15
d'abril
del
2023
Actualitzat
a les
21:22h
La politòloga Astrid Barrio formarà part del grup d'experts de la Generalitat que elaborarà la proposta d'acord de claredat, la proposta de Pere Aragonès per fer un referèndum acordat amb l'Estat, tal com ha avançat El País. Barrio és professora de la Universitat de València i se situa lluny de les tesis independentistes, cosa que mostra la voluntat del Govern d'ampliar l'espectre ideològic del full de ruta de l'executiu d'ERC. Sectors de l'independentisme crítics amb la proposta de l'acord de claredat han aprofitat el fitxatge de Barrio per carregar contra el Govern.
Aragonès ha situat a principis de 2024 el moment de plantejar l'acord de claredat a l'Estat. El procediment arrencarà aquest mateix abril, a través d'una sèrie de preguntes que seran respostes -de manera no conclusiva- per part d'un consell acadèmic i, després, es procedirà al debat amb els partits -es crearà una taula específica després de les municipals-, amb agents sectorials i també amb la ciutadania a través de focus groups de cent persones per vegueria. Un cop fet el debat, es procedirà a un informe final que serà elevat al consell executiu.
En aquest consell de savis hi serà Barrio, que en articles als mitjans ha defensat la proposta d'acord de claredat com a mecanisme per "afrontar un debat que fins ara no s'ha fet a Catalunya". Junts, la CUP i el PSC s'han desmarcat del full de ruta d'Aragonès, i el govern espanyol insisteix que no hi haurà cap referèndum sobre la independència. Barrio va fer el salt a la política el 2019 amb la Lliga Democràtica, un partit que agrupava exmilitants de Convergència, del PP i d'Unió. El projecte, que no va reeixir, defensava una opció política "catalanista" i favorable al diàleg i el pacte. En les darreres hores han aparegut a les xarxes intervencions de Barrio molt crítiques amb l'1-O.
Abans del 2024, el Govern formularà preguntes sobre com hauria de ser el referèndum acordat. Passaran per una reunió del consell executiu i també per un consell acadèmic, i després -a través d'un primer informe- ja arrencarà el debat social, que es dividirà en tres parts: taula de partits, sectorials i ciutadania. Un cop fet tot això s'elaborarà un informe final que servirà per elevar la proposta al govern espanyol. Les primeres respostes, en tot cas, arribaran del consell acadèmic, format per experts i encapçalat per Marc Sanjaume. Hi haurà politòlegs i experts en dret provinents de diferents tradicions polítiques. El primer informe serà obert, no conclusiu, que aporti "diferents" opcions. A partir d'aquí se celebrarà un debat per veure quina opció genera més consens en el conjunt de la societat. La taula de partits arrencarà després de les municipals.
Aragonès ha situat a principis de 2024 el moment de plantejar l'acord de claredat a l'Estat. El procediment arrencarà aquest mateix abril, a través d'una sèrie de preguntes que seran respostes -de manera no conclusiva- per part d'un consell acadèmic i, després, es procedirà al debat amb els partits -es crearà una taula específica després de les municipals-, amb agents sectorials i també amb la ciutadania a través de focus groups de cent persones per vegueria. Un cop fet el debat, es procedirà a un informe final que serà elevat al consell executiu.
En aquest consell de savis hi serà Barrio, que en articles als mitjans ha defensat la proposta d'acord de claredat com a mecanisme per "afrontar un debat que fins ara no s'ha fet a Catalunya". Junts, la CUP i el PSC s'han desmarcat del full de ruta d'Aragonès, i el govern espanyol insisteix que no hi haurà cap referèndum sobre la independència. Barrio va fer el salt a la política el 2019 amb la Lliga Democràtica, un partit que agrupava exmilitants de Convergència, del PP i d'Unió. El projecte, que no va reeixir, defensava una opció política "catalanista" i favorable al diàleg i el pacte. En les darreres hores han aparegut a les xarxes intervencions de Barrio molt crítiques amb l'1-O.
La "proposta nova" del Govern
El punt de partida, segons desgranen a Palau, és resoldre el conflicte polític a través d'una "proposta nova" que vagi dirigida al "conjunt del país", centrada a recollir la "pluralitat" de punts de vista que existeixen. El plantejament s'ha de basar, en tot cas, en "reprendre" els valors més essencials de la democràcia i també un component de voler "apoderar" la ciutadania. Amb aquestes premisses, l'acord es basa en "construir de forma conjunta" una resposta a la majoria que vol "decidir el futur del país". Una majoria que a Presidència xifren en el 80%, i que hauria de rebre un plantejament concret que "tradueixi" aquest percentatge de manera específica.Abans del 2024, el Govern formularà preguntes sobre com hauria de ser el referèndum acordat. Passaran per una reunió del consell executiu i també per un consell acadèmic, i després -a través d'un primer informe- ja arrencarà el debat social, que es dividirà en tres parts: taula de partits, sectorials i ciutadania. Un cop fet tot això s'elaborarà un informe final que servirà per elevar la proposta al govern espanyol. Les primeres respostes, en tot cas, arribaran del consell acadèmic, format per experts i encapçalat per Marc Sanjaume. Hi haurà politòlegs i experts en dret provinents de diferents tradicions polítiques. El primer informe serà obert, no conclusiu, que aporti "diferents" opcions. A partir d'aquí se celebrarà un debat per veure quina opció genera més consens en el conjunt de la societat. La taula de partits arrencarà després de les municipals.