qui hi havia a l'altra banda que pogués recollir-ho. Potser la meva posició favorable a explorar aquesta via ha decantat l'elecció. 

- Què ha passat perquè una persona com vostè, tan crítica amb el procés, s'obri a un possible referèndum acordat?

- He estat molt crítica amb el procés, és a dir, amb com s'han fet les coses. Ara bé, respecto la legitimitat de totes les posicions polítiques, sempre i quan s'expressin des del respecte als altres i a la pluralitat. El que he criticat molt en aquests anys ha estat com s'ha dut a terme el procés i, sobretot, les mentides sobre les quals s'ha construït el procés. 

- Mentides com quines?

- He discutit molt l'existència d'un 80% favorable al dret d'autodeterminació. He discutit sobre els possibles beneficis que duria la independència. La meva posició crítica no ha estat per antiindependentista sinó per antiprocessista. Crec que no s'han de posar línies vermelles a ningú. No soc antiindependentista, soc antibestieses. 

"No s'han de posar línies vermelles a ningú"

  
- Es pot establir un automatisme clar entre la proposta d'Aragonès i la llei de claredat canadenca?

- Crec que d'automatismes, cap. En la Constitució canadenca, les atribucions de les províncies és molt diferent a la de les comunitats autònomes. Començant perquè les autonomies no tenen reconeguda la capacitat de convocar referèndum. Però el que sí que em sembla interessant del cas canadenc és que va intentar conciliar tres elements que són indispensables per gestionar els conflictes com el que tenim a Catalunya, com és la impugnació per un sector de l'adscripció territorial a un estat. Aquests tres principis són el democràtic, el de legalitat i el principi de respecte a les minories. Això vol dir entendre que els independentistes són minoria a l'Estat però, alhora, a Catalunya hi ha una minoria que discrepa de la independència. El que no es pot fer és privilegiar un d'aquests principis sobre els altres.    

- Aquests tres principis, segons vostè, no han estat preservats ni per la Generalitat ni per l'Estat.

- Crec que durant tots aquests anys, l'independentisme ha prioritzat el principi democràtic, mentre que els partits d'àmbit estatal, bàsicament el PSOE i el PP, han privilegiat només el principi de legalitat. Aleshores, com fer possible aquests tres principis? Començar a discutir com tenir-los tots tres presents em sembla un avenç. Però sense fer-se trampes al solitari. No podem avantposar un principi perquè són indestriables el principi democràtic i el de legalitat.   

- Vostè ha saludat l'acord de claredat com un debat acadèmic. Però més enllà d'un debat d'idees, que també ho és, es tracta d'una proposta política, oi?

- El que passa és que a nosaltres l'encàrrec que se'ns formula és que el Govern farà unes preguntes i nosaltres les respondrem. A partir de les nostres respostes i de tot un procés que és llarg, el Govern haurà de fer la seva proposta. A mi el que em sembla interessant és que hi pugui haver propostes divergents. 

- En un article recent advocava per fer com a la Transició: "Obrir portes, no predeterminar resultats". Creu que l'acord de claredat recull part de l'esperit de la Transició?

- Malgrat que hi ha qui ha denunciat la Transició com un desastre, crec que la metodologia amb què es va fer va ser molt útil. Pensem en el títol VIII de la Constitució, que possibilitava un camí que permetia amb alguna indefinició que s'hi trobessin tant els qui propugnaven la "indissoluble unitat de la nació espanyol" com els qui defensaven el reconeixement de les nacionalitats i regions. I que poguessin conviure sense predeterminar resultats. Pensar en aquell mètode pot ser útil.  

"Quan jo parlo de no predeterminar els resultats, em refereixo també a no considerar que l'única via possible o la solució passa per la consulta o el referèndum"

- Perquè l'acord de claredat prosperés, hi ha d'haver canvis en la política espanyola. Realment veu viable plantejar un referèndum acordat? 

- Quan jo parlo de no predeterminar els resultats, em refereixo també a no considerar que l'única via possible o la solució passa per la consulta o el referèndum. Poden haver-hi altres camins que resolguin el conflicte donant satisfacció a aquells principis. Si d'entrada només considerem que això només és per buscar una altra via per legitimar el referèndum, ens estarem privant de possibilitats. Jo intentaria obrir el focus. L'instrument ha esdevingut la causa del conflicte, però la resolució del conflicte en realitat és veure com conciliem aquells tres principis.  

- Des d'ERC s'ha parlat d'alguns requisits per una consulta: un 50% de participació, un 55% de vots favorables. Li semblen bons requisits?

- Això és anar molt a la concreció. Però diria que, si per una reforma de l'Estatut exigim unes majories molt qualificades, per una decisió d'aquest tipus hauríem d'exigir-les també. I més si el que volem és exactament el que plantejava el president, que és un acord consensual, aleshores no pots anar a una simple majoria. 

"Durant aquests anys, l'independentisme ha prioritzat el principi democràtic, mentre que els partits d'àmbit estatal han privilegiat el de legalitat, i s'han de consensuar"

  
- El constitucionalisme no ha estat capaç fins ara de generar un discurs que s'obrís a un referèndum. Aquí no hi ha hagut, com a Irlanda del Nord, una obertura històrica d'un sector unionista a entendre's amb els republicans. El gir fet per vostè va en aquesta direcció d'acostar els sectors més allunyats.

- Això seria el més desitjable, encara que la majoria se sentís una mica decebuda però considerés un acord com a acceptable. El que a mi més em preocupa és l'acceptació del pluralisme i la convivència en societats democràtiques. No tinc consciència de fer història. Però sí un sentit de la responsabilitat. Si sempre he pensat que s'ha de parlar, si un dia em conviden a parlar, no ho defugiré.  

- Creu que més figures provinents del constitucionalisme poden estar en una posició similar a la seva?

- Crec que hi ha més gent. Però potser el que no hi ha hagut fins al moment és voluntat d'escoltar-los ni aquesta predisposició a reconèixer la legitimitat de les posicions de l'altre. Només s'han de veure algunes reaccions, que han expressat que alguns no tenen dret a parlar. Acceptar que hi ha altres opinions ja em sembla un bon exercici. Segurament aniran apareixent altres veus que a mi em consta que hi són.  

- Professora Barrio, vostè s'ha acostat al sobiranisme o un sector de l'independentisme s'ha fet més realista?

- No, jo crec que comencem a entendre que hem de començar a parlar un llenguatge comú. I, aleshores, aquí ens trobarem.