15
d'abril
del
2023
Actualitzat
el
17
d'abril
a les
10:58h
Janet Sanz (Tamarit de Llitera, 1984) s'ha convertit en l'executora major dels grans projectes dels comuns al capdavant del govern de Barcelona. Va entrar a l'Ajuntament amb 26 anys com la regidora més jove d'aquell consistori, de la mà d'Iniciativa per Catalunya-Verds, i ara prepara el seu desembarcament al quart mandat a la institució. Això la situaria com la regidora amb més presència al consistori de manera consecutiva - juntament amb el seu rival de model de ciutat, Jordi Martí Galbis, de Junts- en la nova etapa. No és estrany, doncs, que els darrers mesos d'activitat municipal l'hagin tingut com a protagonista destacada. S'ha fet un fart d'enllestir projectes, a les acaballes del mandat. Algunes d'aquestes iniciatives, amb l'altra pota del seu executiu de coalició, el PSC, aigualint-les o fent-hi oposició activa.
En conversa amb Nació, a Sanz no li fa res admetre que ha arribat esgotada al tram final de la segona etapa de Barcelona en Comú al capdavant del consistori. Especialment, quan encara hi ha un sac de carpetes obertes que li fan mantenir la tensió política, setmanes abans que s'obri el període de campanya electoral. Una d'aquestes batalles passa per defensar l'aposta per les grans transformacions de l'espai públic, que ja avança que el mandat següent -si governa- vol traslladar al carrer Aragó. Una altra de les preocupacions que es troben al seu despatx és la pressió sobre la Generalitat perquè es redueixi, amb efectes immediats, l'arribada de creuers a Barcelona. En aquest últim front, encara no hi ha acord.
- El nou president del Port, Lluís Salvadó, ha tancat la porta a reduir els creuers. Vostè va enviar una carta a la consellera de la Presidència insistint-hi. Què pot fer l'Ajuntament de Barcelona, més enllà de queixar-se?
- L'Ajuntament pot fer el que està fent, que és exigir que, des de la responsabilitat que tenim cadascuna de les administracions, la Generalitat faci el que li pertoca. Ara mateix, el Govern s'està amagant darrere del president del Port de Barcelona, que el nomena la Generalitat però que representa els interessos del Port. I sense anar més lluny, hem vist com el president del Port acaba de recórrer i està en contra de la taxa CO2 als creuers, l'impost que ha aprovat el Parlament.
És evident que el Port de Barcelona no pot representar la voluntat del Govern de la Generalitat. Que el president està nomenat per la Generalitat? És clar. Que és la Generalitat qui ha de determinar com ha d'evolucionar i cap a quin sector ha de governar-se? També. Com a ciutat, tenim un lloc en el marc del consell d'administració del Port. I, des d'aquest lloc, exercim la nostra posició, com hem fet amb altres projectes; per exemple, el de l'Hermitage. Continuarem demanant que no hi hagi deixadesa de funcions i que la Generalitat no s'amagui, i que no rebutgi utilitzar les seves competències, perquè les té. Hem de fer el debat que pertoca sobre el decreixement de creueristes i creuers a la nostra ciutat, que tenen un impacte molt elevat per als veïns i veïnes, per la convivència. Ho estem vivint aquests dies amb el turisme en determinades parts de la ciutat; després de la Covid torna a haver-n'hi una presència molt elevada.
- Però, en el cas de l'Hermitage, sí que hi havia una incidència directa del govern de l'Ajuntament en allò que passava.
- Sí, perquè hi havia un pla urbanístic.
- En canvi, aquí no es pot fer res més que exigir?
- Exacte. Perquè l'espai físic és competència de l'Estat i de la Generalitat. Nosaltres no tenim cap competència. I, per tant, quan nosaltres l'hem tinguda, hem actuat. Per exemple, amb els hotels, els pisos turístics, les residències, els bicitaxis... Amb tot allò que afectava les competències municipals, crec que l'Ajuntament les ha entomades per actuar i limitar activitats que són nocives per a la ciutat si no estan controlades. Hem posat ordre. I el que veiem és que, actualment, hi ha un desordre amb els creuers. En un sol dia poden desembarcar fins a 25.000 creueristes, i això té un impacte brutal. És el símptoma de la massificació turística. És l'últim aspecte que ens queda per regular i no ho pot fer la ciutat. Necessitem que ho faci el Govern de la Generalitat i la ciutat serà al seu costat per fer la millor regulació possible.
- Un puntal fort de la seva obra de govern és la regulació de les llicències turístiques, amb el PEUAT, i també les inspeccions davant la plaga de pisos turístics il·legals. Amb tot això sobre la taula, passada la pandèmia, arribem a Setmana Santa i tornem a trobar saturació turística a diversos punts de la ciutat. En algun cas no precisament cèntrics, com el Carmel o el Park Güell. Com a peça clau de l’executiu dels últims vuit anys n'està satisfeta, del resultat de les polítiques?
- Hem fet tot allò que crèiem que es podia fer i no s'estava fent. Recordo que, quan vam arribar, hi havia hagut la revolta de la Barceloneta pels pisos turístics il·legals. Xavier Trias havia fet una liberalització del sector dels pisos turístics. Vam passar de 3.000 pisos turístics a gairebé 10.000 en molt poc temps. El que calia era agafar les regnes. Quan parlem de l'ampliació de l'aeroport i que es pot arribar a 70 milions de passatgers, això també vol dir que són turistes que poden arribar a la ciutat. A banda, evidentment, del que suposa des del punt de vista ambiental. Però amb el port passa el mateix.
- Reivindiquen aquesta obra de govern i han regulat sobre una situació que no estava regulada. I el resultat de les polítiques és encara un allau de visitants a Barcelona. No té la sensació que l'Ajuntament encara ha fet curt?
- L'Ajuntament ha fet el que podia fer, que era regular i establir un límit d'allotjaments de pernoctacions dins de la ciutat. Després, cal fer una governança que passa de les competències municipals. Nosaltres tenim clar quin és el model de ciutat, caldria tenir clar el model de país. Per això hem dit: a Barcelona no fan falta més hotels. Les zones saturades s'han de preservar. Per tant, legalment no podem fer més del que hem fet. A mi m'agradaria veure un Govern de la Generalitat que fa el mateix per a tot el país.
Perquè el problema que té Barcelona no és només de Barcelona. Passa a la costa, i especialment al Maresme i el litoral de la demarcació de Girona. Hi ha molts municipis de Catalunya que tenen problemes de massificació turística. I quina és la governança? És una cosa que li deixem només als municipis? Lloret de Mar ha de resoldre sol què ha de fer amb el turisme? I el Pirineu, que és un altre dels espais que no té un model de transformació que garanteixi que la gent s'hi pugui quedar a viure? I la Cerdanya? Hi ha determinats llocs del nostre territori que necessiten un model que realment passi per la sostenibilitat de la vida de la gent que hi viu i que, alhora, sigui compatible amb el que ningú nega: que hem de continuar sent ciutats i pobles oberts que reben visitants.
- Si l'Ajuntament ha actuat i el resultat és el que és, es genera frustració?
- A mi el que em genera són ganes de continuar. Hem obert camí. Nosaltres hem demostrat, des de la ciutat de Barcelona, que es poden fer coses innovadores i es poden buscar altres vies. Si tinguéssim el poder legislatiu que té el Parlament i el del Govern encara podríem obrir més aquest camp i innovar molt més. Per mi no és una qüestió de frustració sinó d'exigència. Hem d'anar a més. No soc autocomplaent. El que sí que sé és que hem fet una sèrie de coses però no suficients. Hem d'anar a més.
- Ha estat un mandat de pactes amb sectors econòmics i immobiliaris que implicaran grans transformacions urbanes i la creació del que s’ha anomenat llocs de treball de qualitat. S’ha vist a la Mercedes, el 22@ o les Tres Xemeneies del Paral·lel. Li preocupa que aquests processos acabin convertint-se en una catifa a la gentrificació, que les feines siguin per a un perfil benestant, més format, i en molts casos estranger?
- Hem desbloquejat alguns projectes que estaven bloquejats històricament. La Mercedes, les Tres Xemeneies, la Model. O l'Espai Barça i la Sagrada Família, en el mandat anterior. Hem intervingut en el 22@ i hem prioritzat protegir l'habitatge existent i fer més habitatge, no només pels que hi viuen sinó també pels que han de venir-hi a treballar. Però és evident que tots aquests projectes responen a uns interessos legítims dels privats de fer una activitat econòmica determinada. Prioritàriament, oficines. I en algun moment haurem d'abordar també si Barcelona necessita un pla d'oficines. Perquè n'hi ha moltíssimes.
A la Mercedes hi haurà molt habitatge públic i hi haurà molt habitatge privat a preu assequible. O, a la Maquinista, que hem desfet un pelotazo urbanístic que havia fet el govern de Trias per tal de poder prioritzar les necessitats dels veïns i no fer una ampliació comercial sense sentit. Per tant, totes aquelles condicions que es puguin establir per evitar l'especulació i la gentrificació les posarem, per preservar i defensar la vida als barris, i que això sigui compatible amb atraure talent.
- Sobre la gentrificació, no li fa por que aquesta caricatura basada en fets reals que diu que ara al 22@ si vols prendre un cafè et cobren tres euros, amb un cafè que ve d'Etiòpia i que ha estat tractat amb diferents processos... No és perillós que això es repliqui a les noves zones, on hi haurà aquestes transformacions urbanístiques?
- Tenim una eina: els plans d'usos. Evidentment, jo no puc determinar urbanísticament com han de ser els negocis que s'hi estableixen. Però jo confio moltíssim en l'orgull de ser barceloní o barcelonina. Si hi ha gent del món que vol venir a viure a Barcelona és perquè aquí es viu d'una determinada manera. I quan vas als barris de tota la vida és molt diferent dels barris que estan en definició, com pot ser el 22@. I hem d'apel·lar a aquesta manera de viure. El barceloní o barcelonina té una manera de viure que el fa sentir orgullós i que té aquesta identitat i, per tant, promociona el comerç de proximitat. Per mi, un bon exemple és Sant Antoni. Hi he vist créixer moltes botigues vinculades a l'ecologia o la sostenibilitat. Però, alhora, no ha suposat el tancament de comerços de proximitat, els que tenen preus populars. Tens un bar com la Bodega d'en Rafel, que ha canviat de propietaris però que manté l'essència del que ha estat històricament, i et pots beure un cafè o una cervesa a un preu raonable.
- En canvi, molts joves no hi poden comprar un pis.
- No, perquè s'ha de regular el preu de l'habitatge.
- I s'hi ha hagut de fer un pla d'usos específic que ho regulés. N'hi haurà més, a les zones on hi ha transformacions?
- La zona del 22@, a Sant Martí, en té un de vigent però l'estem refent. Estem en fase de renovació per poder multiplicar molt més aquesta protecció del comerç de proximitat i de la vida.
- Com s'explica que vostè hagi tancat la carpeta de consolidació de terrasses Covid compartint argumentari amb el Gremi de Restauració?
- Tenim moltes diferències, però també moltes coses en què ens podem posar d'acord. En això sempre coincidiré amb el Gremi de la Restauració; tot el que puguem fer per donar suport al sector i que no es perdin llocs de treball tindrà el ple suport de l'Ajuntament de Barcelona i del govern municipal. Quan vam generar la proposta de les terrasses Covid com una cosa excepcional era per evitar que es perdessin 2.000 llocs de feina. Sabíem que hi havia moltes famílies, i molts treballadors i treballadores, que es jugaven quedar-se al carrer. Havíem de ser decisius i actuar de forma ràpida. A partir d'aquí, jo no comparteixo la voluntat de posar terrasses per tot arreu.
- Des del principi, però, es deia que la consolidació definitiva de les ampliacions o aparicions de noves terrasses durant la pandèmia serien, sobretot, per aquelles en calçada, i que les que havien guanyat metres a la vorera serien minoritàries. Per què el resultat final ha estat meitat i meitat?
- Hi ha una diferència petita amb les de vorera. Perquè les de vorera no totes eren ampliacions. Hi havia molta gent, i això també és sorprenent, que podia tenir terrassa amb vorera però que no l'havia demanada mai. I amb la pandèmia la va demanar. Però, en realitat, si mires les ampliacions que s'han permès, i qui ha guanyat taules en vorera respecte a qui ha pogut tenir terrassa perquè hem habilitat les de calçada, és major la de calçada, que era el nostre objectiu. Generem aquests nous espais que no li treuen espai al vianant, sinó que l'hi treuen al cotxe. Un pas que garanteix que aquests negocis puguin continuar d'una forma positiva.
- En qualsevol cas, el vianant s'ha trobat que la meitat de terrasses aparegudes durant la Covid i que s'han consolidat resten espai públic a la vorera.
- De forma limitada. Perquè si s'han permès és perquè l'ordenança de terrasses ja ho contemplava, simplement que no ho havien demanat. On tenim problemes és en els llocs massificats. Per exemple, que a Ciutat Vella el 90% de les terrasses amb aquestes ampliacions s'hagin denegat, em sembla lògic i normal. Perquè a Ciutat Vella l'ús és una mica diferent, i a més a més la sobreocupació de l'espai públic ja és molt bèstia. O a Enric Granados. Al final, el que hem trobat és aquest equilibri perquè no tota la ciutat és igual.
- Parlem del debat enquistat de la Sagrada Família. En reunions internes, l'Ajuntament ha plantejat una solució a mitges, que és que l'acabat de la façana de la Glòria només travessi una part de l'illa de cases per sota del temple. A la junta constructora li sembla assumible, aquesta opció?
- El que hem fet, de moment, és intentar recollir totes les opinions, tant dels veïns afectats com dels veïns no afectats i de la pròpia Sagrada Família. I aquí hi ha una primera conclusió que és clau: el projecte definitiu de la Sagrada Família s'ha d'adaptar al barri. I no és el mateix fa 100 anys que avui. I la Sagrada Família té unes problemàtiques evidents. Per això vam aconseguir uns acords per aconseguir que paguessin i hi posessin solució.
- Posem-hi subtítols. Què vol dir adaptar-se?
- Que entenguin quines són les demandes que té el barri avui. No podem pensar un projecte allunyat de les necessitats que té el barri. El barri què necessita? Mantenir espais verds, una mica de control i governança del turisme que genera l'atractiu que suposa la pròpia Sagrada Família, habitatge públic i habitatge privat a preu assequible. La Sagrada Família té un projecte de construcció legítim i tots estem d'acord que es culmini, però ha d'encaixar-lo amb el que significa que hi hagi una sèrie de persones que viuen allà des de fa molt de temps. Hem de fer una intervenció que no sigui percebuda pel barri com una cosa negativa. Perquè llavors serà un desastre per a tothom. Serà un desastre per a la Sagrada Família, i per als propis veïns i veïnes. Necessitem un pacte, un acord. I això és el que hem intentat fer, mediant i treballant en silenci. I estem en un punt en què encara no tenim resposta ni per part de la junta constructora de la Sagrada Família ni per part dels veïns, perquè en període electoral totes aquestes coses difícilment avancen. Aquest és un tema que m'hauria agradat abordar aquesta legislatura, però la pandèmia ho va endarrerir. Voldríem tancar-lo a principis del mandat vinent.
- També porta l'àrea d'Ecologisme. Vostè és partidària que a Barcelona es puguin omplir les piscines comunitàries, en plena emergència per sequera?
- Hem de veure en quina situació ens trobem en l'obertura d'aquestes piscines, si estem en una situació tan greu com la que estem ara o estem en una situació millor. Això no depèn d'una opinió personal. Crec que ha de ser una opinió tècnica que garanteixi realment el que sigui millor. Les piscines que ja estan plenes es podran utilitzar i les que no, veurem què passa i, si hem arribat a una situació millor, espero poder-les utilitzar perquè la gent es mereix també a l'estiu tenir aquestes piscines.
- Hi ha un altre element creixent,que són els lloguers de temporada, que queden a cavall entre l'habitatge i el negoci turístic. De moment, la llei d'habitatge estatal no preveu regular-los. Hi ha veus, com la de Carme Trilla o del món de la defensa del dret a l'habitatge, que ja plantegen que es puguin regular per llicències, i que la Generalitat i l'Ajuntament s'haurien de poder posar d'acord al marge del que estableixi la LAU per potser trobar un mecanisme per regular-ho per llicències. És partidària de fer-ho?
- Completament d'acord. El que heu expressat recull el que estem defensant des de la ciutat, tant la regidora d'Habitatge com jo mateixa. La LAU dona cobertura a aquest tipus de contractes, però si la Generalitat i l'Ajuntament ho acordem... Passa igual que amb les llicències dels pisos turístics amb què la Generalitat té una proposta sobre la taula de l'Ajuntament per limitar el temps d'aquestes llicències legals. És a dir, una llicència d'un pis turístic ha de ser per tota la vida? O pot tenir uns límits temporals? Això jurídicament s'ha analitzat, ho tenim treballat i la Generalitat ho havia d'incorporar en l'última reforma de la llei d'urbanisme, i va caure.
- Pels lloguers de temporada hi ha converses sobre el tema o planteja fer-ho en el següent mandat?
- Hem situat aquestes propostes, com la de les llicències dels pisos turístics i les de lloguer de temporada, com dos elements en què si la Generalitat ens habilita, fins i tot no cal que la Generalitat faci massa regulació i es posi massa responsabilitats, ja les assumim nosaltres urbanísticament. Si ens habilita, estem disposats a poder regular i ordenar els lloguers de temporada. Perquè al final es tracta de lideratge, de governança i d'ordre.
- Parlem del que ve. Quins objectius concrets o mesures li han quedat pendents a Janet Sanz pel mandat següent?
- Hi ha un tema central que forma part del que hem iniciat, que és que a Barcelona les autopistes urbanes s'han acabat. El que hem fet a la Meridiana i el que hem fet a l'avinguda Diagonal, amb el tramvia que ha de finalitzar i culminar fins a Francesc Macià, és un missatge clar. Com el que estem fent a la Via Laietana. Tot plegat, més enllà de la superilla de l'Eixample. Aquestes tres són molt simbòliques del que tothom pot entendre com una autopista urbana. I crec que a les tres hi hem intervingut. Per tant, un projecte que queda pendent pel següent mandat i que és important és començar a treballar al carrer Aragó. Ja ens vam imaginar un carrer Aragó diferent abans de la pandèmia, on hem començat amb el carril bici i tenim el carril bus també exclusiu.
- Quants carrils s'imagina per al cotxe, en aquest nou carrer Aragó?
- Ho hem d'estudiar. El que m'imagino és que ha de deixar de ser una autopista urbana. És la dinàmica de la pròpia ciutat, que des de l'any 2019 està reduint el nombre de cotxes que entren a Barcelona. Vindran millores que es posaran en marxa: entre el 2025 i el 2027 multiplicarem per quatre la capacitat de Rodalies, s'acabaran les aturades eternes de Rodalies, tindrem el tramvia que arribarà a Francesc Macià, amb connexió complerta, la línia 9 obrirà les primeres estacions i tindrem la Sagrera en funcionament. No puc dir quants carrils m'imagino al carrer Aragó, perquè no sé quants cotxes hi haurà en aquell moment. I hem d'anar adaptant-nos a això. Igual que hem fet amb la Meridiana.
- De totes aquestes actuacions, amb exemples com la Via Laietana, l'avinguda Meridiana o ara el carrer Aragó, la síntesi seria que el cotxe ja molesta a Barcelona?
- El que molesta és la calor, el soroll i la contaminació. I estan molt vinculats amb un model de mobilitat que durant el segle XX ha estat el prioritari.
- Queda un mes exacte per a l'inici de la campanya electoral. Fins ara, els comuns havien polaritzat amb Xavier Trias, però Ada Colau va dirigir dimarts un retret directe a Jaume Collboni quan va dir que podria ser el "número 2" del candidat de Junts. Qui és més rival, Trias o Collboni?
- Nosaltres som l'única garantia que hi hagi un govern progressista a la ciutat. Però no només participant-hi sinó liderant-ho.
- Els comuns mai governarien amb Junts. I sí que es pot governar amb el PSC si el seu candidat podria ser el "número 2" de Trias?
- El que passa és que el PSC, i jo ho he vist durant tot aquest mandat, amb nosaltres dins del govern fa coses progressistes i, quan nosaltres no hi som, es deixa anar. També ho hem vist a la Generalitat, imposant el Quart Cinturó, l'ampliació de l'aeroport o el casino més gran d'Europa a l'àmbit de Tarragona.
- Vol dir que Collboni ja representa el vot d'ordre?
- No sé jo si és el vot d'ordre. No sé què vol representar el senyor Collboni, perquè a vegades a mi també em costa entendre alguna de les coses que ha fet. Per exemple, abandonar l'Ajuntament quan faltaven quatre mesos per les eleccions. Més enllà d'aquesta manca de responsabilitat i de respecte als veïns, sobretot, i a la ciutat de Barcelona, que xoca una mica després amb voler-la representar com a alcalde, el PSC el que necessita és un partit que el lideri i faci polítiques progressistes. Que és el que vam aconseguir, per exemple, quan hi havia el debat sobre l'Hermitage. Tot això és gràcies a aquest lideratge, i també al d'Esquerra. Perquè, al final, hem funcionat a la pràctica com un tripartit. Jo he treballat colze a colze amb ERC tot aquest mandat.
- El tripartit és la fórmula de govern que li semblaria millor?
- És el que ja ha estat funcionant i, per tant, crec que és positiu que hi hagi un govern progressista el més ampli possible. Dins o fora. Però un acord estable de governabilitat des de les esquerres, amb polítiques d'esquerres, amb programa, amb accions concretes.
- I sobre ERC, dona per descartat a Ernest Maragall com a rival per disputar l'alcaldia?
- No dono per descartat ningú, perquè les enquestes tothom sap que diuen unes coses i després en passen d'altres. Les enquestes t'orienten i et diuen una mica per on van les coses, però te les has d'agafar amb molta prudència. Per nosaltres, l'element central no és si tenim una rivalitat o no amb Ernest Maragall, amb qui ho hem pactat tot en aquest mandat. O amb el Jaume Collboni, amb qui ho hem pactat tot. És amb qui ve a dir que vol desmuntar totes les polítiques que ha fet la ciutat de Barcelona aquests vuit anys, que és l'exalcalde i alcaldable Xavier Trias.
- Reivindica l'obra de govern dels últims dos mandats de canvi que han fet els comuns, però més de la meitat dels barcelonins (50,4%) creu que la gestió del govern municipal és dolenta o molt dolenta, d’acord amb el Baròmetre municipal del desembre del 2022. Com casen aquestes dues realitats?
- El baròmetre s'ha de llegir de forma natural. El 2019, en els baròmetres abans de les eleccions, hi havia alguns resultats més alterats, perquè els partits polítics i els mitjans aixecaven determinats temes que, a vegades, no són ni competència nostra. Fa quatre anys va ser el tema dels narcopisos, amb molta presència en l'agenda mediàtica. Per tant, tot això ho hem de tenir present. Reivindico clarament tots els esforços que hem fet. Som l'administració que dona més la cara, no hi ha cap altra administració que doni la cara com ho fem nosaltres. Soc exigent i crec que hem de poder continuar fent molta feina, i confio que aquests vuit anys hagin suposat un abans i un després per a Barcelona. Ho reconeix tot el món. Ho reconeixen totes les ciutats del món, organismes internacionals com Nacions Unides…
- Ara ho hauran de reconèixer els barcelonins.
- Els barcelonins, a peu de carrer, ja ho reconeixen. Em trobo molt d'escalf i afecte. Perquè em para molta gent per dir-me: 'Gràcies, sé que a vegades no arribeu a tot arreu, però gràcies'. Ahir mateix va arribar un correu a Barcelona en Comú d'una dona que ens volia donar les gràcies per la superilla de Sant Antoni. Ens deia que la seva mare de 80 anys, gràcies a aquest projecte, podia sortir al barri i socialitzar-se amb les seves amigues, que quedaven per esmorzar cada matí i que tenien uns bancs per seure a l'espai públic. La gent sap què es mereix i què necessita. Hi ha un model que representa les dones, els infants i la gent gran, que han estat els oblidats històricament de la planificació urbana i de la transformació de la ciutat. I avui això és al centre.
- Fem futurologia. Li agradaria ser la pròxima candidata dels comuns?
- Jo el que vull fer és continuar treballant per l'alcaldessa Ada Colau, per la meva cap. Portem aquests vuit anys juntes. I crec que és un privilegi i un luxe haver pogut tenir aquesta oportunitat i l'únic que em puc plantejar ara és el següent mandat, perquè ja és molt. Aquests vuit anys han estat molt intensos en tots els sentits, també molt bonics, però són quatre anys més de compromís. I, si em plantejo més coses, em posaria molt nerviosa i no seria oportú. Hem de culminar aquesta transformació. Aquest és el compromís que tinc de moment, i poc més.
En conversa amb Nació, a Sanz no li fa res admetre que ha arribat esgotada al tram final de la segona etapa de Barcelona en Comú al capdavant del consistori. Especialment, quan encara hi ha un sac de carpetes obertes que li fan mantenir la tensió política, setmanes abans que s'obri el període de campanya electoral. Una d'aquestes batalles passa per defensar l'aposta per les grans transformacions de l'espai públic, que ja avança que el mandat següent -si governa- vol traslladar al carrer Aragó. Una altra de les preocupacions que es troben al seu despatx és la pressió sobre la Generalitat perquè es redueixi, amb efectes immediats, l'arribada de creuers a Barcelona. En aquest últim front, encara no hi ha acord.
- El nou president del Port, Lluís Salvadó, ha tancat la porta a reduir els creuers. Vostè va enviar una carta a la consellera de la Presidència insistint-hi. Què pot fer l'Ajuntament de Barcelona, més enllà de queixar-se?
- L'Ajuntament pot fer el que està fent, que és exigir que, des de la responsabilitat que tenim cadascuna de les administracions, la Generalitat faci el que li pertoca. Ara mateix, el Govern s'està amagant darrere del president del Port de Barcelona, que el nomena la Generalitat però que representa els interessos del Port. I sense anar més lluny, hem vist com el president del Port acaba de recórrer i està en contra de la taxa CO2 als creuers, l'impost que ha aprovat el Parlament.
"Continuarem demanant que no hi hagi deixadesa de funcions i que la Generalitat no s'amagui, i que no rebutgi utilitzar les seves competències, perquè les té. Hem de fer el debat que pertoca sobre el decreixement de creueristes i creuers a la nostra ciutat"
És evident que el Port de Barcelona no pot representar la voluntat del Govern de la Generalitat. Que el president està nomenat per la Generalitat? És clar. Que és la Generalitat qui ha de determinar com ha d'evolucionar i cap a quin sector ha de governar-se? També. Com a ciutat, tenim un lloc en el marc del consell d'administració del Port. I, des d'aquest lloc, exercim la nostra posició, com hem fet amb altres projectes; per exemple, el de l'Hermitage. Continuarem demanant que no hi hagi deixadesa de funcions i que la Generalitat no s'amagui, i que no rebutgi utilitzar les seves competències, perquè les té. Hem de fer el debat que pertoca sobre el decreixement de creueristes i creuers a la nostra ciutat, que tenen un impacte molt elevat per als veïns i veïnes, per la convivència. Ho estem vivint aquests dies amb el turisme en determinades parts de la ciutat; després de la Covid torna a haver-n'hi una presència molt elevada.
- Però, en el cas de l'Hermitage, sí que hi havia una incidència directa del govern de l'Ajuntament en allò que passava.
- Sí, perquè hi havia un pla urbanístic.
- En canvi, aquí no es pot fer res més que exigir?
- Exacte. Perquè l'espai físic és competència de l'Estat i de la Generalitat. Nosaltres no tenim cap competència. I, per tant, quan nosaltres l'hem tinguda, hem actuat. Per exemple, amb els hotels, els pisos turístics, les residències, els bicitaxis... Amb tot allò que afectava les competències municipals, crec que l'Ajuntament les ha entomades per actuar i limitar activitats que són nocives per a la ciutat si no estan controlades. Hem posat ordre. I el que veiem és que, actualment, hi ha un desordre amb els creuers. En un sol dia poden desembarcar fins a 25.000 creueristes, i això té un impacte brutal. És el símptoma de la massificació turística. És l'últim aspecte que ens queda per regular i no ho pot fer la ciutat. Necessitem que ho faci el Govern de la Generalitat i la ciutat serà al seu costat per fer la millor regulació possible.
"Els creuers són el símptoma de la massificació turística. Representen l'últim aspecte que ens queda per regular i no ho pot fer la ciutat"
- Un puntal fort de la seva obra de govern és la regulació de les llicències turístiques, amb el PEUAT, i també les inspeccions davant la plaga de pisos turístics il·legals. Amb tot això sobre la taula, passada la pandèmia, arribem a Setmana Santa i tornem a trobar saturació turística a diversos punts de la ciutat. En algun cas no precisament cèntrics, com el Carmel o el Park Güell. Com a peça clau de l’executiu dels últims vuit anys n'està satisfeta, del resultat de les polítiques?
- Hem fet tot allò que crèiem que es podia fer i no s'estava fent. Recordo que, quan vam arribar, hi havia hagut la revolta de la Barceloneta pels pisos turístics il·legals. Xavier Trias havia fet una liberalització del sector dels pisos turístics. Vam passar de 3.000 pisos turístics a gairebé 10.000 en molt poc temps. El que calia era agafar les regnes. Quan parlem de l'ampliació de l'aeroport i que es pot arribar a 70 milions de passatgers, això també vol dir que són turistes que poden arribar a la ciutat. A banda, evidentment, del que suposa des del punt de vista ambiental. Però amb el port passa el mateix.
Janet Sanz, candidata a repetir a l'Ajuntament en el que seria el seu quart mandat. Foto: Adrià Costa Rifà
- Reivindiquen aquesta obra de govern i han regulat sobre una situació que no estava regulada. I el resultat de les polítiques és encara un allau de visitants a Barcelona. No té la sensació que l'Ajuntament encara ha fet curt?
- L'Ajuntament ha fet el que podia fer, que era regular i establir un límit d'allotjaments de pernoctacions dins de la ciutat. Després, cal fer una governança que passa de les competències municipals. Nosaltres tenim clar quin és el model de ciutat, caldria tenir clar el model de país. Per això hem dit: a Barcelona no fan falta més hotels. Les zones saturades s'han de preservar. Per tant, legalment no podem fer més del que hem fet. A mi m'agradaria veure un Govern de la Generalitat que fa el mateix per a tot el país.
"Amb el turisme, l'Ajuntament ha fet el que podia fer"
Perquè el problema que té Barcelona no és només de Barcelona. Passa a la costa, i especialment al Maresme i el litoral de la demarcació de Girona. Hi ha molts municipis de Catalunya que tenen problemes de massificació turística. I quina és la governança? És una cosa que li deixem només als municipis? Lloret de Mar ha de resoldre sol què ha de fer amb el turisme? I el Pirineu, que és un altre dels espais que no té un model de transformació que garanteixi que la gent s'hi pugui quedar a viure? I la Cerdanya? Hi ha determinats llocs del nostre territori que necessiten un model que realment passi per la sostenibilitat de la vida de la gent que hi viu i que, alhora, sigui compatible amb el que ningú nega: que hem de continuar sent ciutats i pobles oberts que reben visitants.
- Si l'Ajuntament ha actuat i el resultat és el que és, es genera frustració?
- A mi el que em genera són ganes de continuar. Hem obert camí. Nosaltres hem demostrat, des de la ciutat de Barcelona, que es poden fer coses innovadores i es poden buscar altres vies. Si tinguéssim el poder legislatiu que té el Parlament i el del Govern encara podríem obrir més aquest camp i innovar molt més. Per mi no és una qüestió de frustració sinó d'exigència. Hem d'anar a més. No soc autocomplaent. El que sí que sé és que hem fet una sèrie de coses però no suficients. Hem d'anar a més.
- Ha estat un mandat de pactes amb sectors econòmics i immobiliaris que implicaran grans transformacions urbanes i la creació del que s’ha anomenat llocs de treball de qualitat. S’ha vist a la Mercedes, el 22@ o les Tres Xemeneies del Paral·lel. Li preocupa que aquests processos acabin convertint-se en una catifa a la gentrificació, que les feines siguin per a un perfil benestant, més format, i en molts casos estranger?
- Hem desbloquejat alguns projectes que estaven bloquejats històricament. La Mercedes, les Tres Xemeneies, la Model. O l'Espai Barça i la Sagrada Família, en el mandat anterior. Hem intervingut en el 22@ i hem prioritzat protegir l'habitatge existent i fer més habitatge, no només pels que hi viuen sinó també pels que han de venir-hi a treballar. Però és evident que tots aquests projectes responen a uns interessos legítims dels privats de fer una activitat econòmica determinada. Prioritàriament, oficines. I en algun moment haurem d'abordar també si Barcelona necessita un pla d'oficines. Perquè n'hi ha moltíssimes.
"Totes aquelles condicions que es puguin establir per evitar l'especulació i la gentrificació les posarem"
A la Mercedes hi haurà molt habitatge públic i hi haurà molt habitatge privat a preu assequible. O, a la Maquinista, que hem desfet un pelotazo urbanístic que havia fet el govern de Trias per tal de poder prioritzar les necessitats dels veïns i no fer una ampliació comercial sense sentit. Per tant, totes aquelles condicions que es puguin establir per evitar l'especulació i la gentrificació les posarem, per preservar i defensar la vida als barris, i que això sigui compatible amb atraure talent.
Janet Sanz, durant l'entrevista. Foto: Adrià Costa Rifà
- Sobre la gentrificació, no li fa por que aquesta caricatura basada en fets reals que diu que ara al 22@ si vols prendre un cafè et cobren tres euros, amb un cafè que ve d'Etiòpia i que ha estat tractat amb diferents processos... No és perillós que això es repliqui a les noves zones, on hi haurà aquestes transformacions urbanístiques?
- Tenim una eina: els plans d'usos. Evidentment, jo no puc determinar urbanísticament com han de ser els negocis que s'hi estableixen. Però jo confio moltíssim en l'orgull de ser barceloní o barcelonina. Si hi ha gent del món que vol venir a viure a Barcelona és perquè aquí es viu d'una determinada manera. I quan vas als barris de tota la vida és molt diferent dels barris que estan en definició, com pot ser el 22@. I hem d'apel·lar a aquesta manera de viure. El barceloní o barcelonina té una manera de viure que el fa sentir orgullós i que té aquesta identitat i, per tant, promociona el comerç de proximitat. Per mi, un bon exemple és Sant Antoni. Hi he vist créixer moltes botigues vinculades a l'ecologia o la sostenibilitat. Però, alhora, no ha suposat el tancament de comerços de proximitat, els que tenen preus populars. Tens un bar com la Bodega d'en Rafel, que ha canviat de propietaris però que manté l'essència del que ha estat històricament, i et pots beure un cafè o una cervesa a un preu raonable.
- En canvi, molts joves no hi poden comprar un pis.
- No, perquè s'ha de regular el preu de l'habitatge.
- I s'hi ha hagut de fer un pla d'usos específic que ho regulés. N'hi haurà més, a les zones on hi ha transformacions?
- La zona del 22@, a Sant Martí, en té un de vigent però l'estem refent. Estem en fase de renovació per poder multiplicar molt més aquesta protecció del comerç de proximitat i de la vida.
- Com s'explica que vostè hagi tancat la carpeta de consolidació de terrasses Covid compartint argumentari amb el Gremi de Restauració?
- Tenim moltes diferències, però també moltes coses en què ens podem posar d'acord. En això sempre coincidiré amb el Gremi de la Restauració; tot el que puguem fer per donar suport al sector i que no es perdin llocs de treball tindrà el ple suport de l'Ajuntament de Barcelona i del govern municipal. Quan vam generar la proposta de les terrasses Covid com una cosa excepcional era per evitar que es perdessin 2.000 llocs de feina. Sabíem que hi havia moltes famílies, i molts treballadors i treballadores, que es jugaven quedar-se al carrer. Havíem de ser decisius i actuar de forma ràpida. A partir d'aquí, jo no comparteixo la voluntat de posar terrasses per tot arreu.
- Des del principi, però, es deia que la consolidació definitiva de les ampliacions o aparicions de noves terrasses durant la pandèmia serien, sobretot, per aquelles en calçada, i que les que havien guanyat metres a la vorera serien minoritàries. Per què el resultat final ha estat meitat i meitat?
- Hi ha una diferència petita amb les de vorera. Perquè les de vorera no totes eren ampliacions. Hi havia molta gent, i això també és sorprenent, que podia tenir terrassa amb vorera però que no l'havia demanada mai. I amb la pandèmia la va demanar. Però, en realitat, si mires les ampliacions que s'han permès, i qui ha guanyat taules en vorera respecte a qui ha pogut tenir terrassa perquè hem habilitat les de calçada, és major la de calçada, que era el nostre objectiu. Generem aquests nous espais que no li treuen espai al vianant, sinó que l'hi treuen al cotxe. Un pas que garanteix que aquests negocis puguin continuar d'una forma positiva.
Janet Sanz, màxima representant política del projecte de les superilles. Foto: Adrià Costa Rifà
- En qualsevol cas, el vianant s'ha trobat que la meitat de terrasses aparegudes durant la Covid i que s'han consolidat resten espai públic a la vorera.
- De forma limitada. Perquè si s'han permès és perquè l'ordenança de terrasses ja ho contemplava, simplement que no ho havien demanat. On tenim problemes és en els llocs massificats. Per exemple, que a Ciutat Vella el 90% de les terrasses amb aquestes ampliacions s'hagin denegat, em sembla lògic i normal. Perquè a Ciutat Vella l'ús és una mica diferent, i a més a més la sobreocupació de l'espai públic ja és molt bèstia. O a Enric Granados. Al final, el que hem trobat és aquest equilibri perquè no tota la ciutat és igual.
- Parlem del debat enquistat de la Sagrada Família. En reunions internes, l'Ajuntament ha plantejat una solució a mitges, que és que l'acabat de la façana de la Glòria només travessi una part de l'illa de cases per sota del temple. A la junta constructora li sembla assumible, aquesta opció?
- El que hem fet, de moment, és intentar recollir totes les opinions, tant dels veïns afectats com dels veïns no afectats i de la pròpia Sagrada Família. I aquí hi ha una primera conclusió que és clau: el projecte definitiu de la Sagrada Família s'ha d'adaptar al barri. I no és el mateix fa 100 anys que avui. I la Sagrada Família té unes problemàtiques evidents. Per això vam aconseguir uns acords per aconseguir que paguessin i hi posessin solució.
"El de la Sagrada Família és un tema que voldríem tancar a principis del mandat vinent"
- Posem-hi subtítols. Què vol dir adaptar-se?
- Que entenguin quines són les demandes que té el barri avui. No podem pensar un projecte allunyat de les necessitats que té el barri. El barri què necessita? Mantenir espais verds, una mica de control i governança del turisme que genera l'atractiu que suposa la pròpia Sagrada Família, habitatge públic i habitatge privat a preu assequible. La Sagrada Família té un projecte de construcció legítim i tots estem d'acord que es culmini, però ha d'encaixar-lo amb el que significa que hi hagi una sèrie de persones que viuen allà des de fa molt de temps. Hem de fer una intervenció que no sigui percebuda pel barri com una cosa negativa. Perquè llavors serà un desastre per a tothom. Serà un desastre per a la Sagrada Família, i per als propis veïns i veïnes. Necessitem un pacte, un acord. I això és el que hem intentat fer, mediant i treballant en silenci. I estem en un punt en què encara no tenim resposta ni per part de la junta constructora de la Sagrada Família ni per part dels veïns, perquè en període electoral totes aquestes coses difícilment avancen. Aquest és un tema que m'hauria agradat abordar aquesta legislatura, però la pandèmia ho va endarrerir. Voldríem tancar-lo a principis del mandat vinent.
- També porta l'àrea d'Ecologisme. Vostè és partidària que a Barcelona es puguin omplir les piscines comunitàries, en plena emergència per sequera?
- Hem de veure en quina situació ens trobem en l'obertura d'aquestes piscines, si estem en una situació tan greu com la que estem ara o estem en una situació millor. Això no depèn d'una opinió personal. Crec que ha de ser una opinió tècnica que garanteixi realment el que sigui millor. Les piscines que ja estan plenes es podran utilitzar i les que no, veurem què passa i, si hem arribat a una situació millor, espero poder-les utilitzar perquè la gent es mereix també a l'estiu tenir aquestes piscines.
Janet Sanz, en conversa amb Nació. Foto: Adrià Costa Rifà
- Hi ha un altre element creixent,que són els lloguers de temporada, que queden a cavall entre l'habitatge i el negoci turístic. De moment, la llei d'habitatge estatal no preveu regular-los. Hi ha veus, com la de Carme Trilla o del món de la defensa del dret a l'habitatge, que ja plantegen que es puguin regular per llicències, i que la Generalitat i l'Ajuntament s'haurien de poder posar d'acord al marge del que estableixi la LAU per potser trobar un mecanisme per regular-ho per llicències. És partidària de fer-ho?
- Completament d'acord. El que heu expressat recull el que estem defensant des de la ciutat, tant la regidora d'Habitatge com jo mateixa. La LAU dona cobertura a aquest tipus de contractes, però si la Generalitat i l'Ajuntament ho acordem... Passa igual que amb les llicències dels pisos turístics amb què la Generalitat té una proposta sobre la taula de l'Ajuntament per limitar el temps d'aquestes llicències legals. És a dir, una llicència d'un pis turístic ha de ser per tota la vida? O pot tenir uns límits temporals? Això jurídicament s'ha analitzat, ho tenim treballat i la Generalitat ho havia d'incorporar en l'última reforma de la llei d'urbanisme, i va caure.
"Si la Generalitat ens habilita, estem disposats a poder regular i ordenar els lloguers de temporada"
- Pels lloguers de temporada hi ha converses sobre el tema o planteja fer-ho en el següent mandat?
- Hem situat aquestes propostes, com la de les llicències dels pisos turístics i les de lloguer de temporada, com dos elements en què si la Generalitat ens habilita, fins i tot no cal que la Generalitat faci massa regulació i es posi massa responsabilitats, ja les assumim nosaltres urbanísticament. Si ens habilita, estem disposats a poder regular i ordenar els lloguers de temporada. Perquè al final es tracta de lideratge, de governança i d'ordre.
- Parlem del que ve. Quins objectius concrets o mesures li han quedat pendents a Janet Sanz pel mandat següent?
- Hi ha un tema central que forma part del que hem iniciat, que és que a Barcelona les autopistes urbanes s'han acabat. El que hem fet a la Meridiana i el que hem fet a l'avinguda Diagonal, amb el tramvia que ha de finalitzar i culminar fins a Francesc Macià, és un missatge clar. Com el que estem fent a la Via Laietana. Tot plegat, més enllà de la superilla de l'Eixample. Aquestes tres són molt simbòliques del que tothom pot entendre com una autopista urbana. I crec que a les tres hi hem intervingut. Per tant, un projecte que queda pendent pel següent mandat i que és important és començar a treballar al carrer Aragó. Ja ens vam imaginar un carrer Aragó diferent abans de la pandèmia, on hem començat amb el carril bici i tenim el carril bus també exclusiu.
"A Barcelona, les autopistes urbanes s'han acabat"
- Quants carrils s'imagina per al cotxe, en aquest nou carrer Aragó?
- Ho hem d'estudiar. El que m'imagino és que ha de deixar de ser una autopista urbana. És la dinàmica de la pròpia ciutat, que des de l'any 2019 està reduint el nombre de cotxes que entren a Barcelona. Vindran millores que es posaran en marxa: entre el 2025 i el 2027 multiplicarem per quatre la capacitat de Rodalies, s'acabaran les aturades eternes de Rodalies, tindrem el tramvia que arribarà a Francesc Macià, amb connexió complerta, la línia 9 obrirà les primeres estacions i tindrem la Sagrera en funcionament. No puc dir quants carrils m'imagino al carrer Aragó, perquè no sé quants cotxes hi haurà en aquell moment. I hem d'anar adaptant-nos a això. Igual que hem fet amb la Meridiana.
- De totes aquestes actuacions, amb exemples com la Via Laietana, l'avinguda Meridiana o ara el carrer Aragó, la síntesi seria que el cotxe ja molesta a Barcelona?
- El que molesta és la calor, el soroll i la contaminació. I estan molt vinculats amb un model de mobilitat que durant el segle XX ha estat el prioritari.
Janet Sanz, la nova número 3 dels comuns a les pròximes eleccions. Foto: Adrià Costa Rifà
- Queda un mes exacte per a l'inici de la campanya electoral. Fins ara, els comuns havien polaritzat amb Xavier Trias, però Ada Colau va dirigir dimarts un retret directe a Jaume Collboni quan va dir que podria ser el "número 2" del candidat de Junts. Qui és més rival, Trias o Collboni?
- Nosaltres som l'única garantia que hi hagi un govern progressista a la ciutat. Però no només participant-hi sinó liderant-ho.
- Els comuns mai governarien amb Junts. I sí que es pot governar amb el PSC si el seu candidat podria ser el "número 2" de Trias?
- El que passa és que el PSC, i jo ho he vist durant tot aquest mandat, amb nosaltres dins del govern fa coses progressistes i, quan nosaltres no hi som, es deixa anar. També ho hem vist a la Generalitat, imposant el Quart Cinturó, l'ampliació de l'aeroport o el casino més gran d'Europa a l'àmbit de Tarragona.
"Al final, en aquest mandat, a la pràctica hem funcionat com un tripartit, amb ERC"
- Vol dir que Collboni ja representa el vot d'ordre?
- No sé jo si és el vot d'ordre. No sé què vol representar el senyor Collboni, perquè a vegades a mi també em costa entendre alguna de les coses que ha fet. Per exemple, abandonar l'Ajuntament quan faltaven quatre mesos per les eleccions. Més enllà d'aquesta manca de responsabilitat i de respecte als veïns, sobretot, i a la ciutat de Barcelona, que xoca una mica després amb voler-la representar com a alcalde, el PSC el que necessita és un partit que el lideri i faci polítiques progressistes. Que és el que vam aconseguir, per exemple, quan hi havia el debat sobre l'Hermitage. Tot això és gràcies a aquest lideratge, i també al d'Esquerra. Perquè, al final, hem funcionat a la pràctica com un tripartit. Jo he treballat colze a colze amb ERC tot aquest mandat.
- El tripartit és la fórmula de govern que li semblaria millor?
- És el que ja ha estat funcionant i, per tant, crec que és positiu que hi hagi un govern progressista el més ampli possible. Dins o fora. Però un acord estable de governabilitat des de les esquerres, amb polítiques d'esquerres, amb programa, amb accions concretes.
"No dono per descartat ningú, tampoc Ernest Maragall"
- I sobre ERC, dona per descartat a Ernest Maragall com a rival per disputar l'alcaldia?
- No dono per descartat ningú, perquè les enquestes tothom sap que diuen unes coses i després en passen d'altres. Les enquestes t'orienten i et diuen una mica per on van les coses, però te les has d'agafar amb molta prudència. Per nosaltres, l'element central no és si tenim una rivalitat o no amb Ernest Maragall, amb qui ho hem pactat tot en aquest mandat. O amb el Jaume Collboni, amb qui ho hem pactat tot. És amb qui ve a dir que vol desmuntar totes les polítiques que ha fet la ciutat de Barcelona aquests vuit anys, que és l'exalcalde i alcaldable Xavier Trias.
Janet Sanz, al carrer Rocafort. Foto: Adrià Costa Rifà
- Reivindica l'obra de govern dels últims dos mandats de canvi que han fet els comuns, però més de la meitat dels barcelonins (50,4%) creu que la gestió del govern municipal és dolenta o molt dolenta, d’acord amb el Baròmetre municipal del desembre del 2022. Com casen aquestes dues realitats?
- El baròmetre s'ha de llegir de forma natural. El 2019, en els baròmetres abans de les eleccions, hi havia alguns resultats més alterats, perquè els partits polítics i els mitjans aixecaven determinats temes que, a vegades, no són ni competència nostra. Fa quatre anys va ser el tema dels narcopisos, amb molta presència en l'agenda mediàtica. Per tant, tot això ho hem de tenir present. Reivindico clarament tots els esforços que hem fet. Som l'administració que dona més la cara, no hi ha cap altra administració que doni la cara com ho fem nosaltres. Soc exigent i crec que hem de poder continuar fent molta feina, i confio que aquests vuit anys hagin suposat un abans i un després per a Barcelona. Ho reconeix tot el món. Ho reconeixen totes les ciutats del món, organismes internacionals com Nacions Unides…
- Ara ho hauran de reconèixer els barcelonins.
- Els barcelonins, a peu de carrer, ja ho reconeixen. Em trobo molt d'escalf i afecte. Perquè em para molta gent per dir-me: 'Gràcies, sé que a vegades no arribeu a tot arreu, però gràcies'. Ahir mateix va arribar un correu a Barcelona en Comú d'una dona que ens volia donar les gràcies per la superilla de Sant Antoni. Ens deia que la seva mare de 80 anys, gràcies a aquest projecte, podia sortir al barri i socialitzar-se amb les seves amigues, que quedaven per esmorzar cada matí i que tenien uns bancs per seure a l'espai públic. La gent sap què es mereix i què necessita. Hi ha un model que representa les dones, els infants i la gent gran, que han estat els oblidats històricament de la planificació urbana i de la transformació de la ciutat. I avui això és al centre.
- Fem futurologia. Li agradaria ser la pròxima candidata dels comuns?
- Jo el que vull fer és continuar treballant per l'alcaldessa Ada Colau, per la meva cap. Portem aquests vuit anys juntes. I crec que és un privilegi i un luxe haver pogut tenir aquesta oportunitat i l'únic que em puc plantejar ara és el següent mandat, perquè ja és molt. Aquests vuit anys han estat molt intensos en tots els sentits, també molt bonics, però són quatre anys més de compromís. I, si em plantejo més coses, em posaria molt nerviosa i no seria oportú. Hem de culminar aquesta transformació. Aquest és el compromís que tinc de moment, i poc més.