17
d'abril
del
2023
Actualitzat
el
20
d'abril
a les
18:35h
Víctima o negligent? Informes tècnics o intents per adulterar la competició? Les preguntes sobre el cas Negreira continuen obertes, però aquest dilluns, dos mesos després que esclatés l'escàndol, el president del Barça ha donat la seva versió dels fets. Joan Laporta tenia ganes de parlar, però el seu entorn li havia recomanat paciència per tenir més elements per posar sobre la taula. A l'Auditori 1899 n'ha posat uns quants, i en altres àmbits s'ha escudat en què no pot parlar per terceres persones o bé que són qüestions que ja no formaven part del seu mandat.
Laporta ha negat que s'hagi comès cap delicte, ha relativitzat els pagaments que es van fer a l'empresa de l'exàrbitre, ha assegurat que la feina es va fer i els informes eren importants per al club, i ha denunciat una campanya contra el Barça. Si bé ha volgut posar la mà al foc per la junta directiva del seu primer mandat -"ningú no va posar la mà a la caixa"- ha estat menys vehement amb les juntes que el van succeir, les de Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu, i tampoc descartat del tot que alguna persona o empresa externa al club pogués beneficiar-se del cas Negreria.
El president blaugrana va dir, poc abans d'un Clàssic i en la línia d'aglutinar el barcelonisme enfront d'un enemic comú, que el Barça no només es defensaria, sinó que atacaria. Avui, Laporta ha contraatacat, amb fermesa en alguns àmbits i amb evasives en d'altres, i ha disparat contra el president de la Lliga, Javier Tebas, i contra el Reial Madrid, a qui ha retret que s'hagi personat com a "perjudicat" en la causa judicial quan "històricament i en l'actualitat" ha estat l'equip més beneficiat per les ajudes arbitrals.
Aquestes són les claus jurídiques de la versió del Barça sobre el cas Negreira:
En termes penals, això és important. En termes esportius, no ho és tant, perquè no cal haver influït en designacions arbitrals o en resultats de partits perquè pugui haver-hi sancions. En aquest sentit, la UEFA investiga el cas Negreira i podria fer fora el Barça de competicions europees per violació del codi ètic de l'organització, no tant per haver influït efectivament en resultats concrets, sinó per haver intentat fer-ho amb els pagaments a l'exàrbitre. Per això Laporta ha remarcat que no només no es va condicionar cap àrbitre, sinó que no hi havia cap voluntat de fer-ho.
En l'informe de l'Agència Tributària també consta que Negreira dir que el Barça pagava "perquè tot fos neutral". Laporta ha recordat que això era una hipòtesi de l'exàrbitre, però que cap membre del club li va dir mai que els diners fossin per condicionar el criteri arbitral. "Nosaltres pagàvem per un assessorament tècnic i arbitral, era un pagament per un servei", ha remarcat. Aquest assessorament, ara internalitzat, el fan els principals clubs. "Es va fer de manera transparent, amb les factures corresponents i avalat per Hisenda", ha reblat el president.
Quin era el paper del pare en aquests informes? Els dubtes del president s'han fet evidents quan se li ha preguntat per l'"assessorament verbal" que suposadament feia Negreira. En tot cas, era ètic pagar diners a un dirigent del Comitè Tècnic d'Àrbitres? En aquell moment, el president no s'ho va plantejar perquè el servei es feia des de la junta anterior i era útil per al club. Ara, ho hauria consultat amb l'àrea de Compliance. Laporta sí que ha remarcat en més d'una ocasió que Negreira no tenia capacitat per influir en les designacions arbitrals ni tampoc en resultats de partits.
El Barça no n'ha localitzat més d'etapes anteriors i el president ha recordat que la documentació s'acostuma a destruir al cap de cinc anys. Laporta no ha detallat perquè no s'han pogut localitzar els informes del seu primer mandat (2003-2010). Sí que ha justificat que en el seu darrer any al capdavant del club, els pagaments a Negreira augmentessin. "Vam pagar més perquè hi havia més feina", ha resumit. S'analitzaven més competicions, es feien més informes, i per tant els pagaments eren més alts. "Es tracta d'informes ben redactats i de molta qualitat", ha remarcat.
Això és així? Laporta ha dit que si es confirma la tesi de la Fiscalia, i algú -persona física o empresa e va aprofitar els serveis de Negreira per enriquir-se, el Barça "seria una víctima", i es duran a terme les accions que faci falta -també la de personar-se com acusació en la causa, tal com ha avançat La Vanguardia- per defensar els interessos del club. En tot cas, Laporta ha garantit que ningú de la seva junta directiva durant el primer mandat "va posar la mà a la caixa", però no ha estat tan contundent a l'hora de parlar de les juntes de Rosell i Bartomeu, tot i insistir que no pot parlar "per tercers".
Si fa uns dies va dir que el Barça es defensaria i atacaria, Laporta ha complert i ha disparat contra Tebas, a qui ha acusat d'irresponsable, contra la UEFA, per les declaracions de Ceferin, i contra el Reial Madrid, que s'ha personat en la causa com a "perjudicat". Visiblement indignat, Laporta ha acusat el club blanc de fer "un exercici de cinisme sense precedents". "És l'equip del règim, que històricament i en l'actualitat ha rebut més ajudes", ha denunciat. La victimització del Barça servirà a Laporta, probablement, per unir el barcelonisme, però de cara al judici que hi haurà difícilment tindrà valor.
Laporta ha negat que s'hagi comès cap delicte, ha relativitzat els pagaments que es van fer a l'empresa de l'exàrbitre, ha assegurat que la feina es va fer i els informes eren importants per al club, i ha denunciat una campanya contra el Barça. Si bé ha volgut posar la mà al foc per la junta directiva del seu primer mandat -"ningú no va posar la mà a la caixa"- ha estat menys vehement amb les juntes que el van succeir, les de Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu, i tampoc descartat del tot que alguna persona o empresa externa al club pogués beneficiar-se del cas Negreria.
El president blaugrana va dir, poc abans d'un Clàssic i en la línia d'aglutinar el barcelonisme enfront d'un enemic comú, que el Barça no només es defensaria, sinó que atacaria. Avui, Laporta ha contraatacat, amb fermesa en alguns àmbits i amb evasives en d'altres, i ha disparat contra el president de la Lliga, Javier Tebas, i contra el Reial Madrid, a qui ha retret que s'hagi personat com a "perjudicat" en la causa judicial quan "històricament i en l'actualitat" ha estat l'equip més beneficiat per les ajudes arbitrals.
Aquestes són les claus jurídiques de la versió del Barça sobre el cas Negreira:
1. No es va pagar per adulterar la competició
Joan Laporta ha arrencat amb un missatge clar: el Barça no va pagar per adulterar, ni tenia la voluntat d'adulterar, la competició. Per tant, en cap cas es pot parlar d'un delicte de corrupció esportiva encaminada a comprar àrbitres a través dels pagaments a l'empresa de Negreira. Per afirmar això, Laporta s'ha basat en l'informe de l'Agència Tributària que va començar a investigar l'exvicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres, i que va concloure que no quedava acreditat que els pagaments del Barça a Negreira haguessin influït en els resultats de l'equip al terreny de joc.En termes penals, això és important. En termes esportius, no ho és tant, perquè no cal haver influït en designacions arbitrals o en resultats de partits perquè pugui haver-hi sancions. En aquest sentit, la UEFA investiga el cas Negreira i podria fer fora el Barça de competicions europees per violació del codi ètic de l'organització, no tant per haver influït efectivament en resultats concrets, sinó per haver intentat fer-ho amb els pagaments a l'exàrbitre. Per això Laporta ha remarcat que no només no es va condicionar cap àrbitre, sinó que no hi havia cap voluntat de fer-ho.
En l'informe de l'Agència Tributària també consta que Negreira dir que el Barça pagava "perquè tot fos neutral". Laporta ha recordat que això era una hipòtesi de l'exàrbitre, però que cap membre del club li va dir mai que els diners fossin per condicionar el criteri arbitral. "Nosaltres pagàvem per un assessorament tècnic i arbitral, era un pagament per un servei", ha remarcat. Aquest assessorament, ara internalitzat, el fan els principals clubs. "Es va fer de manera transparent, amb les factures corresponents i avalat per Hisenda", ha reblat el president.
2. Negreira era l'home i els serveis es van fer
Un altre dels punts forts del discurs de Laporta ha estat remarcar que pagar per assessorament arbitral no és delicte. En cap moment el Barça ha negat els pagaments a Negreira, però el president els ha emmarcat sempre en l'elaboració d'informes tècnics "importants per al club". Laporta ha defensat que l'exvicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres era la millor opció per fer aquesta feina per trajectòria i coneixement del món arbitral. Això, però, xoca amb el que també ha dit el president: els serveis els feia el fill de Negreira, que no està investigat, tot i que qui cobrava era l'empresa del pare.Quin era el paper del pare en aquests informes? Els dubtes del president s'han fet evidents quan se li ha preguntat per l'"assessorament verbal" que suposadament feia Negreira. En tot cas, era ètic pagar diners a un dirigent del Comitè Tècnic d'Àrbitres? En aquell moment, el president no s'ho va plantejar perquè el servei es feia des de la junta anterior i era útil per al club. Ara, ho hauria consultat amb l'àrea de Compliance. Laporta sí que ha remarcat en més d'una ocasió que Negreira no tenia capacitat per influir en les designacions arbitrals ni tampoc en resultats de partits.
3. Uns pagaments que s'han de contextualitzar
Les xifres que han aparegut els darrers mesos apunten a un possible sobrecost dels serveis de Negreira. El Barça va pagar un total de 7,3 milions d'euros per l'assessorament de l'exàrbitre, una xifra elevada que Laporta ha insistit a relativitzar. "S'ha de posar en context, els 7,3 milions es van pagar durant 18 anys", ha explicat. Això dona una xifra anual d'uns 400.000 euros per informes tècnico-arbitrals. A més, el president ha comparegut acompanyat de bosses plenes d'aquests informes. Concretament, n'ha aportat 629 i una quarantena de documents de l'etapa 2014-2018 i elaborats pel fill.El Barça no n'ha localitzat més d'etapes anteriors i el president ha recordat que la documentació s'acostuma a destruir al cap de cinc anys. Laporta no ha detallat perquè no s'han pogut localitzar els informes del seu primer mandat (2003-2010). Sí que ha justificat que en el seu darrer any al capdavant del club, els pagaments a Negreira augmentessin. "Vam pagar més perquè hi havia més feina", ha resumit. S'analitzaven més competicions, es feien més informes, i per tant els pagaments eren més alts. "Es tracta d'informes ben redactats i de molta qualitat", ha remarcat.
4. El Barça podria ser "víctima"
Si Laporta ha estat vehement en defensar que no s'ha comès cap corrupció esportiva, que el servei es va prestar i que els pagaments eren els correctes, no ha estat tan taxatiu quan se li ha preguntat per actuacions de les juntes directives de Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu, i especialment per les empreses relacionades amb el difunt Josep Contreras, que formava part del club amb Bartomeu com a president i que va emetre diverses factures al Barça per valor de 450.000 euros. Amb la seva intervenció, la Fiscalia creu que Contreras s'enduia comissions.Això és així? Laporta ha dit que si es confirma la tesi de la Fiscalia, i algú -persona física o empresa e va aprofitar els serveis de Negreira per enriquir-se, el Barça "seria una víctima", i es duran a terme les accions que faci falta -també la de personar-se com acusació en la causa, tal com ha avançat La Vanguardia- per defensar els interessos del club. En tot cas, Laporta ha garantit que ningú de la seva junta directiva durant el primer mandat "va posar la mà a la caixa", però no ha estat tan contundent a l'hora de parlar de les juntes de Rosell i Bartomeu, tot i insistir que no pot parlar "per tercers".
5. Campanya en contra per "controlar" el club
Bona part de la roda de premsa de Laporta s'ha basat en denunciar una campanya contra el Barça. "El Barça ha estat sotmès a un linxament públic i mediàtic abans de judici", ha remarcat. El president ha vinculat les publicacions del cas Negreira a un intent de desestabilitzar el club i de controlar-lo. "Tot això surt quan som líders a la Lliga, després de negar-nos a signar amb CVC com volia Tebas, després de posicionar-nos a favor de la Super Lliga, i després d'adjudicar les obres del nou Camp Nou a una empresa internacional", ha resumit el president.Si fa uns dies va dir que el Barça es defensaria i atacaria, Laporta ha complert i ha disparat contra Tebas, a qui ha acusat d'irresponsable, contra la UEFA, per les declaracions de Ceferin, i contra el Reial Madrid, que s'ha personat en la causa com a "perjudicat". Visiblement indignat, Laporta ha acusat el club blanc de fer "un exercici de cinisme sense precedents". "És l'equip del règim, que històricament i en l'actualitat ha rebut més ajudes", ha denunciat. La victimització del Barça servirà a Laporta, probablement, per unir el barcelonisme, però de cara al judici que hi haurà difícilment tindrà valor.